L’FBI va espiar Gabriel García Márquez

L'FBI va mantenir sota una discreta vigilància l'escriptor Gabriel García Márquez durant més de dues dècades per ordres directes del seu director més mític, Edgar J. Hoover. Així ho revelen els documents desclassificats a petició del diari The Washington Post i que mostren que l'agència nord-americana va seguir els passos del premi Nobel de Literatura des del moment en què es va instal·lar a Nova York per treballar per a l'agència de premsa cubana Prensa Latina, el 1961.

El mateix Hoover sembla haver firmat l'ordre, que data del 8 de febrer del 1961, que “en el cas que [García Márquez] entri als EUA per qualsevol motiu, l'FBI ha de ser avisat immediatament”. Així es va fer quan Gabo es va instal·lar a l'hotel Webster de Manhattan juntament amb la seva dona, Mercedes Barcha, i el seu primogènit, Rodrigo, aquell mateix any.

Entre els primers reports registrats sobre les activitats de García Márquez a Nova York hi ha detalls com ara que va pagar 200 dòlars per un mes d'estada a l'hotel novaiorquès. Les dades apunten al fet que en aquells primers mesos als EUA l'FBI va contactar almenys amb nou “informants confidencials” que el mantenien al corrent sobre les anades i vingudes del periodista i escriptor colombià.

La vigilància es mantindria durant 24 anys, malgrat que aleshores García Márquez ja era un autor cèlebre que s'alternava amb les més altes autoritats mundials, incloent-hi presidents com el nord-americà Bill Clinton, assenyala el Post.

El diari ha obtingut 137 pàgines desclassificades de l'expedient –fins ara desconegut– que l'agència federal va mantenir sobre el premi Nobel de literatura. L'FBI ha mantingut classificades 133 pàgines més del dossier, per la qual cosa el Post reconeix que no ha pogut descobrir què va ser el que va provocar l'interès de l'agència sobre l'escriptor colombià, que en aquell temps encara no havia aconseguit la fama mundial que li donarien les seves novel·les més famoses, Cien años de soledad (1967) o la més tardana El amor en los tiempos del cólera.

Però per al seu fill Rodrigo García, tot i que la notícia de la vigilància sobre el seu pare va suposar una novetat, no constitueix cap sorpresa.

“Tenint en compte que aquest colombià era a Nova York per obrir una agència de premsa cubana, l'inusual hauria estat que no espiessin”, va dir el productor resident a Los Angeles al diari de la capital. La ironia, va afegir García, és que al seu pare el van fer fora de Prensa Latina uns mesos més tard perquè no el consideraven prou radical. “El meu pare no era un comunista de carnet. De fet, havia publicat alguns articles sobre els seus viatges a països socialistes i les seves anàlisis eren mixtes. Així que no se'l considerava un veritable comunista, i va perdre aquesta feina”.

Tanmateix, l'afiliació de Gabo a la Cuba de Fidel Castro va ser constant al llarg de la seva vida, fins al punt que l'escriptor va servir en diverses ocasions com a intermediari entre Washington i l'Havana, segons es va revelar en el llibre Back Channel to Cuba, publicat uns mesos després de la mort de l'escriptor, el 17 d'abril del 2014.

Tot i que no hi ha constància que l'FBI arribés a obrir una investigació criminal contra Gabo, amb la revelació que va ser vigilat per l'agència, l'escriptor llatinoamericà passa a formar part de la selecta llista d'autors sota la mira de Hoover, entre els quals s'inclouen el també Nobel i enamorat de Cuba Ernest Hemingway, John Steinbeck i Norman Mailer.