Mas nega el cobrament de comissions i culpa Interior de l’escorcoll

El president de la Generalitat i de Convergència Democràtica, Artur Mas, ha defensat avui la innocència del seu partit en les sospites per cobrament de comissions irregulars per part de la constructora Teyco recorrent als comptes del 2009. “Les aportacions de Teyco a la CatDem mai, tampoc el 2009, han coincidit amb el 3% de les obres adjudicades”, ha assegurat al Parlament de Catalunya, on ha comparegut per justificar l’avançament electoral de Catalunya i per retre compte de la crisi oberta per l’escorcoll de la seu de Convergència per part de la Guàrdia Civil.

Mas ha utilitzat un criteri similar al que la constructora Teyco ha explicat els últims dies per assegurar que no hi ha aportacions il·legals per part de l’empresa a la seva formació política. Teyco va assegurar ahir mitjançant una nota que l’import de les obres adjudicades no coincideix amb el de les donacions, i que la nota trobada per la Guàrdia Civil a la caixa forta dels propietaris de l’empresa així ho assegura. Segons Teyco les notes i els càlculs trobats a la caixa forta es van fer precisament per assegurar que les donacions no coincidissin amb el 3%, que és el percentatge de la comissió que se sospita que cobrava el partit.

Mas ha admès que la seva fundació va cobrar diners de Teyco com d’altres empreses, i ha insistit que l’empresa pot tenir interessos concrets a l’hora de fer aquestes donacions. “Efectivament, no són a canvi de res [les donacions] i poden ajudar més uns o altres depenent de les seves afinitats ideològiques”.

No obstant això, centrant-se en l’exercici del 2009, ha assegurat que la quantitat que va ingressar la fundació de CDC dista molt de les obres que Teyco va fer per a administracions governades per CiU. “El 2009 Teyco va ser més contractada per administracions no governades per CiU que per les que sí que ho estaven”, ha assegurat.

Abans de donar aquestes explicacions Mas ha centrat la seva intervenció a explicar les mesures que el seu Govern ha dut a terme els últims anys per fomentar la transparència en l’àmbit de l’administració de la Generalitat. Ha destacat la Llei de Transparència, el registre de grups d’interès i l’oficina de supervisió de la contractació.

La secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, ha obert el torn d’intervencions dels grups parlamentaris fent una crida a posar punt final a “tota la corrupció”. “La corrupció ens ofèn”, ha assegurat. No obstant això, s’ha apuntat a la tesi del president de la Generalitat que l’escorcoll de la seu de CDC quan falta un mes per a les eleccions “no és casualitat”. “A nosaltres la corrupció política ens indigna profundament, tota la corrupció. Però no volem que la lluita contra la corrupció serveixi per anar en contra de les idees, en contra de la independència”.

Rovira ha demanat a Mas mesures concretes contra la corrupció dins del seu partit. “Li preguntem si tenia coneixement de si hi havia pagaments de comissions, no només si coincideix amb el 3% o no, sinó de si es pagaven comissions a canvi de contractes públics”, ha afirmat. “Digui’ns quines mesures ha engegat dins de CDC, quines mesures ha pres al Govern, necessitem explicacions”, ha insistit.

El primer secretari del PSC i candidat a la Generalitat, Miquel Iceta, ha demanat en la seva intervenció que si hi ha una condemna a Convergència per finançament irregular dimiteixi de tots els seus càrrecs. “Fa deu anys que es parla del 3% i no hi ha cap condemna, però el riu sona”, ha dit. També ha negat qualsevol “origen fosc” de la investigació judicial que afecta Convergència. “Això va començar amb una denúncia d’ERC i el PSC a l’Ajuntament de Torredembarra”, ha recordat.

Iceta ha començat la seva intervenció qüestionant el conjunt de l’estratègia d’Artur Mas sobre la independència, començant per la formulació de la llista Junts pel Sí. “Creu que és normal anar de número quatre a la llista [posició que ocupa Mas] i voler ser president de la Generalitat?”, s’ha preguntat. Amb aquesta estratègia, Iceta creu que Mas “ha fet un pèssim servei a la institució de la Generalitat i a Catalunya”. Iceta ha retret a Mas que no tingui cap més altre programa que la independència. “Sembla que només els uneixi el poder votar sí a la independència”, ha dit respecte a la llista conjunta de CDC, ERC i les entitats sobiranistes.

El balanç de la gestió de Mas és pèssim, segons Iceta. “Ha estat el pitjor president de la Generalitat recuperada”, ha resumit. “Malgrat congelar inversions i les retallades socials han generat un deute de 30.000 milions en quatre anys”, ha recordat. Iceta també ha recordat que CiU ha avalat gairebé la meitat de les lleis que ha fet el PP l’última legislatura.

El portaveu d’Iniciativa, Joan Herrera, ha acusat Mas de “connivència” amb la corrupció citant antics escàndols que han afectat Convergència i destacant l’“amistat” de Mas amb el fill gran de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Com a exemple d’aquesta suposada connivència, ha citat el fet que l’extresorer de CDC, investigat pel cas Palau, ocupi encara un despatx a la seu del partit. I que no s’hagi celebrat el ple extraordinari sobre sanitat després de l’escàndol del cas Innova, amb epicentre a Reus.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit que amb la nova crisi del 3% a Mas “li ha sortit el tret per la culata”. “Els van avisar abans de venir a escorcollar, diuen: les destructores de paper no devien donar l’abast”. “També deu ser casualitat que el jutge hagi embargat 15 seus seves i no d’uns altres”, ha ironitzat Rivera sobre les queixes de Mas. “El màxim enemic de la llista d’Artur Mas el 27-S és la veritat”. També li ha retret que distingeixi entre “policies bones i policies dolentes” segons si fan els escorcolls la Guàrdia Civil o els Mossos d’Esquadra. Rivera li ha recordat que qui va escorcollar el Palau de la Música el 2009 van ser els Mossos d’Esquadra. “Que el cap de l’oposició no parli i s’absenti del debat és que passa alguna cosa estranya”, ha dit Rivera en referència al fet que el president d’ERC, Oriol Junqueras, hagi delegat la intervenció d’ERC en la seva número dos, Marta Rovira.

El diputat d’Unió, Roger Muntanyola, s’ha desmarcat de qualsevol teoria de la conspiració pel que fa als escorcolls policials a la seu de CDC. “El cas va començar per una denúncia d’ERC i el PSC”, ha recordat. També ha rebutjat el full de ruta de Convergència per a les eleccions perquè l’escenari “unilateral” provoca “inestabilitat”, ha insistit. Al mateix temps s’ha confessat “preocupat” perquè del 27-S pot sortir un nou tripartit de l’esquerra si el bloc independentista no suma majoria absoluta.

Abans d'això, Mas ha defensat que la convocatòria d’eleccions anticipades a Cataluña el 27 de setembre assegurant que aquest ha estat l’“últim recurs” davant la “falta de diàleg” de l’Estat referent a l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. També ha demanat “respecte” per a la llista Junts pel Sí, de la qual forma part, perquè, ha dit, “és una operació sense precedents” en defensa d’un objectiu concret, que és la independència. “Que hi hagi una candidatura que es diu Junts pel Sí reforça el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions”, ha dit. “El diumenge 27 es comptaran vots i diputats a favor del sí i a favor del no”.

Mas ha defensat la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre, un any abans que finalitzi oficialment la legislatura, per la impossibilitat d’haver pogut fer una consulta legal sobre el futur de Catalunya. En aquest sentit, ha recordat que el 2013 ja va assegurar que convocaria eleccions si no tenia una altra via per posar a votació el suport a la independència. Al mateix temps, ha recordat els pactes que el catalanisme polític ha vehiculat al Congrés dels Diputats des de la Transició per permetre la governabilitat d’Espanya, però ha admès que han fracassat sempre referent a aconseguir un nou encaix de Catalunya dins d’Espanya. “Si estem davant d’aquest escenari és perquè tots els camins que hem intentant diversos partits tots s’han estavellat davant el mur granític de determinades institucions i organismes de l’Estat”.

Mas s’ha referit amb això al fallit Estatut d’Autonomia del 2006 i al seu intent per aconseguir un nou finançament per a Catalunya similar al del País Basc i Navarra. “Si tot això no hagués passat, si l’Estat hagués deixat algun tipus de porta oberta, no hi hauria eleccions el 27-S”, ha conclòs.