Mor Daniel Rabinovich, component de Les Luthiers

Daniel Rabinovich ha mort aquest divendres, i per això el món és avui molt menys alegre. Feia alguns mesos que vivia prostrat per la malaltia, i els seus companys de Les Luthiers ja havien previst fer sense ell la seva nova gira per Espanya, a l'octubre; però ningú esperava un final tan sobtat. Tenia 71 anys i havia nascut a Buenos Aires.

Notari de formació (escribano, en l'espanyol de l'Argentina) i percussionista i bolerista d'afició, no havia concebut la seva vida d'una altra forma que com a membre de Les Luthiers, el grup d'humor musical (o de música humorística) més estimat en tot l'àmbit de l'idioma espanyol.

Els seus monòlegs absurds i plens de jocs de paraules quedaran guardats per sempre a les vitrines del millor de l'art escènic, i també els seus gestos d'histriònica elegància o les seves cançons melodioses de formalitat irreprotxable i de lletres hilarants.

Per qui el va conèixer fora de l'escenari, Daniel Rabinovich serà sobretot l'exemple de l'amistat pura. Algú que ho donava tot sense esperar res, que escoltava sense jutjar i que sempre tenia una alegria per a qualsevol tristesa. Algú capaç de telefonar un minut després d'acabar la semifinal Madrid-Juventus per compartir la derrota amb un altre merengón com ell i confiar vivament en la propera temporada. Encara que ja estigués malalt de preocupar.

Avui ploraran la seva mort alguns seus amics de l'ànima com Joan Manuel Serrat, Jorge Valdano, Quino, el periodista colombià Daniel Samper, el psiquiatre argentí Enrique Moreno... i les seves respectives parelles, ja que Rabinovich no s'assemblava gens a aquelles persones que aïllen l'amic per fer un a part, sinó que era dels que s'integren amb naturalitat en el seu entorn. I, per descomptat, els altres nois de Les Luthiers: Jorge Maronna, Marcos Mundstock, Carlos López Puccio i Carlos Núñez Cortés.

I, esclar, la Susi, la seva companya de la vida, advocada laboralista, la seva eterna Susi, la mare dels seus dos fills, i la seva amiga de tots els camins.

Segur que Daniel (Neneco per als amics) avui no voldria records tristos. Així que aquí teniu dues anècdotes, sorgides totes dues entorn d'unes gustoses viandes:

La conversa versa sobre l'amic comú Daniel Samper, que rep generosos elogis per la seva noblesa i bon humor. La cambrera passa pel costat dels comensals amb un lleuger moviment de malucs. Un d'ells diu admirat: "Quin bon tipus". I Rabinovich contesta: "Sí, quin bon tipus, aquest Daniel".

Marcos Mundstock acaba de visitar el Museu Reina Sofia i es produeix aquest diàleg:

Mundostock: Hem comprat moltes coses al museu: uns paraigües, postals, clauers...

Rabinovich: I no heu vist uns quadres?

Mundostock: Sí, però eren caríssims.

És d'esperar que Les Luthiers segueixin aquest senda de l'humor encara molt temps. En totes les seves gires tenen dos suplents, que garanteixen l'espectacle en cas de malaltia d'algun dels integrants del grup. Ara no es tracta d'un simple contratemps, però ja es van reposar el 1973 a la mort de Gerardo Masana als 36 anys. Ara compleixen mig segle en escena. I Daniel Rabinovich seguirà sempre amb ells.