Ni és una taronja ni és tropical, però és de Lleida

Als que són de Lleida no els cal que els expliquin què és la Taronja Tropical. A la resta de Catalunya el nom li sonarà a marca de suc industrial. Però no és una fruita tropical, tampoc cap suc: és un gelat únic, nascut a Lleida, un dolç estrany i tradicional. La Taronja Tropical és un gelat rodó. La cobertura és de pa d’àngel d’un color marró ataronjat i l’interior és un gelat de crema amb trossos de praliné. És una bomba de calories, addictiva com els brioixos farcits de gelat que mengen a Sicília.

Si la Taronja Tropical no és prou coneguda fora de les terres de Ponent, l’empresa fabricant, Gelats Glas, sí que ho és: el seu logotip és la famosa cara d’un esquimal somrient davant unes muntanyes nevades i un enigmàtic arc de tres colors: blau, groc i verd. Gelats Glas té els seus orígens en una gelateria-orxateria de Lleida oberta el 1949 per Josep Maria Casañé. El 1960 neix Gelats Glas quan el fundador s’associa amb el seu nebot i actual president, Jaume Casañé. El 1960 ja circula el primer camió de repartiment de gelats Glas amb el logotip de l’esquimal imprès a la cambra frigorífica del vehicle. Aquella cambra, amb el mateix tipus de lletra, l’esquimal amb el serrell i la seva caputxa, encara es guarda a la fàbrica de Glas.

La Taronja Tropical resisteix a les terres de Ponent com els gals dels còmics d’Astèrix als romans. Al seu territori, les multinacionals dels gelats no aconsegueixen dominar-la. El mes de maig passat, pocs dies abans de l’Aplec del Caragol, vaig fer la prova durant una passejada per la zona de la catedral: cinc persones que vaig aturar, cinc que sabien dir-me dues marques de gelat: els Magnum i la Naranja Tropical. Jordi Nolla és adjunt a la direcció i cap de noves tecnologies de Glas. Ser cap de noves tecnologies de l’empresa suposa, per exemple, promoure un gelat en un recipient especial per a l’edició d’enguany de l’Aplec del Caragol: un vas de plàstic de coloraines amb la forma de la mascota de l’edeveniment. Gelats Glas acostuma a proveir l’Aplec amb un gelat de la seva creació.

Lleida és un lloc singular, com la Taronja Tropical. De les quatre capitals catalanes, és la menys freqüentada pels barcelonins, que són la mesura de totes les coses d’aquest país. Però Lleida té les seves costums rebels: l'Estrella no és la cervesa més consumida, ho és la San Miguel. Si Tarragona té Port Aventura, a Lleida volen tenir el parc dels barrufets; a Lleida un constructor de Cervera, Julio Sorigué, funda en pocs anys l’únic centre d’art contemporani destacat que ha tingut la ciutat i hi aconsegueix portar en exclusiva Wim Wenders. A Lleida les caragolades substitueixen les calçotades. I per postres, per als veterans de més 40 anys, hi ha la Taronja Tropical.

Jaume Casañé, creador del gelat, també és un personatge singular. Va finançar la construcció el 2008 d’una ermita al poble de la seva família, Soleràs, dedicada a la Mare de Déu de les Garrigues amb la voluntat expressa de convertir-la en referent de romeria per a tota la comarca. Però ni l’església ni Casañé i la seva Taronja Tropical dominen els seus respectius mercats com abans, tot i que Jordi Nolla assegura que el seu gelat continua sent el referent. Com a prova recorda que a La Huerta, el restaurant de més solera per als visitants de la capital del Segrià, encara s’ofereix a la carta la taronja tallada per la meitat amb una mica de nata, xocolata i maduixes. Glas factura dos milions d’euros en gelats. No només venen Taronges, també produeixen gelats a granel, crocants o pastissos gelats. A Glas asseguren que els Casañé van elaborar el primer pastís gelat d’Espanya, el 1955.

Nolla assegura que la Taronja Tropical es pot trobar sense problemes a tota la província de Lleida, però el cert és que, com més a prop del Pirineu, menys es consumeix. Es pot trobar a la Costa Daurada, zona d’estiueig de referència per als lleidatans. A Barcelona, trobar-les sembla missió impossible. Dijous, en una ruta per Sarrià i les Corts, amb visites a dues pastisseries, un Carrefour, un Caprabo, un Bon Preu i el supermercat d’El Corte Inglés de Maria Cristina, ningú coneixia la Taronja Tropical. Nolla afirma que es pot trobar en un espai selecte com el restaurant del Tennis Barcelona. L’objectiu és aconseguir una distribució que els introdueixi en els grans mercats de Barcelona i de les grans ciutats espanyoles. L’estratègia, però, encara no està clara. “Hi ha gent que hi veu molt potencial, a la Taronja Tropical, com un clàssic que torna, com el Cacaolat. De moment no hem estudiat com ho podem fer, i amb quins diners”.