Montoro llança una picada d’ullet a Catalunya en augmentar un 12% el finançament

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va solucionar aquest dijous la tibant reunió del Consell de Política Fiscal i Financera en anunciar un augment del finançament per a les comunitats de 7.455 milions. Catalunya serà l'autonomia més beneficiada amb una pujada del 12,12% davant del 8,7% de mitjana. Les autonomies socialistes, juntament amb Catalunya, Cantàbria i les Canàries van escenificar la seva oposició votant en contra de l'objectiu del dèficit per al 2016, que serà del 0,3% del PIB per a tots les territoris, després d'aprovar-se amb el vot qualificat del ministre.

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) s'ha convertit en un reflex del canvi del poder autonòmic. El PP ha perdut la majoria còmoda que mantenia al principal òrgan d'interlocució amb les autonomies per a temes econòmics, en detriment de les comunitats socialistes. Aquestes han configurat un bloc per escenificar l'oposició al Govern. Sobre la cita va sobrevolar, a més, la preocupació per la tensió sobiranista a Catalunya.

Per tractar de calmar els ànims, el ministre Montoro va anunciar un augment del finançament autonòmic de 7.455 milions d'euros per al 2016. Catalunya s'endurà la part del lleó amb 1.861 milions addicionals, un 12,12% més enfront del 8,74% de la mitjana de la resta de territoris. Andalusia i la Comunitat Valenciana també van sortir beneficiades del repartiment amb un augment dels seus recursos per a l'any vinent d'un 11%. El conseller català, Andreu Mas-Colell, va assegurar que els nous recursos són insuficients per complir amb els límits pressupostaris.

El ministre Montoro va assegurar després de la reunió que “els nous recursos faciliten la consecució del dèficit” i va recordar que l'augment del finançament “no servirà per gastar més” perquè està vigent la llei d'estabilitat i la regla de despesa.

Aquests nous recursos no són un regal del Govern, sinó que és el càlcul automàtic d'aplicar el sistema de finançament per millorar els ingressos tributaris. El ministre va insistir que el repartiment es fa amb criteris tècnics i va rebutjar que hi hagués “cap discrecionalitat”.

Una part important correspon a la liquidació del 2014. Per fer-ho, les autonomies socialistes van esbiaixar l'anunci i van recordar al ministre que en realitat aquesta quantitat és una bestreta que elles van fer a l'Estat. El sistema de finançament és complex i funciona amb retard. Cada any l'Executiu entrega a les autonomies una part de les seves previsions d'ingressos dels impostos cedits (el 50% de l'IRPF, el 50% de l'IVA i el 58% dels impostos especials). Dos anys després, quan es tanca definitivament l'exercici comptable es liquida la diferència amb les comunitats. Com que el 2014 va ser millor del que es preveia, resulta un saldo a favor de les comunitats que rebran el 2016.

Aquests recursos suposen un bàlsam important per als deteriorats comptes autonòmics

Hisenda suma als 7.500 milions 3.000 milions més derivats dels estalvis pels mecanismes de liquiditat gratuïta que l'any passat va posar a la disposició de les comunitats: el Fons de Facilitat Financera i el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), uns crèdits al 0% d'interès.

En qualsevol cas, aquests recursos suposen un bàlsam important per als deteriorats comptes autonòmics i els aplana el camí per reduir el dèficit públic al 0,3% del PIB per a tots els territoris. Precisament aquest era un dels punts principals de l'ordre del dia i que va mostrar la divisió en el si del Consell de Política Fiscal. Deu comunitats van votar en contra d'aquest objectiu i set ho van fer a favor, incloent-hi Ceuta i Melilla. El País Basc i Navarra es van abstenir.

Les set autonomies controlades pel PSOE (Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa, Aragó, Astúries, Balears i la Comunitat Valenciana), juntament amb Catalunya, Cantàbria i les Canàries (les dues últimes amb governs que tenen el suport del PSOE) van formar un front comú contra Montoro per reclamar un repartiment més equilibrat dels objectius de dèficit públic. Aquests territoris van reclamar que l'Estat cedeixi part del seu marge per a les autonomies i poder suavitzar així els ajustos pendents. Van insistir a recordar que les comunitats són responsables de “tres dels quatre pilars de l'Estat de benestar perquè han de sostenir l'educació, la sanitat i els serveis socials”. Els socialistes van llançar un missatge coordinat: “Estem compromesos amb l'estabilitat pressupostària, però no podem assumir més retallades”, va assegurar la consellera extremenya, Pilar Blanco-Morales, que va carregar contra l'herència rebuda del PP.