Un excàrrec de l’ACA nega que pactés un contracte milionari

L'exgerent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Joan Lluís Quer va negar ahir davant la jutgessa haver pactat per endavant l'adjudicació d'un contracte milionari a una empresa de la seva propietat poc després d'abandonar l'organisme. Quer, que exerceix com a president d'Infraestructures de la Generalitat, es va desentendre de les reunions que, segons la Fiscalia, van mantenir treballadors de la seva empresa amb càrrecs de l'ACA i va rebutjar qualsevol irregularitat.

Quer va declarar com a imputat davant la jutgessa que investiga l'adjudicació, per part de l'agència, d'un contracte de 7,6 milions d'euros. Quer va ser gerent de l'organisme durant l'últim govern de Jordi Pujol. El 2008 figurava com a representant de la unió temporal d'empreses (UTE) que va aconseguir l'adjudicació per a unes feines de “consultoria i assessoria” sobre l'estat de la conca fluvial a Catalunya. El contracte principal va ser adjudicat per 3,75 milions, al qual van seguir contractes complementaris per 3,93 milions més.

Quer va negar haver pactat l'adjudicació amb l'aleshores director de l'ACA, Manuel Hernández. Fonts de la defensa van remarcar que no eren amics, que tenien tendències polítiques contràries i que només havien coincidit en jornades professionals per la seva condició d'enginyers. En cap cas, va assegurar el cap d'Infraestructures davant la jutgessa, va mantenir contactes amb Hernández per parlar del concurs.

El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, que es va querellar contra Quer i 12 persones més –incloent-hi diversos exresponsables de l'agència– considera, en canvi, que l'adjudicació va ser “pactada i decidida prèviament” d'acord amb les empreses. Els expedients, afegeix la Fiscalia, presenten “un cúmul d'irregularitats” que tenien com a única finalitat beneficiar l'empresa de Quer, que va obtenir el contracte gràcies a les seves “rellevants connexions polítiques”, afegeix la querella.

El fiscal assenyala que va haver-hi reunions “prèvies” entre empleats de l'ACA i de les empreses en què es va oferir “informació rellevant sobre els futurs termes de l'adjudicació”. Quer, defensat pel penalista Miguel Capuz, es va limitar a afirmar que no va estar present en aquelles reunions i que, de fet, no té constància que s'hagin celebrat. L'imputat també va defensar la “qualitat” i la necessitat dels treballs –ningú posa en dubte, diu la defensa, que els treballs es van executar– perquè eren necessaris per aplicar, a Catalunya, una directiva europea de l'aigua.