El jutge imputa l’antiga cúpula de l’ACA per malversació

Un jutjat de Barcelona ha obert una investigació contra l'antiga cúpula de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per malversació de fons públics en una adjudicació milionària. Un dels investigats és Joan Lluís Quer, exgerent de l’ACA i president actual d’Infraestructures de la Generalitat. Una empresa de Quer va ser beneficiada, presumptament, amb un contracte de 7,6 milions poc després que abandonés l'organisme públic. El 2008, Quer va figurar com a representant d'una unió temporal d'empreses (UTE) que va aconseguir un contracte per 7,6 milions.

La titular del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció, que ha investigat moltíssima documentació durant gairebé un any. La querella es dirigeix contra un total de 13 persones, inclosos diversos càrrecs de l'entitat en aquella època: l'exdirector general Manuel Hernández o l'exresponsable de Participació Josep Bou. La dona d'aquest últim, Anna Barceló –també querellada– participava en una de les empreses que integraven la UTE que va aconseguir el concurs. Com Quer, Bou havia abandonat l'agència abans de l'adjudicació.

Les anomalies en els contractes de l’ACA van ser revelades per la Sindicatura de Comptes i portades a la Fiscalia pel gabinet jurídic de la Generalitat, que les coneixia des de feia almenys un any. El 2007 –durant el govern del tripartit d'esquerres–, l'organisme públic va iniciar la licitació d'un contracte de “consultoria i assessoria” sobre l'estat de la conca fluvial de Catalunya per un màxim de quatre milions. Va ser adjudicat inicialment, per 3,75 milions, a una UTE formada per Auding, United Research i Artenginy.

El concurs, no obstant això, deixava la porta oberta a fer altres treballs que no estaven inclosos al pressupost inicial. Aquesta via va permetre que, un any després, l’ACA adjudicada a la mateixa UTE tingués un total de 38 treballs complementaris, que van sumar 3,93 milions més. Quer va actuar com a representant de la UTE malgrat que, entre el 2000 i el 2004, havia exercit com a gerent de l’ACA.

El fiscal Emilio Sánchez Ulled relata, en la seva querella, que els expedients administratius presenten “un cúmul d'irregularitats nombroses i d’una envergadura grollera”. L'adjudicació “havia estat pactada i decidida prèviament amb l'adjudicatària” mitjançant reunions entre treballadors de l’ACA i de les empreses. Les trobades van ser avalades per l'exdirector de Planificació Gabriel Borràs, també querellat. En les reunions, es va oferir “informació rellevant sobre els futurs termes de l'adjudicació”.

La querella recull que la configuració del contracte en dues parts (una de principal i una altra de complementària) va servir per “emmascarar un benefici econòmic il·lícit” a favor de les empreses, que en la pràctica van acabar decidint el preu final dels contractes”. El fiscal veu indicis d’una sèrie de delictes contra els excàrrecs públics i els responsables de les empreses, tretze persones en total: revelació de secrets, ús d'informació privilegiada, tràfic d'influències, frau, prevaricació i malversació de fons públics.

“El director de l’ACA”, assenyala el text, “va acabar adjudicant al mateix ens adjudicatari del contracte principal un total de 38 nous contractes, de forma directa i sense respectar la normativa de contractació pública aplicable” També “va permetre i va emparar igualment que se subcontractés el total dels treballs, sense respectar ni les exigències legals ni les contractuals”, subratlla la querella.

Quer és un clar exponent de les anomenades portes giratòries. Durant set anys, va ser gerent de l'empresa Regs de Catalunya. La va abandonar el 2002 per incorporar-se –durant l'últim govern de Jordi Pujol– com a gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua. Amb el tripartit en el poder va abandonar l'agència i va tornar a l'empresa privada. Aquesta vegada, en l'àmbit de l'enginyeria. Primer com a director general i després com a conseller delegat, Quer va fer créixer l'empresa Auding –rebatejada, després d'una fusió, com AudingIntraesa– fins a convertir-la en una de les enginyeries més grans de Catalunya (2004-2011). Auding s'ha encarregat del control de l'execució de les obres de diversos trams de la línia 9 del metro.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va repescar Quer per al sector públic el 2011 i el va nomenar president de l'antiga GISA, ara coneguda com Infraestructures de la Generalitat, l'empresa pública que adjudica la majoria de les obres públiques del Govern català.