_
_
_
_

L’incert futur de la ploma del president

El Museu d'Història de Catalunya encara no exposa el bolígraf amb el qual es va convocar la consulta malgrat que així es va anunciar fa deu mesos

Cristian Segura
El decret signat, amb la ploma al damunt.
El decret signat, amb la ploma al damunt.

El mateix dia que Artur Mas va signar la convocatòria de la consulta del 9-N, el 27 de setembre del 2014, la Generalitat va informar que la ploma que va utilitzar Mas, “especial per a l’ocasió”, s'exposaria al Museu d’Història de Catalunya (MHC). Deu mesos després, el museu no té clar que la vulgui exposar.

“És un error habitual dels mitjans donar per fet que s’hi exhibeix, però encara no la tenim”, assegura una portaveu del MHC. El passat 10 de juliol, el director del centre, Jusèp Boya, va explicar en una entrevista a EL PAÍS, que “també tenim una línia de seguiment del procés sobiranista, amb urnes del 9-N, pancartes, la ploma del president”. Aquest periodista va caure ahir en el mateix error en què havien caigut d’altres abans que ell. Anna Serrano, d’El Punt Avui, va escriure el 28 de setembre: “La ploma amb què Artur Mas va signar ahir el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre va anar del Palau de la Generalitat al Museu d’Història de Catalunya. És l’anècdota de l’estilogràfica de tinta blava que el 129è president de la Generalitat va utilitzar una única vegada per estampar la seva rúbrica. Sobre el paper, una firma de traç elegant i aspecte lleuger [...] Una signatura que obre la porta al fet que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. S’han utilitzat moltes plomes per escriure el relat de Catalunya. La Inoxcrom d’ahir ja ha entrat a la història.

La ploma que va fer servir Mas per a aquella ocasió és de la marca catalana Inoxcrom, negra amb l’escut de la Generalitat i rivets platejats. Sigui on sigui l’estilogràfica, el que és cert és que el MHC encara no la mostra per al gaudi dels ciutadans. El MHC confirma que la ploma serà donada al museu tot i que no tenen clar què en faran: “Necessitem perspectiva històrica per analitzar amb rigor si finalment la exposem i com la exposem”.

171.975 persones van visitar el MHC el 2014, un 7% menys que el 2013. El 2013, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el MHC va ser el sisè museu –dels 31 més grans–, amb menys visites de la ciutat. Preguntat per aquestes xifres, Boya va dir a EL PAÍS: “Si les xifres que donen tots els museus catalans fossin veritat, no tindríem el patiment de recursos que tenim”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_