Conflicte a Montjuïc

L'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, considera un error de la seva successora, Ada Colau, la prohibició de la missa que cada any des de fa 75 se celebra al Castell de Montjuïc en record dels presos del bàndol franquista afusellats en aquest lloc durant la Guerra Civil. “Crea un conflicte on no n'hi hi havia cap”, ha dit.

Té raó. D'entrada, no és el mateix recordar els afusellats, siguin del bàndol que siguin, que celebrar els afusellaments. El 15 d'octubre de 2004, el llavors president català Pasqual Maragall, en un homenatge a Lluís Companys, afusellat en aquest lloc, va dir: “Algun dia caldrà afegir als noms dels afusellats que aquí són recordats els de les persones que van ser assassinades i enterrades aquí com a conseqüència dels passejos republicans”.

L'Ajuntament ha argumentat que hi ha un frau de llei a l'hora presentar la convocatòria com d'homenatge a tots els caiguts quan la data triada, 19 de juliol, demostra que es tracta en realitat d'un acte d'exaltació de l'alçament militar de 1936, que a Barcelona es va produir en aquella data. Amb la qual cosa es vulneraria la prohibició, prevista a la Llei de Memòria Històrica, que les Administracions s'abstinguin de fer “esments commemoratius d'exaltació de la revolta militar”. De manera que va suggerir als organitzadors que si de debò volen recordar tots els morts triïn una altra data i un altre lloc amb menys càrrega simbòlica. L'associació convocant ha respost afirmant que no pretén fer “exaltació ni apologia de res” i ha acceptat canviar la data al 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Però l'Ajuntament ha insistit que també han de canviar de lloc.

Són preocupants algunes insistències municipals —en diversos llocs— que, en nom d'una interpretació dubtosa de la memòria històrica, sembla que volen tornar enrere en el camí de la reconciliació i la convivència.