La trama dels basars xinesos va blanquejar 250 milions en cinc anys

La Fiscalia Anticorrupció ha donat una cop mortal a la trama gegantina que s'encarregava de portar des de la Xina contenidors carregats amb productes per a botigues del tot a cent. Aquesta xarxa ha blanquejat i ha evadit gairebé 250 milions els últims cinc anys. Una màquina potent de produir diner negre que ha acabat amb la detenció a Espanya de 30 persones (la majoria del país asiàtic, i diversos espanyols còmplices vinculats amb el servei de duana). Dels arrestats, 29 han acabat a la presó per ordre d'un jutjat de Parla (Madrid).

A través del port de València (i altres europeus), la trama s'ho feia venir bé per introduir a Espanya mercaderies fabricades a la Xina eludint o reduint el pagament d'aranzels; alhora que inundava el mercat amb articles a un preu de venda als basars que destruïa la competència, i que en part explica els preus barats que apliquen als productes moltes d'aquestes botigues.

No eren operacions esporàdiques: en col·laboració amb agents de duanes introduïen contenidors i enganyaven el fisc espanyol sobre el contingut real, cosa que els permetia pagar d'aranzel molt menys diners dels establerts per a mercaderies similars.

El mercat d'aquesta trama eren basars situats a Espanya, Portugal i el Marroc, molts dels quals, de connivència amb la xarxa. Per despistar el servei duaner, de vegades utilitzaven ports del sud d'Espanya i Portugal. Fins a 71 persones treballaven per a aquesta xarxa fortament “estructurada i jerarquitzada”. Segons el sumari judicial, hi havia dos caps al capdamunt de la piràmide: Xiaohui i Mianlong Ruan. Només ells, i alguns dels seus lloctinents, tenien una visió global de tot de l'entramat operatiu i el seu funcionament. Els altres només coneixien el seu àmbit d'actuació. I eren substituïts per altres persones, gairebé totes de nacionalitat xinesa, una vegada cremats, per no aixecar sospites del blanqueig de capitals. I és que la xarxa tenia una trentena de testaferros, la comesa dels quals era obrir comptes corrents bancaris (fins a 700 se n'han arribat a comptabilitzar) per enviar a la Xina les sumes ingents de diner negre que movia la xarxa, que es nodria de la recaptació dels basars col·laboradors.

Hisenda i els Serveis de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) van detectar el 2009 el degoteig de ciutadans asiàtics aturats que obrien comptes bancaris i que sistemàticament transferien diners a la Xina. Quantitats de fins a 2.500 euros, per tapar sospites de frau. Una vegada espremien un compte, el tancaven i n'obrien d'altres, i així successivament. I el mateix feien amb les societats que van constituir per disfressar les seves operacions, fins a 155. També simulaven transaccions entre si per fer aflorar diner negre mitjançant facturacions falses. Molts ciutadans se servien dels testaferros de la xarxa per enviar al país asiàtic diners no declarats al fisc. I pagaven per fer-ho.

El jutjat de Parla i els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil els atribueixen delictes de blanqueig de capitals, falsedat, contra Hisenda i contra la propietat industrial. Entre els membres de la cúpula, els dos caps i els principals col·laboradors, hi havia llaços de parentiu. El centre d'operacions de la xarxa estava ubicat en naus enormes situades a les poblacions madrilenyes de Pinto i Fuenlabrada. Aquesta trama és diferent de la que va suposar el desmantellament de la xarxa de Gao Ping, que acaba de sortir en llibertat provisional després de més d'un any pres.