Pixar explica per què la tristesa és útil

Les pel·lícules de Disney ja fa temps que justifiquen el valor de la tristesa. Bambi va veure morir la seva mare i Simba el seu pare. Molts d'altres perden la innocència de cop, com Mulan, i han de sobreposar-se per acabar sent persones adultes. A Del revés (Inside Out), l'última pel·lícula de Pixar, els estudis d'animació de Disney, Riley, una nena d'11 anys, també viu una experiència de pèrdua a la qual s'ha de sobreposar. El seu pare rep una oferta de feina que obligarà tota la família a traslladar-se a milers de quilòmetres del lloc on ha crescut, on té els seus amics i tot el que estima. La novetat d'aquest llargmetratge consisteix en què, en aquesta ocasió, els responsables del film deixen a la vista tots els mecanismes emocionals que cimenten qualsevol història i a més han volgut que aquest escàner cinematogràfic tingui base científica.

En el cap de Riley, cinc emocions —Joia, Tristesa, Ira, Por i Fàstic— formen un consell d'administració que va prenent decisions amb les quals la nena s'enfronta a la seva vida. Per ser fidel en la mesura del possible al que la ciència ha esbrinat sobre les emocions, el director, Pete Docter, va reclamar la col·laboració de dos científics de la Universitat de Califòrnia que treballen prop de la seu de Pixar a Emeryville, Califòrnia. Dacher Keltner, de Berkeley i Paul Ekman, de San Francisco, van oferir una saviesa que no sempre va ser possible incloure en les necessitats narratives de Docter. Els mateixos assessors esmenten que hi ha alguns aspectes en els quals el guió es va imposar al que coneix la ciència. Hi ha moltes més de cinc emocions, però hauria estat impossible explicar una història amb tants personatges.

Alguns psicòlegs consideren que la tristesa ofereix avantatges evolutius com l'ira o la por

Entre les coses que sí que s'ajusten a la realitat, hi ha el valor de les emocions com a elements que organitzen el pensament racional. Investigadors com Antonio Damasio, de la Universitat del Sud de Califòrnia, han estudiat persones amb danys cerebrals que els impedeixen sentir emocions. Un dels punts en comú d'aquests individus era que, malgrat ser capaços d'analitzar una situació i explicar el que havien de fer per afrontar-la, eren incapaces de prendre decisions. A Del revés (Inside Out), el paper de les emocions en la presa de decisions apareix ben representat, encara que alguns científics han trobat a faltar algun representant del raonament lògic, un altre dels actors en la presa de decisions.

La memòria també és protagonista a la pel·lícula de Pixar i la forma de representar-la ha tingut crítiques i lloances des del punt de vista científic. Entre els defectes que s'han assenyalat hi ha la idea que es pot entendre que els records són una espècie d'arxius que es recuperen i reprodueixen com un vídeo, sempre igual. Nombrosos estudis, com els liderats per Elisabeth Loftus, de la Universitat de Califòrnia a Irvine, han demostrat que la memòria és una eina poc fiable, que fins i tot es pot manipular i en la qual es poden inserir records de coses que mai van succeir.

Les emocions són necessàries per prendre decisions racionals i executar-les

A Del revés (Inside Out), no obstant això, sí que es mostra la manera en què les emocions modifiquen les memòries, i es mostra a través d'un personatge fonamental de la pel·lícula: la Tristesa. Quan aquesta emoció protagonitzada per una nena blava, a la qual la carismàtica Joia ha d'arrossegar d'un costat a l'altre com una càrrega, toca els records, aquests es tornen blaus i més tristos. Linda Levine, col·lega de Loftus a Irvine, ha descobert que quan a una persona se li demana que recordi alguna cosa en un moment en el qual se sent avergonyit o irascible, aquelles emocions faran que el record es manifesti amb més qualitats vergonyoses o que moguin l'ira. Els records són una recreació d'allò viscut amb un important amaniment emocional.

A més de convertir records alegres en tristos, la tristesa com a emoció exerceix altres funcions útils per a l'ésser humà i així es reflecteix a la pel·lícula. El psicòleg australià Joseph Forgas considera que, malgrat que històricament s'ha considerat una emoció que s'ha d'evitar, la presència de la tristesa en el nostre bagatge emocional indica que ha d'oferir algun avantatge evolutiu; igual que la por ens ajuda a fugir del perill, l'ira ens incita a lluitar i el disgust ens fa rebutjar coses que ens podrien fer mal.

Hi ha més emocions que les representades a la pel·lícula, però haurien complicat la història

En un article publicat a The New York Times, Keltner i Ekman esmentaven que no els agradava massa la idea que el personatge de tristesa semblés només una càrrega per a la protagonista. Els investigadors esmenten que, en realitat, hi ha estudis que relacionen la tristesa amb una activació fisiològica més gran que desperta el cos perquè la persona respongui després d'una pèrdua. "La gent que és més feliç estarà algunes vegades menys motivada per actuar que una persona que se sent trista i tindrà més motius per fer coses que canviïn una situació que no li agrada", coincideix Forgas. A més, el científic australià esmenta estudis que han mostrat que un estat d'ànim més trist està relacionat amb una capacitat més gran per memoritzar i que es fan més judicis erronis quan s'està alegre.

L'origen de Del revés (Inside Out) es troba en l'experiència del mateix director. Docter també tenia una filla de l'edat de Riley que en apropar-se l'adolescència va començar a tenir un estat d'ànim més trist. L'aprenentatge d'aquells anys i el que han aportat els científics es reflecteix en una pel·lícula que crida a assumir totes les emocions, també la tristesa, que és necessària per afrontar les pèrdues, col·locar-les en el lloc adequat de la nostra experiència i seguir creixent fins a ser uns adults més o menys feliços o, fins i tot, els reis de la selva.