Mirall de corrupcions

Després de 180 hores de sessions, ha començat la comissió amb una hora de retard, ja que resulta que els diputats no havien tingut temps de preparar-se la votació de les seves conclusions. La política està més pendent d'un altre escenari aquests dies. Els informes redactats pels set grups parlamentaris sumen 264 folis i han estat lliurats fa només 48 hores, en l'últim minut; pels passadissos algun portaveu ha reconegut que els havien llegit “fent flaixos”. En xinès això significaria “fent frases”, però en aquest context vol dir en diagonal i sense tramvia.

Els ecosocialistes preguntaven en veu alta “Ara què estem votant?”, uns altres exclamaven “Però de què parlem!” i també “Això no s'havia votat abans?”

Sessió número 30 i definitiva de la comissió Pujol, per anomenar-la amb el nom de qui la va inspirar a desgrat seu. Els documents oscil·len des de les 80 pàgines de l'informe de la CUP fins a les 14 del PSC. Com que els d'ICV-EUiA van ser els únics que els van lliurar una setmana abans, s'ensumaven alguna cosa i han tingut la impressió d'haver llegit molts dels seus paràgrafs afusellats en documents d'un altre grup. Quatre hores matinals d'un divendres estival dedicades a una caòtica i absurda votació de resolucions. Se succeïen les confusions d'epígrafs, els de C's es queixaven que es votaven punts que no figuraven en les seves còpies, els ecosocialistes preguntaven en veu alta “Ara què estem votant?”, uns altres exclamaven “Però de què parlem!” i també “Això no s'havia votat abans?”. Cada dos per tres, una veu diferent irrompia dient: “A veure, a veure...”. Els diputats, en polo de màniga curta i camises amb colzeres, semblaven presentar-se a aquell últim examen del curs, que només serveix per apujar nota.

I malgrat tant desconcert, s'ha dictaminat, entre moltes altres qüestions, demanar al Parlament que reprovi Alícia Sánchez-Camacho (abstenció de CiU), el ministre de l'Interior (abstenció de C's), i també l'actuació del Departament d'Empresa i Ocupació per la seva gestió del cas de les ITV. La reprovació de l'expresident Jordi Pujol, la confessió del qual, segons el parer de tots els grups (excepte CiU), dóna peu al naixement d'aquesta comissió d'investigació, al final ha estat plantejada únicament per PP, C's i CUP, cadascú a la seva manera. Van resultar aprovades només les propostes dels dos primers. A més, s'han aprovat dues resolucions més en què se cita directament la presidència d'Artur Mas com a època igualment d'amiguisme i de negocis dubtosos emparats possiblement pels càrrecs polítics més alts.

La política antediluviana ha viscut el seu moment més sublim en el gest dels convergents de no nomenar ni 'de rasqui' Jordi Pujol

Però el que s'ha vist sobretot aquest divendres és que la vella política es continua imposant amb les seves velles muralles d'aliances, de votacions piconadora, de pactes no escrits ni tan sols pactats més que per l'ús continuat del poder (o d'aspirar-hi); s'ha tornat a sentir la impenetrabilitat dels camps magnètics rovellats, que són els que aquí han impedit aprovar totes les propostes relatives a la democràcia dels partits, al seu finançament, a les donacions, a les despeses electorals... Aquesta política antediluviana, que ha viscut el seu moment més sublim en el gest dels convergents de no anomenar ni de rasqui Jordi Pujol en el seu informe ni tampoc en la seva intervenció.

Així, la comissió ha acabat igual que el dia en què va començar, amb l'intent desesperat del vell d'imposar-se sobre el nou fent servir els seus vells recursos, els seus trucs de sempre, el seu canvi de cromos usats. A mitjans, o potser finals, de la setmana que ve, el dictamen d'aquesta gloriosa comissió, mirall de corrupcions, serà portat al Parlament per obtenir la seva aprovació. I en l'ultimíssim ple d'aquesta legislatura, aquest esforç de tants mesos s'aventurarà a traspassar els últims camps magnètics. Vacances, temps de còmics. Llegir la Patrulla X enfrontant-se a Magneto, el més subtil dels vilans.