Aquest ocell fa servir fonemes com els humans per comunicar-se

Hi ha ocells, com els lloros i els periquitos, que imiten a la perfecció el que senten dels humans, però mai sabran què estan dient. Hi ha animals, com alguns simis, capaços d'articular diferents crits d'alerta depenent de quin depredador s'acosti. I hi ha ocells autors dels cants més increïbles per al festeig però que, si es recombinen les seves parts, no provocaran una conducta diferent en l'oïdor. Aquesta habilitat per recombinar sons creant significats diferents semblava exclusiva de la parla humana. No obstant això, un estudi mostra que en l'àrid desert d'Austràlia hi ha un ocell que es comunica igual que els humans.

Un dels elements clau de la parla humana és la seva capacitat gairebé infinita per crear nous significats a partir d'un nombre limitat de sons fonamentals: els fonemes que, amb el permís dels lingüistes, es poden equiparar al conjunt de lletres a, b,c,d... que utilitzem per representar-los. Els fonemes no tenen significat, n'obtenen quan es combinen entre ells seguint una sèrie de regles (sintaxi). Molts animals socials fan servir un sistema diferent. Entre els més sofisticats hi ha, per exemple, el dels micos de Campbell. Són capaços de concretar quin perill els aguaita canviant el sufix de la seva crida d'alerta. Però, si s'elimina aquest sufix, l'alarma roman, és a dir, conserva el seu significat bàsic.

Hi ha un ocell que, no obstant això, utilitza la mateixa forma de la parla humana. Es tracta del Pomatostomus ruficeps. Propi de les zones àrides del sud-est australià, aquest ocell comparteix amb els humans el seu caràcter gregari. Viu en grups d'uns 20 exemplars, tots dormen al mateix niu. En cas de perill s'amaguen junts o marxen volant en grup. Quan crien, els Pomatostomus ruficeps s'ajuden els uns als altres en l'alimentació dels pollets. Aquesta rellevància social podria explicar la seva increïble capacitat per parlar.

El Pomatostomus ruficeps és capaç de fer, almenys, 15 vocalitzacions diferents el significat de les quals depèn del context

"Encara que estudis anteriors indiquen que alguns animals, en particular ocells, són capaços d'encadenar una sèrie de sons diferents com a part d'un cant complex, aquestes cançons generalment no tenen cap significat específic i, si es canvia la disposició dels sons de la cançó, no sembla alterar el conjunt del missatge", diu en una nota la biòloga de la Universitat de Zuric i coautora de l'estudi, Sabrina Engesser. "A diferència de la majoria dels ocells cantaires, el Pomatostomus ruficeps no canta. En comptes d'això, el seu ampli repertori vocal es caracteritza per crides úniques formades per sons diferents des d'un punt de vista acústic", afegeix. És el més proper als fonemes que es pot trobar entre els animals.

Durant una dècada, diversos dels autors de la investigació, publicada a PLoS Biology, han estudiat el cant de diferents grups de Pomatostomus ruficeps gravant els seus sons i relacionant-los amb aspectes de la seva conducta. Han trobat almenys 15 vocalitzacions diferents dependents del context. Però el més interessant va ser que alguns d'aquests sons s'assemblaven entre ells, encara que assenyalaven comportaments diferents.

Per confirmar aquella impressió, van capturar 16 exemplars de set grups diferents. Fent servir eines de l'acústica, van poder aïllar diversos sons bàsics. Se'ls pot equiparar al fonema de parla humana perquè, en reproduir-los de forma aïllada, no provocaven cap reacció en els ocells, així que no tenien significat.

No va passar el mateix en combinar dos dels sons, que podem anomenar A i B. En estat natural, els biòlegs havien sentit que el Pomatostomus ruficeps produeix la seqüència AB mentre vola, com una crida al vol. No obstant això, mentre estan al niu alimentant els pollets, recombinen la seqüència en la forma BAB. Van col·locar els ocells en compartiments on hi havia una branca, menjar i un niu recent i els van disposar separats, per parelles o trios. A tots, els van reproduir tres tipus de sons compostos d'A i B: seqüències d'AB i BAB gravades en el seu entorn natural, d'altres iguals però compostos pels investigadors a força dels dos sons bàsics i, les terceres, recombinant A i B de manera artificial en altres formes com BA o ABA.

Els humans semblaven els únics capaços de crear significat a partir de sons (fonemes) que no en tenien

Cap dels ocells li va trobar sentit a les combinacions artificials que no fossin AB i BAB. No obstant això, la pràctica totalitat van respondre a aquests sons compostos, ja fossin els naturals o els recreats pels investigadors. Així, tant davant del so AB natural com l'artificial, els Pomatostomus ruficeps miraven cap a l'exterior de la caixa, com si esperessin l'arribada d'algun congènere i tendien a marxar volant. En sentir la combinació BAB, els ocells tendien a girar el cap cap al niu.

"És la primera vegada, a part dels humans, que s'observa la capacitat de generar significat nou a partir de la reordenació d'elements sense significat", afirma el biòleg i coautor de l'estudi, Simon Townsend. Els investigadors creuen que, com passa amb els humans, per a aquests ocells resulta més efectiu recombinar sons per obtenir un nou significat que no pas aconseguir articular-ne un de nou.

Malgrat que encara caldria estudiar més la comunicació d'aquests ocells, buscant altres vocalitzacions, per Townsend, els Pomatostomus ruficeps poden donar pistes sobre l'aparició de la parla humana: "Encara que aquesta espècie d'estructura en fonemes és molt simple, podria ajudar a comprendre com va evolucionar l'habilitat de generar nou significat en els humans. Pot ser que quan va començar aquesta estructuració en fonemes en els nostres ancestres, ho fes d'aquesta manera".