Elogi del seny basc

El País Basc, fins fa pocs anys la comunitat més conflictiva, viu un admirable període d'estabilitat que també ha ajudat la del conjunt d'Espanya. Després dels anys de plom del terrorisme etarra i la irrupció sobiranista de Juan José Ibarretxe, la gestió pragmàtica d'Iñigo Urkullu s'ha vist recompensada a les urnes pels resultats positius de les candidatures del PNB.

Res té a veure l'administració prudent del dret a decidir, tal com Urkullu l'ha portada, amb la pèssima i poc intel·ligent gestió d'Artur Mas a Catalunya, que ha sotmès a tensions insuportables tant la seva població com els altres espanyols. Qui havia de dir que el lloat seny, aquesta paraula catalana que evoca sensatesa i ponderació, abandonaria la classe política del seu territori natural per instal·lar-se al País Basc.

Tenen un particular interès les propostes del lehendakari per aconseguir el final definitiu d'ETA, plenes de sentit comú. Urkullu sosté des de fa anys que la banda terrorista ha de desarmar-se i dissoldre's una vegada per sempre; que l'esquerra abertzale ha d'empènyer més en aquesta direcció, la qual cosa l'ajudaria a trencar amarres amb el passat; i que el Govern estatal hauria de dur a terme un pla conjunt amb el basc per a una política penitenciària més activa de reinserció dels etarres, inclosa la fi de la dispersió de presos en presons allunyades d'Euskadi.

El president del Govern, Mariano Rajoy, no ha pogut o no ha volgut fer passos en la direcció apuntada pel lehendakari, ja sigui per por de la reacció contrària dels sectors més a la dreta del seu partit —sempre a punt de denunciar traïcions— o per estalviar-se les protestes que preveia per part de les associacions de víctimes del terrorisme. Una vegada més, Urkullu ha sabut prendre la iniciativa, també en aquest terreny. Per això, la seva sol·licitud de perdó a les víctimes pel tracte rebut d'anteriors Governs bascos, la seva asseveració que ETA “no hauria d'haver existit mai” i la insistència que la banda lliuri les armes i es dissolgui. Les associacions de víctimes, altres vegades molt desconfiades de tot el que vingués d'Ajuria Enea, han sabut valorar l'actitud del lehendakari. No només pel que ha dit, sinó perquè abans de dir-ho ha escoltat el que havien de dir-li a ell.

Rajoy ha desaprofitat una oportunitat d'or per tenir com a aliat un nacionalista. El Partit Socialista es troba ara en millors condicions per entendre's amb el PNB, com s'ha comprovat en ocasió dels pactes polítics duts a terme a Euskadi després de les eleccions municipals del 24 de maig. No hi ha dubte que comptar amb el nacionalisme democràtic ajuda a l'estabilitat d'Espanya i, per tant, el Govern que emani de les pròximes eleccions generals hauria de satisfer el lehendakari en el que ha demanat.