Alfonso Alonso emergeix com la figura del canvi en el PP

El PP té comptabilitzats 1.400.000 votants que es van quedar a casa seva i no els van donar suport en les eleccions municipals del 24 de maig. Uns 652.000 més se’n van anar a Ciutadans. Mariano Rajoy despatxarà aquest dimecres el seu nou Govern amb el rei Felip VI i presentarà després un Gabinet pel qual ha buscat i reforçat la projecció dels ministres “més empàtics amb el carrer i amb les necessitats socials de la gent” sense variar de política econòmica. La figura que emergeix per encarnar aquesta etapa és la del ministre Alfonso Alonso. L'objectiu és recuperar el vot perdut dels simpatitzants més desencantats.

El president del Govern espanyol té per a aquest dimecres una jornada atapeïda d'actes, trucades i converses, que començarà a les nou amb la sessió de control al Congrés. Després anirà a la Zarzuela i comunicarà al Rei els canvis en el seu equip que fa setmanes que estructura a la Moncloa, després d'escoltar les idees, queixes i propostes de gairebé tots els ministres i de dirigents del partit.

Al Govern central i al PP estan convençuts que Rajoy no variarà ara de política econòmica (tot i que no es descarta una sorpresa en les persones que encapçalen ara aquells ministeris), perquè entenen tots que les dures reformes eren necessàries per salvar Espanya de la crisi i de la fallida i poden reportar fruits entre els partidaris més reflexius. El problema més greu que troben els estrategues populars és tornar a recuperar el simpatitzant i elector del PP al qual es va fallar en les expectatives, en el programa i en les promeses i se’l va tractar, a més, amb supèrbia i suficiència. Aquest és l'aspecte principal que es pretén corregir ara amb un Govern amb poques cares noves, però sí amb algunes de rellevants, i una millor imatge en llocs de gran projecció.

Alonso i Cospedal

La figura a la qual es dirigeixen totes les mirades és en la del ministre de Sanitat actual, Alfonso Alonso, al qual es projecta per a un lloc més transcendent en el Govern i/o també en el PP.

L’altre dilema que cal resoldre és el càrrec que ocuparà Dolores de Cospedal, ara secretària general del partit. Rajoy li ha ofert un ministeri, mantenir-se com a número dos en el PP i reforçar el seu equip en el partit amb un coordinador general de pes polític, algun subsecretari nou i un equip que comenci a treballar des d’ara al capdavant de la imminent i clau campanya electoral. Cospedal, aquest dimarts, encara no havia anat al Parlament de Castella-la Manxa a recollir la seva credencial com a nova diputada autonòmica.

Els ministres i membres del PP coincideixen a especular que hi haurà més novetats i ajustos en el partit que en l’Executiu. Ho fan segons la creença que no tindria gaire sentit ni explicació una gran remodelació del Gabinet tres mesos abans del final de la legislatura i cinc abans de les eleccions generals, si finalment Rajoy les convoca pel 22 o 29 de novembre, com ha afirmat diverses vegades públicament. En privat, a diferents polítics de l'oposició i del PP els ha confessat recentment que encara dubtava sobre la millor data per a la cita amb les urnes.

Ser més simpàtics

Rajoy ha demanat opinions i consultat propostes però no ha contrastat noms. El que tots els dirigents del seu entorn més proper li han aconsellat és que han de fer immediatament una altra classe de polítiques. Uns ho anomenen “baixar i trepitjar més el carrer” i d’altres prefereixen el concepte de “connectar més i millor amb les demandes reals de la gent”. Un membre de la direcció va ser més contundent: “Empatitzar més vol dir ser més simpàtics, perquè ara caiem malament a la gent, i que quan algú del Govern central surt i diu que és necessari apujar els impostos no ho faci amb rialletes i fins i tot que tampoc no suposa una gran despesa reduir l’IVA cultural o fastiguejar tots els funcionaris amb els moscosos o els horaris dels dimarts a la tarda”. Els retrets es dirigeixen contra el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, al qual molts en el PP i en el Govern espanyol qüestionen per la seva “falta d’empatia” amb els electors en general i molt en particular “amb el nostre electorat”.

El PP confia menys en el resultat real que pugui produir l'única estratègia que han engegat des del 24-M d'atac dur al PSOE i al seu líder, Pedro Sánchez, perquè no creuen que el volum de votant moderat que es pugui prendre per aquesta banda als socialistes sigui finalment elevat.