El tresorer compareix amb gomina i bitlletera

Aquest dilluns ha tingut lloc al Parlament de Catalunya el segon lliurament d’El tresorer, la historieta en què Mortadel·lo i Filemó han de descobrir qui va buidar les arques del Partit Papil·lar. Però en aquesta ocasió no s'ha fet en còmic sinó a través de videoconferència. Una pantalla enorme com una vinyeta gegant mostrava el bust de Luis Bárcenas als il·lustres diputats i diputades, i com si fos la Dama d’Elx, li preguntaven i s’hi dirigien d'una forma esotèrica, mística. Des d'on parlava Bárcenas? Des d'algun lloc imaginari igual que Zaratustra. Un fons blanc de còmic barat donava neutralitat i també opacitat al lloc des del qual compareixia. Podia ser tant el despatx del seu advocat Maroto com el laboratori secret del professor Bacteri. Ha començat parlant amb un lleuger accent andalús (potser perquè es trobava entre íntims), que de seguida ha anat corregint per aquell castellà fort de demanar més consomé al criat.

Bárcenas ha estat davant de la comissió una presència en diferit, un cap parlant que venia per no dir res, i d‘aquesta manera a cada pregunta ha repetit que s'acollia al seu dret a no declarar. Però vist des del fons de la Sala de Grups, semblava el cap del Gran Germà dirigint-se al populatxo. Ha deixat anar que quant a la corrupció no pot aportar res des de la seva experiència i ha començat a continuació la roda d'intervencions dels diputats.

Vestit blau i corbata, mocador blanc apuntant la butxaca, les mans a sobre d’una superfície plana amb els dits creuats. Ha finalitzat cada frase amb una rialla com la del Risitas i el seu cunyat. Però Bárcenas és el cunyat ric que no fa favors, només els cobra. Això ho ha deixat ben clar aquesta tarda davant dels diputats amb la desimboltura de qui es menja un tall de pernil serrà. A Santi Rodríguez, el portaveu del grup popular, li ha recordat que “si no hi ha altre remei, l'administrador és el secretari general del partit”. I al portaveu socialista, Jordi Terrades, li ha dit que “Luis és fort sempre”. Bárcenas és el cunyat fort que no va al gimnàs perquè ja es posa fort al banc. El portaveu d’ICV-EUiA, Joan Mena, li ha retret que ara fes una peineta als diputats del Parlament i ha acabat citant, no Julio Romero de Torres que va pintar tantes peinetas, sinó Eduardo Galeano. Carlos Carrizosa, portaveu de C's, ha citat De l’assassinat considerat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey, però el seu és un partit que tant val per un Thomas de Quincey com per un Tomás de Kempis. I el president de la comissió, David Fernández, ha conclòs la sessió amb una cita del poeta Juan Gelman. Després de la desconnexió, els diputats han seguit discutint entre ells per al·lusions.