El camí cap al protocol de París

La lluita contra el canvi climàtic ha entrat en un moment crucial en l'agenda de la trobada dels set països més industrialitzats del planeta, que s'han reunit a Elmau (Alemanya). Els esforços de la cancellera Angela Merkel (que entre els anys 1991 i 1998 va ser ministra de Medi Ambient) han acabat en una declaració en què els EUA, Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà reafirmen la seva intenció de caminar cap a un model lliure d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, responsables de l'escalfament. 

La inclusió d'aquest assumpte en l'agenda del G-7, malgrat les reticències del Canadà i el Japó, s'interpreta com un suport a la cimera de l'ONU de París de finals d'any, on s'espera que els governs aprovin el protocol que substituirà el de Kyoto a partir del 2020. El G-7 sosté en la seva declaració que els seus integrants tenen la "ferma determinació" que de París en surti un protocol (o "instrument legal") que sigui aplicable a tots els països, "ambiciós" i "sòlid". "No volem que els compromisos assumits a Elmau s'acabin quedant només en paraules, sinó que es compleixin a París", ha valorat aquest dimarts el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

"S'està creant el momentum per a l'acord", opina Federico Ramos, secretari d'Estat de Medi Ambient del Govern espanyol. "La declaració és un impuls importantíssim per a l'acord de París i per a la transformació de l'economia en un sistema d'energies renovables", afegeix Tatiana Nuño, responsable de Canvi Climàtic de Greenpeace.

Mentre es desenvolupava la reunió del G-7 a Elmau, a Bonn hi estan reunits els negociadors de prop de 190 països per continuar avançant en l'esborrany de l'acord de París. "S'està llançant un missatge de reforç important als negociadors de Bonn: no hi ha marxa enrere", considera Ramos. 

La declaració del G-7 d'Elmau gira sobre dos eixos: el finançament que es requereix per a la transició cap a un model lliure de carboni –i per compensar els països en desenvolupament– i el compromís d'impedir que l'augment de la temperatura al planeta superi els dos graus Celsius pel que fa als nivells preindustriales. Les set grans economies plasmen en la declaració els dos compromisos que ja havien estat admesos en les anteriors cimeres del clima de l'ONU: la creació d'un fons verd que el 2020 haurà de tenir una dotació anual de 100.000 milions de dòlars (reunió de Cancun del 2010) i la limitació de l'escalfament a dos graus (un compromís que es va adoptar a la cimera de Copenhaguen del 2009). 

Finançament

"Continuarem amb els nostres esforços per proporcionar i mobilitzar més finançament, de fonts públiques i privades, i demostrar" que s'està "en el bon camí per complir amb l'objectiu de 100.000 milions de dòlars", s'indica en la declaració del G-7. Aquest Fons Verd per al Clima es va idear per finançar, entre altres assumptes, els mecanismes de mitigació i adaptació dels països en desenvolupament perquè puguin reduir l'impacte del canvi climàtic.

A diferència del protocol de Kyoto, on el control de la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle només vinculava algunes economies desenvolupades, la intenció de l'acord de París és que també inclogui els països en vies de desenvolupament. Abans de la cita del desembre, s'espera que la majoria dels països presentin els seus compromisos voluntaris de reducció de les emissions de gasos. 

Trenta-vuit estats els han presentat ja davant l'ONU. La immensa majoria són desenvolupats. Només tres –el Marroc, Gabon i Mèxic– no entren dins d'aquesta categoria. El Marroc es compromet a baixar un 13% les emissions el 2030. Però sosté que podria arribar fins a un 32%, tot i que aquesta últim objectiu està "condicionada" al fet que rebi "35.000 milions de dòlars" de "suport internacional a través de nous mecanismes de finançament climàtic, com el Fons Verd per al Clima", segons la proposta presentada pel Marroc davant l'ONU. Mèxic, el compromís voluntari del qual és d'una reducció del 22% el 2030, afirma que estaria en condicions d'arribar al 36%, però necessitaria "prop de 15.000 milions de dòlars", segons el Ministeri de Medi Ambient mexicà. 

Teresa Ribera, exsecretària d'Estat de Canvi Climàtic i actual directora de l'institut francès per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals, ressalta de la declaració del G-7 que s'esmenti la importància dels bancs de desenvolupament i les assegurances. En el text d'Elmau, s'apunta el compromís que 400 milions de persones dels països en desenvolupament més vulnerables tinguin "accés directe o indirecte a assegurances contra els efectes negatius del canvi climàtic" el 2020. 

Dos graus

Limitar l'augment de l'escalfament a dos graus és el llindar que s'ha fixat des de l'àmbit científic per evitar els efectes més desastrosos de l'escalfament. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), format per més de 800 investigadors de tot el planeta, ha advertit dels problemes que ja està provocant l'escalfament. I la seva conclusió és que s'han de reduir les emissions entre un 40% i un 70% a tot el planeta entre el 2010 i el 2050. I arribar a un nivell zero el 2100. 

En la seva declaració, el G-7 cita i assumeix aquestes conclusions. "Ens comprometem a fer la nostra part per aconseguir una economia global baixa en carboni", sosté el document. Però, de moment, els compromisos que estan presentant els diferents governs, alguns membres del G-7, no aconseguirien limitar aquest augment de la temperatura a dos graus. "Caldrà veure com queden finalment els acords de París", apunta José Manuel Moreno, catedràtic d'Ecologia i membre de l'IPCC. "La ciència ja ha fet els deures, ara són els governs els que, si volen, els han de fer", afegeix.