El Congrés dels EUA aprova la llei que imposa límits a la NSA

El Congrés dels Estats Units ha aprovat aquest dimarts una llei que imposa límits a l'espionatge de la NSA (Agència de Seguretat Nacional). La reforma, adoptada després de dos dies de drama parlamentari, retalla, per primera vegada des dels atemptats del 2001, els poders de l'agència per controlar les comunicacions electròniques dels nord-americans. L'adopció de la nova llei també permet a les autoritats dels EUA reiniciar un programa de recopilació de dades telefòniques que va quedar en suspens en la matinada de dilluns.

El Senat va ratificar amb 67 vots a favor i 32 en contra la versió de la USA Freedom Act, adoptada a mitjan maig per la Cambra de Representants. El vot va arribar després d'una llarga jornada de debat. Fins a l'últim minut, els falcons van intentar introduir esmenes per suavitzar els controls a la NSA que la nova llei imposa.

Les esmenes, promogudes entre d’altres pel líder del Senat, el republicà de Kentucky Mitch McConnell, van ser tombades. McConnell defensava les competències de la NSA i apel·lava a l'amenaça terrorista per rebutjar la reforma. El sector més crític amb la NSA, encapçalat per un altre republicà de Kentucky, el senador i aspirant presidencial Rand Paul, tampoc no va poder frenar la llei.

Una vegada aprovada pel Senat i la Cambra de Representants, el president Barack Obama podia signar la llei. Obama era partidari d'una reforma que, per primera vegada en l'última dècada i mitja, intenta lligar els poders expansius de l'agència d'espionatge.

La USA Freedom Act, o Llei de la Llibertat dels EUA, busca un terme mitjà entre els defensors d'un espionatge opac i amb límits escassos, i els detractors absoluts de l'espionatge electrònic. Un element central de la llei és que retira a la NSA la capacitat d'emmagatzemar les dades sobre les trucades telefòniques de milions de nord-americans i col·loca aquestes dades en mans de les companyies telefòniques. Els espies podran accedir a aquestes dades cas a cas i amb autorització judicial prèvia.

El debat sobre la reforma de la NSA enfronta els partidaris de privilegiar la seguretat en la lluita contra els terroristes amb els defensors de les llibertats civils. És un debat antic que va revifar després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, en què van morir prop de tres mil persones i que van evidenciar la falta de coordinació de les agències d'espionatge nord-americanes.

Però en aquell moment, amb una sensació d'amenaça compartida per tota la societat nord-americana, pocs qüestionaven la necessitat de reforçar els poders de les agències d'espionatge, encara que el preu fos veure minvades les llibertats civils. Han passat gairebé 14 anys i les percepcions han canviat. L'11-S queda lluny, Ossama bin Laden, cervell dels atemptats, és mort i els EUA intenten deixar enrere les guerres que van començar després dels atacs.

Un factor decisiu són les revelacions de l'analista Ed Snowden sobre l'espionatge de la NSA, el 2013. Sense aquelles revelacions possiblement la USA Freedom Act no existiria. Snowden va revelar el que, emparat per la secció 215 de la Patriot Act –una llei aprovada sota la commoció de l'11-S–, permetia a la NSA recopilar les llistes de trucades telefòniques, inclosos els números, l'hora i la durada de les trucades.

Un problema afegit en el debat d'aquests dies és que la secció 215 va expirar en la mitjanit de diumenge a dilluns. En la matinada de dilluns, la NSA es va quedar sense autoritat per seguir recopilant dades, una circumstància que, segons l’Administració Obama, restava a les autoritats una eina clau davant el terrorisme.

L'aprovació, dimarts, de la USA Freedom Act, resol el problema. Una vegada que Obama firmi la llei, la NSA recuperarà l'autoritat per emmagatzemar dades durant un període de transició de mig any. El lapse haurà estat d'uns dies. Al final d'aquest període, la USA Freedom Act preveu que les dades passin definitivament a les companyies telefòniques.