El Brasil i Mèxic escurcen distàncies per obrir un nou eix americà

No hi ha foto fixa per a Amèrica. En els últims mesos, els equilibris de poder a la regió no s'han deixat de moure. Quan els Estats Units i Cuba encara no han culminat el seu històric desglaç, ara els dos gegants llatinoamericans, Mèxic i el Brasil, han decidit acabar amb el seu tradicional allunyament i obrir una etapa de proximitat i col·laboració. Aquest és l'objectiu de la visita d'Estat que dilluns va començar la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, la primera que fa al país centreamericà d'ençà que va arribar al poder.

El gir acordat per Rousseff i el mandatari mexicà, Enrique Peña Nieto, és incipient i encara li falta massa crítica suficient per fer girar les juntures continentals, però té la virtut de situar al mateix carril dues nacions que sumen el 62% del PIB de la zona, el 58% de les exportacions i el 55% de la població. Un potencial estratègic poques vegades vist a l'àrea i l'aliança de la qual posa punt final, almenys en el terreny declaratiu, a l'estrany espectacle de dos colossos que vivien en un mateix continent, però d'esquena: Mèxic mirant constantment al seu veí del nord; el Brasil entotsolada en la seva immensitat.

La superació d'aquesta distància, hereva d'antics recels, la van prendre com a bandera tots dos presidents en els seus missatges. “El Brasil i Mèxic, les dues economies més grans d'Amèrica Llatina, els països amb la població més nombrosa, no podien viure allunyats l'un de l'altre. És el moment d'un nou acostament”, va assenyalar Rousseff. “Avui fem un salt qualitatiu en les nostres relacions, pugem al graó i obrim un nou horitzó”, va afirmar Peña Nieto.

Hi ha persones que consideren que les economies del Brasil i Mèxic competeixen entre si, crec que aquesta és una visió equivocada, les nostres economies són complementàries Dilma Rousseff en una entrevista a un diari local 

Un detonant d'aquest canvi ha estat la mala salut de l'economia brasilera. Amb la inflació desbocada, en plena recessió i sotmesa a l'estrès d'un ajust dur, Brasília busca socis que alleugin les seves penúries. Per fer-ho, ha enfortit la seva aliança amb la Xina, ara visita Mèxic i el mes que ve acudeix als Estats Units. En aquesta recerca no és difícil veure també la necessitat de Rousseff de tancar a l'exterior les ferides que els casos de corrupció nacionals li han infligit.

Mèxic, encara que molt més estable, tampoc passa pel seu millor moment. Amb un president en hores baixes, la crisi del petroli ha ensopit la seva economia i ha posposat almenys dos anys les seves previsions de creixement fort. A l'eufòria de les reformes estructurals que van inaugurar el mandat de Peña Nieto, ha seguit el desencantament dels ajustos i els escàndols immobiliaris.

En aquest escenari de fatiga, tots dos líders, procedents de dos universos polítics distants, han vist una mateixa oportunitat. I no han dubtat a fer-la seva. “Com va dir Octavio Paz, el món canvia quan dues persones es miren a la cara i es reconeixen”, va proclamar la mandatària brasilera, que abans d'aterrar ja havia marcat el seu objectiu: "Hi ha persones que consideren que les economies del Brasil i Mèxic competeixen entre si, crec que aquesta és una visió equivocada, les nostres economies són complementàries i representen els dos mercats més importants d'Amèrica Llatina”

Des d'aquesta necessitat compartida, la trobada dels dos líders va oferir poc risc i molt guany. El flux comercial entre tots dos països, de 9.200 milions de dòlars, és mínim en comparació del seu potencial. I els plets estan lluny de ser insalvables. El principal punt de fricció se situa des de fa anys en el sector automobilístic, un camp de batalla que en les dues latituds toca la fibra de l'orgull nacional. Durant lustres, el Brasil va encapçalar les exportacions de cotxes i va arrasar als mercats llatinoamericans. Però Mèxic, amb una estructura salarial forjada en la competència amb la mateixa Xina, ha superat recentment el seu veí del sud i ha decantat a favor seu la balança comercial.

Aquest capítol, que en altres èpoques hauria bastat per enfosquir la cita amb negociacions feixugues, ha quedat desdibuixat davant l'obertura de camp inaugurada en aquest viatge. No es tracta només d'ajustar a l'alça les magnituds comunes (el Brasil és només el vuitè soci comercial de Mèxic, i aquest el desè de la potència meridional), sinó d'establir, com assenyalen fonts diplomàtiques mexicanes, un pont sòlid i fins i tot endinsar-se en la via de la identitat cultural americana. La visita de Rousseff ha estat dissenyat per realçar aquest enfocament.

A part de reunir-se amb el president i l'elit empresarial, Rousseff acudeix avui al fòrum polític més important, el Senat, i, sobretot, acaba el seu recorregut en un dels centres neuràlgics de la cultura mexicana: el Museu Nacional d'Antropologia. Un lloc on Mèxic, en una espectacular exhibició d'arquitectura i arqueologia, ofereix la visió més destil·lada de si mateix i de la seva calidoscòpica història. La mateixa Rousseff s'ha encarregat de subratllar aquest aspecte, carregat de simbolisme, amb una apel·lació al seu “compromís amb la identitat cultural d'Amèrica Llatina”. Una base que, des de diferents idiomes, les dues nacions comparteixen. A l'escenari llatinoamericà s'hi entreveu un nou horitzó.