CiU deixa caure Crespo, acusat de cobrar de la màfia russa

El cas Clotilde, que involucra el diputat de CiU Xavier Crespo per presumpte tracte de favor a la màfia russa a canvi de regals, ha tornat a esclatar als nacionalistes catalans en plena campanya. El diputat autonòmic va anunciar ahir la dimissió després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi fixat la data de l'inici del judici pels delictes de suborn i prevaricació. La dimissió de Crespo arriba quan el Govern havia pres la iniciativa d'entrar en campanya electoral anunciant mesures per revertir algunes de les retallades més agressives en la funció pública.

Crespo, a qui es jutjarà per fets que van passar mentre era alcalde de Lloret de Mar (Selva), s'enfronta a una petició de la fiscalia de dos anys i mig de presó pels delictes de suborn i prevaricació. Crespo va acceptar, presumptament, regals d’Andrei Petrov, el cervell d'una trama de blanqueig de capitals de la màfia russa instal·lada a la Costa Brava. L’aleshores alcalde està acusat de donar tracte de favor a Petrov per construir un centre comercial i un aparcament a la localitat.

En una compareixença al Parlament, Crespo va explicar que fa un “pas cap al costat” en la seva activitat política i parlamentària per afrontar el judici i defensar la seva innocència davant els tribunals. Tot i que Crespo ja sap des de fa mesos que haurà de seure al banc dels acusats, hi ha un fet que ha precipitat la dimissió: dilluns el TSJC va fixar les data del judici, que se celebrarà del 3 al 15 de juny.

A CiU es donava per feta la dimissió de Crespo d’ençà que l’octubre passat es va tancar la instrucció del cas. Tot i així, el diputat ha esperat a anunciar la seva renúncia fins a rebre la notificació d'obertura del judici oral. Durant aquest temps ha comptat amb el suport absolut del seu partit, que defensa que en aquests casos no s'ha d'exigir la dimissió de ningú mentre no s'obre judici efectiu. El president del grup de CiU al Parlament, Jordi Turull, que va acompanyar Crespo en el moment de l'anunci, va defensar l'encara diputat i la seva “honestedat personal i política”.

L'exalcalde de Lloret va aclarir que la seva intenció és quedar com a militant de base de Convergència Democràtica, perquè “el més correcte” en aquests moments és que els seus càrrecs orgànics al partit quedin suspesos de moment.

Multa de 831.600 euros

En l'escrit d'acusació que van redactar fa gairebé un any, els fiscals demanen que Crespo retorni els presumptes suborns que va rebre de la trama, que aboni una multa de 831.600 euros i que sigui condemnat, a més, a una pena d'inhabilitació per exercir càrrecs públics de 17 anys. Entre els regals de l'empresari rus hi ha un viatge a Rússia per a Crespo i la seva família –amb totes les despeses pagades–, un rellotge valorat en 2.200 euros i el compromís de patrocinar els clubs d'hoquei i futbol de la localitat.

Anticorrupció també demana dos anys i tres mesos de presó per a l’aleshores regidor d’Urbanisme, Josep Valls. Els fiscals conclouen que Crespo i Valls van donar “facilitats administratives” a l'empresa de Petrov perquè construís un centre comercial a l'antiga plaça de toros. Entre els acusats també hi ha l'arquitecta municipal Pilar Giménez, que va posar en contacte l'alcalde amb l'empresari rus.

El cas Crespo va tornar al primer pla de l'agenda política just el dia que el Govern de CiU va decidir entrar en campanya anunciant tres mesures en la línia de revertir algunes retallades i de donar una embranzida a l'acció exterior de Catalunya.

El conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs, va destacar la idea que l'economia està millorant i que això permet prendre mesures com ara tornar a contractar personal temporal. “En la mesura que podem, anem revertint les decisions preses anteriorment perquè el context econòmic ha millorat”, va insistir Homs. L'acord preveu no amortitzar els llocs vacants per jubilació, permet contractar personal interí “quan no sigui possible cobrir un lloc de treball indispensable amb personal intern” i amplia els col·lectius prioritaris a l'hora de cobrir vacants. El Consell Executiu també va aprovar una reestructuració del Servei d’Ocupació de Catalunya.

En clau territorial la Generalitat també ha decidit obrir dues noves delegacions a l'exterior. Es tracta de Rabat (Marroc) i la Ciutat del Vaticà. En tots dos països el Govern ja havia tingut representació fins al 2004.