Ovelles i tuits es passegen entre llibres

És llarga la ressaca del dia de Sant Jordi i l'abril, com deia T.S. Eliot, és el mes més cruel. Com que sóc un editor d'autors morts, suporto aquesta festa amagat a la graderia, amb temor i tremolor, com Miguel de Cervantes en el seu viatge de tornada del Parnàs, com Juan Goytisolo davant José Ignacio Wert. És una celebració molt catalana i molt globalitzada, ideal per veure i ser vista. Una jornada llarga, procliu per ser immortalitzat en una imatge, sol o en companyia, d'algun escriptor famós o d'algun famós a seques.

Com que sóc un editor d'autors morts, evito les fotografies d'escriptors vius i em refugio en les que han acompanyat els obituaris de l'historiador Raymond Carr, mort el 19 d'abril. Ja que ell no pot enviar-me un missatge reconfortant des del més enllà, em lliuro al sorprenent esclat catalanufo de Mariano Rajoy en un tuit: “Bon dia del llibre i de la rosa. Us recomano l'últim que he llegit: Mercado de invierno, de Philip Kerr".

Gairebé totes les fotos de Raymond Carr són del 2001, i les signa Ricardo Gutiérrez. M'hi he vist reflectit, com Alícia en el mirall, a través de la seva corbata estampada d'ovelles llanudes sobre un fons verd-i-blau. Qui deu entendre avui, em pregunto, la intenció d'aquella corbata? El febrer del 2001, un fantasma recorria Europa, el fantasma de la febre aftosa. Milers d'ovelles de la cabanya britànica havien estat immobilitzades i moltes sacrificades de resultes del violent brot d'encefalopatia espongiforme.

Mentrestant, un grup de directius d'una editorial barcelonina decidia el seu pressupost anual a Cervelló, un poble pastorívol de l'extraradi de la ciutat comtal. Al febrer, un mes dolent per treure novetats potents, s'havien ajuntat en el programa Carlos Barral (Memorias en un solo volumen), Francesc Escribano (Cuenta atrás), Eduardo Gil Bera (Baroja o el miedo), Ahmed Rashid (Los talibán), J.M. Castellet (Nueve novísimos en nueva edición) i Raymond Carr (Historia de España).

Tots requerien de promoció i recursos, i tots, a la seva manera, tindrien el seu moment, per sort per a nosaltres i per desgràcia per al món (l'11-S convertiria Los talibán en un supervendes). Sigui com sigui, la Historia de España, editada per Raymond Carr, amb capítols dels historiadors britànics més conspicus, des de Richard Fletcher per a l'edat mitjana fins a Sebastian Balfour per al segle XX, era la nostra màxima aposta.

Raymond Carr havia acceptat la nostra invitació per participar en la promoció. Pocs dies abans de venir, ens va comunicar que anul·lava el viatge, segons deia, per mantenir-se en guàrdia a la seva granja de Bath, amb les seves estimades ovelles, que el govern britànic amenaçava de sacrificar. Al final, després d'uns dies d'incertesa i tensió, va confirmar la seva visita. Vaig tenir la sort d'assumir part de la promoció i convertir-me, durant tres dies esgotadors, en el seu animal de companyia, de fer-me'n càrrec des que va arribar a l'aeroport del Prat i es va allotjar al Colón, el seu hotel de sempre. Aquí vaig comprovar que no deixava de parlar, sobretot del diví del passat, simplement perquè no podia sentir res. En la presentació a la Biblioteca Nacional, vaig constatar el seu odi visceral i cerebral per la paraula hispanista, després de ser presentat així pels editors.

En aquest temps de llibres com a cartó pedra i com a parcs mediàtics, la història ha deixat pas a la novel·la i la Pèrfida Albió ens visita el 23 d'abril amb Ken Follett i Philip Kerr. Són els hispanistes del segle XXI, enamorats de la nostra terra, de les seves dones i els seus dies: sol, sal, set i so de mar cenyits a l'essència i l'esencialisme de la lectura i l'amor: pàgina a pàgina va memoritzar el llibre, pètal a pètal va memoritzar la rosa. I no deixa de ser commovedor que Mariano Rajoy hagi triat Mercado de invierno. És un fan del gènere negre, de les aventures de Bernie Gunther o del glamur de Philip Kerr? L'ha triat per la seva pulsió futbolera? O, ja posats, pels xuts d'erotisme en què una fel·lació és tan transcendent com “Jesucrist ascendint al cel”? Deu ser que només compra i llegeix un llibre a l'any? Què de ser…?

En tot cas, la seva piulada no deixa de ser un monstruós reclam publicitari. Que es prepari el nostre pròcer, perquè inundarem casa seva de novetats. Entre la novel·la de Philip Kerr i la història de Fernando García de Cortázar, tindrà temps per a altres lectures? Aquell 23 d'abril Mariano Rajoy havia escrit també que “els llibres milloren les nostres vides i llegir ens fa més lliures”, una piulada signada per “MR" i atribuïble, per què no, a Marc Aureli, les Meditacions del qual m'atreveixo a recomanar-li. A Raymond Carr li encantava. A Philip Kerr qui sap. El llibre és breu i el seu ensenyament llarg. Algú podria donar més per menys?

Manel Martos és doctor en Humanitats i director de l'editorial Gredos.