La llei electoral arriba al Parlament després de 35 anys sense acord entre partits

La proposició de llei electoral es debatrà aquest dimecres al Parlament per primera vegada després de la recuperació de l'autonomia. Catalunya és l'única comunitat que no disposa d'un text d'aquest tipus davant la falta d'acord que han mostrat els partits en les diverses legislatures perquè prosperi una llei, que requereix 90 dels 135 diputats.

El text que es debat arriba al ple amb el suport de CiU, Esquerra, ICV i la CUP, però no sumen la majoria necessària i no inclou un sistema electoral, que és el punt clau de la llei. Els socialistes, el PP i Iniciativa han presentat per separat esmenes a la totalitat amb una proposta de text alternatiu que inclou un nou mètode per atribuir els escons, mentre que Ciutadans proposa una esmena de retorn sense redactat alternatiu.

No sembla que CiU i Esquerra donin suport cap d'aquests redactats. Els seus vots són suficients per vetar les esmenes, motiu pel qual el text tornaria a la ponència abans de tornar de nou al ple al juliol per a la seva aprovació definitiva. Els socialistes s'han mogut i ara proposen un recompte a nivell de Catalunya i amb aquest percentatge assignar després els mateixos escons que té cada província, cosa que posaria fi al valor doble que ara suposa un vot a Lleida en relació a un de Barcelona, per exemple. “Si no hi ha un sistema electoral més proporcional no donarem suport a la llei”, explica el diputat del PSC David Pérez.

Iniciativa per Catalunya, per la seva banda, insisteix que “una llei sense un nou sistema electoral seria una vergonya, però sense una administració electoral, també”, assegura Joan Herrera, coordinador d'ICV. “El que pretenem és evidenciar les vergonyes de CiU, però també del PSC amb aquest tema”, afegeix.

Sense sumar la majoria necessària, el text que ha arribat al ple preveu la creació de la sindicatura electoral de Catalunya, formada per tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) i tres catedràtics més designats pel Parlament. Seria la junta electoral catalana qui substituiria la Junta Electoral Central i, si prospera la llei, actuaria com a tal en els comicis previstos pel 27 de setembre.

Si el text tira endavant, Alícia Sánchez-Camacho no podria seguir sent diputada autonòmica i senadora, ni un candidat podria presentar-se en una circumscripció en la qual no està censat. També es rebaixa el sou dels diputats als quals s'atorgui la compatibilitat per exercir altres activitats.

Però la clau de la llei és el sistema electoral, la manera en com s'atribueixen els escons, i falta per veure si és possible arribar a un acord quan el text torni al ple. Només CiU i Esquerra s'oposen al fet que es realitzi un recompte a nivell català com a punt de partida per a l'atribució dels diputats.

El PSC insisteix que la seva nova proposta és la més proporcional de les possibles i, a més, ni Girona, Lleida ni Tarragona perden cap dels diputats que ara els correspon, cosa que era una condició irrenunciable per CiU i ERC. Els esforços d'aquests partits i d'Iniciativa se centren a atreure els socialistes, però aquests insisteixen que ells “ja s'han mogut” i que ara els correspon tirar la resta a les forces que reclamen el consens.