Això s’enfonsa

La popa de la sanitat s'ha elevat tant que ja és tan visible com la del Titanic abans d'enfonsar-se. Les sospites de corrupció han obert una via d'aigua tan gran que el model de salut català, amb tota la proa submergida, se'n va inevitablement cap al fons. Perquè no s'estengui el pànic, l'orquestra continua tocant: es tanquen en fals comissions d'investigació al Parlament mentre les portes giratòries entre els sectors públic i privat funcionen a ple rendiment gràcies a aquest àgil model de consorci. Si hi ha detencions és perquè són fruit de conspiracions anticatalanes o, en versió actualitzada, de jutges contaminats per un afany de notorietat perniciós.

A Reus, el hòlding Innova ha obert un forat de gairebé 400 milions d'euros en les finances municipals. Aquest és el preu de l'intent de voler estendre el famós model sanitari català a tots els sectors de negocis. En resum: socialització de pèrdues i privatització de beneficis. El cas d'Innova en qüestió va fer ahir un salt qualitatiu amb la detenció de Teresa Gomis, la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus per CiU. Això no és pas tot, ni de bon tros, i els grans partits catalans haurien de començar a entonar el mea culpa. Josep Prat, expresident de l'Institut Català de la Salut amb Boi Ruiz, i Carles Manté, exdirector del CatSalut amb Marina Geli (PSC), estan imputats. La relació d'investigats arriba fins al mig centenar de persones: des de l'exalcalde socialista de Reus, passant per exregidors de tots els colors del mateix consistori, fins a l'alcalde de Vila-seca, president de la Diputació de Tarragona i home fort de CDC a la demarcació, Josep Maria Poblet.

Fa justament dos anys CiU i PSC van tallar de ple al Parlament la possibilitat que la Cambra investigués a fons la sanitat i, sobretot, que analitzés les vies d'aigua que han rebentat el buc del prestigiós model sociovergent. Es van descartar multitud de compareixences gràcies als vots de CiU i PSC. L'oposició va arribar a qualificar de farsa l'operació d'estètica parlamentària. Fins i tot ERC –soci ja aleshores de CiU– es va abstenir. Les últimes detencions fan necessari obrir immediatament no una causa general de reminiscències franquistes –com apunten alguns defensors del model– sinó una rectificació de rumb.

La Wallace Hartley Band del prestigiós Titanic continua tocant mentre el vaixell s'enfonsa. El transatlàntic de la sanitat catalana, a la recerca de les costes d'Ítaca, s'enfonsa en xocar amb el seu propi iceberg. El pitjor és que, mantenint el capità i la tripulació, la naviliera nega l'evidència del perill.