“El Govern no ens ha donat res. Tot ho hem aconseguit nosaltres”

Mithun Shah, de 19 anys, és un dels milers de residents a Katmandú que s'ha refugiat juntament amb set membres més de la seva família en una tenda de campanya després del terratrèmol que va assolar Nepal dissabte passat. Aquest dimarts li ha tocat cavar una rasa entorn de la seva improvisada llar de lona i plàstics per evitar que s'inundés per la forta tempesta que va caure sobre la capital. “El Govern no ens ha donat res. Tot ho hem hagut d'aconseguir nosaltres”, assegura Shah, la casa del qual a l'àrea de Thamel ha quedat molt malmesa. És una queixa que es repeteix entre molts dels habitants de la capital, que lamenten la lenta resposta oficial davant un desastre que ja ha deixat més de 5.000 morts i podria superar les 10.000 víctimes, segons reconeixia el primer ministre, Sushil Koirala.

Els soldats nepalesos han estat repartint aigua potable en camions cisterna amb regularitat. Han distribuït tendes de campanya en els 16 campaments oficials i aliments, tot i que els primers dies de manera irregular i insuficient. La tasca d'alimentar-se ha quedat en mans d'algunes ONG que repartien plats d'arròs o dels mateixos residents, que han portat en molts casos fogons i parament de cuina per preparar-se el menjar i tornen als seus habitatges, si encara estan dempeus, per agafar provisions.

La principal preocupació per a la família de Shah, emigrant de l'estat indi de Bihar, és la humitat. Per als adults, afirmen, no és un problema tan greu, però els nens són més febles i poden emmalaltir. A la seva tenda s'hi refugien un nadó de vuit mesos i una nena de dos anys.

Les seves queixes contra el Govern s'han convertit en generalitzades entre els ciutadans. “Hi ha moltes més coses que poden fer. Es mobilitzen per al que volen”, assegura Kamal, un estudiant de 22 anys. No tots comparteixen les crítiques. Chhabi Kafle, un voluntari que ajuda a repartir netejador de mans, assegura que la tasca que ha recaigut sobre el Govern nepalès és sobrehumana. “Cal organitzar moltes coses, són tasques en què participa molta gent. Implica temps organitzar el sistema i engegar-ho”.

En resposta a les crítiques del públic, Koirala, que ha anunciat tres dies de dol pel desastre, ha declarat que els “recursos són limitats" i els estan mobilitzant tan bé com poden. “La principal responsabilitat és mantenir la seguretat de la gent”, va sostenir. 

Quatre dies després del desastre, l'assistència oficial sembla haver començat a recuperar ritme. El ministre de l'Interior, Bam Dev Gautam, va supervisar dilluns a l'aeroport l'arribada d'ajuda. Al camp de Tundikhel, al centre de Katmandú i que allotja unes 6.000 persones, els soldats intentaven aquest dimarts obrir preses d'aigua i aixecaven estructures més sòlides per albergar els damnificats. S'han obert també més latrines i s'han instal·lat lavabos portàtils.

L'ajuda és una tasca ingent en una de les nacions més pobres del món, de població molt dispersa i amb un terreny summament muntanyenc. Les Nacions Unides apunten que vuit milions de persones, en un país de 28 milions d'habitants, s'han vist afectades pel sisme. Prop d'1,4 milions necessitaran ajuda alimentària.

L'assistència internacional també ha començat a arribar. Els avions de la Xina, l'Índia, el Pakistan i altres nacions aterren a l'aeroport Tribhuvan de Katmandú amb medicines, aigua potable, tendes de campanya i altre material d'emergència. Ja es troben sobre el terreny també nombroses organitzacions humanitàries.

Però pot ser pitjor a les zones més remotes. Tot i que encara no ha estat possible establir una avaluació completa, l'organització Metges sense Fronteres apunta que les primeres avaluacions, fetes des de l'aire, “mostren que els danys són significatius en diversos pobles” de la regió. Dels 65 que es van poder albirar, 45 tenien danys visibles o havien quedat destruïts.

A Katmandú, mentre continua la recerca de supervivents als edificis esfondrats, a mesura que passen els dies comencen a aparèixer els aspectes de normalitat. Les excavadores comencen a enretirar alguns enderrocs. Els autobusos públics han tornat a circular i han reobert més botigues. Però tot i que els ciutadans es poden proveir de productes de primera necessitat, els preus dels aliments han començat a disparar-se i alguns productes, especialment les verdures, ja costen el doble del que costaven abans del sisme.