La lliçó de ‘Beceroles’

Cadira, pissarra i taula. Aquestes van ser les primeres paraules en català que van aprendre a llegir i escriure centenars de nens que anaven a escola a Catalunya a finals dels 60, quan el veto franquista a la llengua començava a afeblir-se. Les tres, escrites amb lletra lligada, apareixen a la primera pàgina de Beceroles, comencem a llegir, un text que aquests dies celebra el mig segle des de la seva publicació. L'obra, de la mestra Àngels Garriga i editada per Teide, va ser el primer llibre de text en català publicat després de la Guerra Civil. També va canviar l'ensenyament de la lectoescriptura de llavors.

“No hi havia materials d'estudi. Beceroles va ser el començament de tot”, assegura la professora Rosa Boixaderas, ja jubilada. El 1965, amb només 18 anys i després d'acabar els seus estudis de magisteri, va arribar a l'Escola Minguella, de Badalona. Allà li van encomanar fer-se càrrec dels cursos extraescolars de català als quals alguns pares matriculaven els seus fills. “Eren classes molt nombroses i la direcció de l'escola hi estava molt compromesa. En el nostre cas, la inspecció educativa franquista sempre va fer els ulls grossos amb les classes”, explica.

Cada nen, recorda la mestra, arribava amb el seu llibre. Eren uns 30 o 40 alumnes a l'aula, cosa que demostra l'interès i la mobilització de les famílies. “El llibre era nou per a la seva època, pel mètode i perquè era en color. Les il·lustracions [de María Fernanda Díaz] tenen una notable influència italiana”, explica David Rahola, conseller delegat de Teide i nét de l'editor del llibre, Frederic Rahola. L'avi, explica el nét, va tramitar el permís de la censura del règim per poder tirar endavant el projecte, del qual en total es van fer quatre edicions fins al 1979. Eren les primeres escletxes que permetien que el català respirés fora de la clandestinitat. Feia quatre anys havia vist la llum la revista Cavall Fort, amb el suport de l'Església catalana.

“El principal problema va ser la distribució, ja que calia anar a cada escola a oferir el material, buscant les que fossin sensibles amb el català”, explica el directiu de Teide. La relació entre Garriga i Rahola tenia un nexe: Alexandre Galí, un dels líders del moviment de renovació pedagògica a Catalunya. Galí va ser professor de Garriga als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya i Rahola va ser deixeble del pedagog.

Quan l'autora, mare de Marta Mata, va escriure les poesies i els relats de Beceroles ja patia la paràlisi que la va allunyar de les aules i vivia a casa seva, a Banyeres del Penedès. Mata va fundar, posteriorment, l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que també celebra aquest any el 50è aniversari.

Boixaderas recorda que el llibre incloïa uns cartrons amb les imatges i les paraules que es retallaven per fer activitats, la pedagogia activa. “El text de Garriga remet a metodologies que el franquisme havia apartat de l'escola, com el mètode analític, el Montessori o el Decroly”, explica la mestra. Els llibres de text tradicionals del franquisme, continua la pedagoga, es basaven en la repetició mecànica: ma, me, mi, mo, mu. Amb Beceroles, que feia servir un altre enfocament, es relacionaven les imatges amb la paraula, s'havia de llegir.

L’autora, la professora Àngels Garriga, el va escriure després de retirar-se

Garriga també va escriure una guia per als mestres, d'unes 15 pàgines, en les quals suggeria les activitats de classe. L'autora, per exemple, aprofita el món pastoral per introduir l'ús de la ll, amb paraules com llop, ovella… La preparació d'aquesta lliçó, per exemple, indica als mestres com fer que els nens descobreixin el vocabulari de l'entorn. I suggereix lectures addicionals com la llegenda de Ròmul i Rem o la Caputxeta Vermella per consolidar, mitjançant les referències al llop, l'ús de la ll.

Després de Beceroles va arribar Estels, que era el llibre de segon curs. Garriga va morir el 1967. El seu llegat pedagògic va sobreviure gràcies a la seva filla. Amb la restauració de la democràcia les barreres per al català es van anar obrint gradualment. El 1980 es va instaurar el model d'immersió lingüística, de gran consens dins de Catalunya però que segueix generant polèmica a la resta d'Espanya. “Aquest llibre va ser la primera pedra d'un edifici enorme, l'escola catalana, que encara no hem acabat de construir i que és fràgil”, assegura el també professor de català i escriptor Enric Larreula, expert en didàctica de la llengua.