La cervesa 0,0% tampoc no té alcohol per a Hisenda

San Miguel no haurà de pagar més impostos per fabricar la cervesa sense alcohol. La sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional va dictar una sentència el dos de març passat en el qual dóna la raó a San Miguel Fábricas de Cerveza y Malta, SA en l'estira i arronsa amb l'Agència Tributària pel qual no haurà de pagar 7.303.181 euros.

El desacord es remunta a 2010 quan Hisenda va obrir dues inspeccions a l'empresa per la fabricació de la cervesa sense alcohol dels anys 2007 i 2008. El fisc considera que durant el procés de fabricació de la cervesa 0,0% es produeix una substància hidroalcohòlica que hauria de pagar el corresponent impost especial. Per aquest motiu va instruir dos actes de disconformitat: un corresponent a l'any 2007 per 4.330.529 euros i l'altre de 2008 per 3.829.127 euros.

San Miguel va recórrer davant l'Audiència Nacional contra la resolució dictada pel Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) que considerava que l'empresa havia de pagar. Esgrimia que durant la desalcoholització de la cervesa a les instal·lacions que l'empresa San Miguel té a Màlaga i a Burgos es produeix la substància hidroalcohòlica, per la qual, segons el seu parer, hauria de tributar els corresponents impostos especials, ja que es tracta d'un líquid amb contingut alcohòlic.

La substància que sobra quan es fabrica la ‘sense’ s'afegeix a la cervesa normal

La sentència detalla com és el procés de fabricació de la 0,0%: "Consisteix a extreure, de la cervesa base, dues substàncies: una cervesa amb baix contingut alcohòlic (0,003% d'alcohol) i una altra de més contingut alcohòlic (inferior al 12%) que per ser comercialitzada es barreja amb altres cerveses produïdes a la mateixa fàbrica". I aquest és precisament l'argument de l'empresa, sosté que la substància produïda es barreja directament amb cervesa, que ja paga impostos.

Com explica la sentència, "en el procés de desalcoholització s'obté la cervesa sense alcohol i un producte compost per aigua, alcohol, aromes i extracte que San Miguel considera cervesa". Hisenda, no obstant això, creu que el que se n'obté és una substància desalcoholitzada (cervesa sense alcohol) i una barreja hidroalcohòlica —que conté alcohol en un grau no superior al 12%—, que és el que creu que hauria de pagar l'impost especial.

San Miguel, no obstant això, defensa que el producte que se n'obté no porta cap fermentació així que la substància obtinguda no pot ser qualificada com a cervesa a efectes fiscals.

Un altre dels punts de discussió va consistir a determinar la destinació de la substància hidroalcohòlica. Hisenda sostenia que aquest producte era usat com "autoconsum" i per tant no n'estava exempt, però San Miguel va al·legar que la substància no s'emmagatzemava i que per tant no pot considerar-se com autoconsum. A més, l'empresa va argumentar que si havia de tributar per aquest producte i, a més, per la cervesa que s'incorporava aquest producte es produiria una doble imposició.

L'Audiència entén que perquè Hisenda pogués gravar l'empresa per aquest producte hauria de demostrar "sense cap mena de dubte" que San Miguel va obtenir l'alcohol en el procés de desalcoholització de la cervesa. Però l'Agència Tributària reconeix que "dels anys 2007 i 2008 no s'han pres mostres d'aquest producte".

San Miguel explica, a més, que a causa de la configuració tècnica de les plantes de Màlaga i Burgos per elaborar cervesa 0,0% no és possible l'extracció d'alcohol líquid i que no es pot emmagatzemar, ja que es tracta d'un procés continu, sense interrupció. És a dir, entren per un sistema de canonades i columnes i surten a través de canonades visibles a dipòsits d'emmagatzematge.

Finalment, la sentència recorda que les plantes de Burgos i Màlaga van ser adquirides el 2000 i 2001 i millorades l'any 2009 i no obstant això només s'investiguen els dos anys esmentats abans.