La Generalitat dubta ara que el projecte de banc públic estigui a punt

L'Institut Català de Finances (ICF) tenia previst sol·licitar aquest any una fitxa bancària per convertir-se en el banc públic català. És un pas imprescindible per complir un dels mandats acordats per CiU i ERC en la via de crear estructures d'Estat per preparar una suposada independència de Catalunya. Però el conseller delegat de l'organisme, Josep Ramon Sanromà, va evitar ahir aclarir si finalment aquesta petició arribarà el 2015, si bé va assegurar que “el 90%” de la feina per fer-ho està feta i que l'entitat estarà en disposició de cursar la petició una vegada s'hagi efectuat la transposició de les directives europees sobre el mecanisme europeu de supervisió pel que fa a entitats públiques.

L'ICF fa dos anys que està adaptant la seva estructura i la seva operativa per poder convertir-se en banc. Sanromà va assenyalar que al juny tindrà una idea més clara de la situació legislativa, encara que es va mostrar convençut que la importància de la banca pública a Europa, que controla el 15% dels actius del sector, obligarà a accelerar els passos. Una vegada aclarit el panorama, l'entitat reclamarà al Banc d'Espanya un informe previ perquè posteriorment sigui el Banc Central Europeu el que decideixi sobre l'autorització o no de la fitxa bancària.

“La feina que ens pertoca està totalment feta”, va indicar Sanromà. L'executiu bancari considera que la conversió en banc aportarà beneficis a l'entitat, ja que, a més de quedar sota la tutela del supervisor únic europeu, guanyarà credibilitat davant els mercats. L'efecte immediat serà rebaixar les qualificacions creditícies i, d'aquesta manera, acudir als mercats de capitals amb millors condicions que les actuals.

Convertir-se en un banc també permetria a l'ICF assistir al Banc Central Europeu per obtenir recursos. “Podríem oferir finançament a millor preu i pagaríem menys impostos”, va explicar ahir Sanromà en una trobada amb mitjans de comunicació. Actualment depèn dels recursos que pugui esgarrapar del Banc Europeu d'Inversions i d'emissions de deute.

Sanromà va precisar que la normativa europea encara ha de concretar com afecta l'operativa de dipòsits o bé el mecanisme únic de resolució als bancs públics, si bé s'ha mostrat optimista després que s'hagi creat un grup de treball entre membres de la Comissió Europea i l'Associació Europea de Bancs Públics.

L'Institut Català de Finances va guanyar l'any passat 7,9 milions d'euros, un 14,5% més, després de concedir préstecs i avals per un import total de 732,6 milions d'euros, un 18% més que l'any anterior i per sobre dels 650 milions pressupostats inicialment. Dels 733 milions del 2014, el 72% va ser nou finançament i el 28% refinançaments –en anys anteriors va arribar a ser el 50%–. Sanromà va assenyalar que s'està notant la recuperació econòmica perquè un 40% del finançament actual és per a projectes d'inversió, i el 60% per a circulant, que durant la crisi acaparava les operacions.

El saldo viu de crèdit ascendia a finals de l'any passat a 261.099 milions d'euros. La seva taxa de morositat va descendir al 13,5%, un punt per sobre del conjunt del sector. Sanromà va defensar que entitats públiques assumeixin el risc del que eludeix la banca privada.