El monstre que embussa les clavegueres

Fa just una setmana, va tornar a passar. El vestíbul del número 10 del carrer León X, al barri sevillà de La Macarena, es va inundar. Els veïns del bloc van trucar a l'assegurança i el lampista va trobar un embussament a l'arqueta. L'acumulació de tovalloletes humides estava darrere del problema.

La generalització d'aquest producte, que va començar a comercialitzar-se fa uns quants anys per als nadons i s'ha anat estenent a molts altres usos, ha anat paral·lela a l'augment dels embussos en edificis, xarxes i plantes de depuració. Cada poc temps, apareix un dels monstres de les clavagueres, format per les tovalloletes que es llencen al vàter sense tenir en compte què passa després. Les empreses de sanejament d'aigües han hagut de crear equips específics de tècnics per solucionar els embussaments a la xarxa. Així passa a Sevilla, Madrid, Marbella, Huelva, Bilbao...

"Ja és un problema global", opina Josep Lluís Henarejos, gerent de l'empresa municipal d'aigües de Xàbia, a Alacant. A Nova York, s'estima que s'han gastat 18 milions de dòlars (16,5 milions d'euros) els últims cinc anys a reparar els estralls. A Europa, l'associació que agrupa les empreses de proveïment i sanejament de 27 països (EurEau) sosté que les tovalloletes generen una despesa d'entre 500 i 1.000 milions d'euros cada any, "incloent l'eliminació d'aquests residus", segons un informe elaborat fa cinc mesos.

Mai pel vàter

Les empreses de proveïment i sanejament insisteixen que no es llencin pel vàter tovalloletes higièniques, bolquers de nadons, bastonets i cotons. Sostenen que desencadenen embussaments i trencaments en sanejaments generals i particulars.
A aquest tipus d'empreses també li preocupen els olis domèstics, que causen embussaments a les xarxes. Els operadors recorden que hi ha serveis de recollida d'aquest tipus de productes.
Els fàrmacs, cosmètics i drogues tampoc s'han d'eliminar pel vàter. En aquest cas, els gestors apunten a altres problemes. D'una banda, augmenta la toxicitat de les aigües residuals, i en certa mesura, de l'aigua ja depurada. De l'altra, poden afectar els bacteris que s'encarreguen de la depuració biològica de l'aigua.

El títol del document és bastant gràfic: Els vàters no són una paperera! Els costos, ressalta EurEae, els acaben assumint els Ajuntaments i les empreses de proveïment; en definitiva, els ciutadans a través dels impostos i les taxes municipals. Aquesta associació advoca perquè els Estats i la Comissió Europea engeguin canvis legislatius i normes tècniques per "prohibir la venda de tovalloletes humides, productes d'higiene personal o sanitaris que es presentin com d'un sol ús".

L'Ajuntament de València acaba d'aprovar una reforma del seva ordenança de sanejament en la qual es prohibeix llençar al vàter tovalloletes higièniques que no siguin biodegradables. "N'hem constatat un ús massiu des dels últims dos anys", explica la delegació de Medi Ambient del Consistori. Aquest ús massiu implica embussaments a la xarxa de clavegueram i bloquejos a les estacions de bombament, afegeix l'Ajuntament. I com pensen fer complir la norma? "Ho farem mitjançant inspeccions periòdiques a la xarxa de clavegueram".

Al marge de si aquesta ordenança passa a engrossir la llista de prohibicions impossibles de complir que aproven els Ajuntaments, Rafael Mantecón, responsable del grup de tractament d'aigües residuals de l'Associació Espanyola d'Abastiments d'Aigua i Sanejament (Aeas), creu que la clau no és aquesta. "Potser aquestes normes es puguin fer complir en ciutats petites, però en el que cal treballar és a donar molta més informació als ciutadans i als fabricants", opina. "No hi ha d'haver informació enganyosa. Que posi biodegradable a l'envàs pot confondre", indica. "El temps és la clau. No val per res que el procés d'un producte biodegradable duri anys, perquè la seva desaparició ha de ser a les poques hores que està a la xarxa", afegeix Íñigo González Canal, responsable del departament d'abocaments del Consorci d'Aigües Bilbao-Bizkaia.

Tant aquest especialista com Mantecón creuen que les grans empreses s'estan adonant del problema. Moltes inclouen ja indicatius en els envasos en els quals es deixa clar que les tovalloletes no es poden llançar al vàter. "Sembla que, en certa manera, els grans fabricants es van conscienciant", insisteix González Canal. "Ara cal començar a conscienciar la població, que s'havia acostumat a llençar-les pel vàter", afirma.

Aquest responsable d'Aigües Bilbao-Bizkaia fa anys que segueix el rastre del problema. "La primera vegada que en vam detectar a Bilbao va ser el 2009". Detalla que les tovalloletes estan elaborades amb un material denominat "teixit no teixit", que "s'obté amb la compactació de fibres mitjançant diferents sistemes, sense necessitat de cosit". Aquestes fibres se separen quan es llencen al vàter. Una cop a la xarxa, tornen a unir-se i creen grans madeixes, com la que fa uns dies l'empresa Aguas de Huelva va treure de les clavagueres de la ciutat. Aquesta societat realitza periòdicament campanyes de sensibilització entre la població.

El problema comença quan la tovalloleta es llença al vàter. El primer bloqueig sol produir-se en la connexió amb la xarxa de clavegueram. Aguas del Huesna, que atén 18 municipis de la província de Sevilla, va rebre l'any passat 700 avisos de particulars per problemes de mal funcionament. "El 41% va ser per embussaments, provocats en la seva majoria per les tovalloletes", detalla Raúl Carrasco, director tècnic d'aquesta empresa pública sevillana.

El següent punt conflictiu són les bombes, que ajuden a conduir l'aigua residual fins a les depuradores, que també s'acaben bloquejant. Si aconsegueixen superar la xarxa i arriben fins a les estacions de depuració, també hi ha problemes. "El cost dels danys produïts per les tovalloletes en una depuradora que tracti 100 milions de metres cúbics a l'any ronda els 200.000 euros", sosté Mantecón, de l'Associació Espanyola d'Abastiments d'Aigua i Sanejaments. "Hi ha sobrecosts de fins a 8 o 10 vegades superiors al normal per l'augment de les neteges i operacions de manteniment", resumeix González Canal en un dels articles que ha escrit sobre aquest assumpte.

Aquest responsable del Consorci Aigües Bilbao-Bizkaia també apunta als problemes per al medi ambient. Perquè, en últim terme, les tovalloletes també poden acabar als rius i el mar. Quan es produeixen fortes pluges, s'empren els sobreeixidors i es deixa anar part de les aigües residuals. "Els pescadors ens diuen que troben tovalloletes a les seves xarxes", afirma el gerent de l'empresa municipal d'aigües de Xàbia. "Ens creiem que el vàter és un forat negre on tot desapareix", conclou el seu company del Consorci d'Aigües Bilbao-Bizkaia.