Hisenda eleva el dèficit de la Generalitat fins al 2,56%

El Ministeri d'Hisenda ha decidit elevar el dèficit de la Generalitat del 2014 fins al 2,56% del PIB, la part alta de la forquilla prevista pel Departament d'Economia. La conselleria que dirigeix Andreu Mas-Colell va anunciar la setmana passada que calculava que el dèficit se situaria en el 2,14% en l'escenari més optimista, si bé assumia que la Intervenció General de l'Estat podia elevar aquest percentatge fins al 2,54%, com finalment ha passat. Les comunitats autònomes tenien l'any passat un límit de l'1% del dèficit.

Les diferències entre ambdós càlculs procedeixen de la inclusió de crèdits assumits per la Generalitat que Economia no tenia clar si havia de comptabilitzar-se com a dèficit. És el cas del deute que la concessionària Cedinsa tenia a càrrec de l'autovia C-17. Incapaç d'assumir el pagament de les quotes, l'Administració ha hagut d'assumir uns deutes que superen els 200 milions d'euros per mantenir la gestió de la carretera en mans privades i no haver d'assumir uns costos de rescat que superaven els 400 milions d'euros.

El dèficit públic del conjunt de les administracions públiques espanyoles va ascendir el 2014 al 5,7% del PIB, dues dècimes més que l'objectiu que s'havia marcat el mateix Govern espanyol (5,5%). No obstant això, Brussel·les exigia reduir-lo per sota del 5,8% del PIB, motiu pel qual la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, dóna per aconseguit l'esforç pressupostari.

"Es compleix l'objectiu de dèficit públic. Es podia haver complert millor perquè hem tingut una qüestió conjuntural, extraordinària i única com és el pagament del cèntim sanitari", ha assegurat la vicepresidenta de l'Executiu en la conferència de premsa després del Consell de Ministres.

Sáenz de Santamaría ha explicat que el Govern espanyol ha pagat 1.699 milions d'euros com a compensació del cèntim sanitari. Sense aquests pagaments als transportistes que van pagar la taxa sobre els combustibles que Brussel·les va considerar il·legal l'any passat, el desfasament pressupostari hauria quedat en el 5,57% del PIB, segons va precisar la vicepresidenta.

El 2013 el dèficit públic va ascendir al 6,33%, amb un objectiu del 6,5%, motiu pel qual la reducció aconseguida l'any passat suposa una retallada dels números vermells de les administracions d'unes 63 dècimes, equivalent a una mica més de 6.500 milions d'euros.

La desviació de l'objectiu pressupostari de l'any passat cal atribuir-la a les comunitats autònomes, que són les que més han incomplert amb les seves obligacions pressupostàries. Van registrar una desviació pressupostària de l'1,66% del PIB, davant de l'objectiu de l'1% que tenia per al tancament del 2014. Aquesta dada empitjora fins i tot els números vermells que les autonomies van registrar el 2013, quan van tancar amb una desfasament de l'1,52%.

Nombroses veus afirmen que aquestes metes són molt exigents a causa de l'estructura de despeses de les autonomies que han de finançar la sanitat, l'educació i els serveis socials, capítols on resulta molt difícil ajustar. I al fet que els governs regionals no tenen gaire capacitat tributària per apujar impostos.

Només quatre comunitats han complert l'objectiu de dèficit: Navarra (0,68%), les Canàries (0,91%) i el País Basc (1%) i Galícia (1,02%). La resta, 14 autonomies, l'han incomplert. Castella i Lleó (1,11%) i Andalusia (1,16%) es van quedar prop de la meta. Vuit fins i tot han empitjorat les seves dades respecte de l'exercici precedent: Extremadura (2,44%), Catalunya (2,58%), La Rioja (1,21%), la Comunitat Valenciana (2,39%), Madrid (1,34%), Cantàbria (1,46%), les Balears (1,71%) i Astúries (1,30%).

"Espanya està fent la política pressupostària que fa que avui estiguem liderant el creixement i la creació d'ocupació a la zona euro. Estem mostrant que Espanya és l'estat de les autonomies i que és governable, termes de coordinació de les seves polítiques pressupostàries", ha assenyalat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després del Consell de Ministres.

Montoro ha recordat com "al començament de la legislatura se sentien veus que deien que no és governable per l'estat de les autonomies". I hi havia qui deia que calia tancar-les. "Això no és així i ho hem demostrat", ha insistit. "El total suma i això és el que fa creïble un país".

Per restar importància a la desviació de les comunitats, el titular d'Hisenda ha explicat que "no és relaxant objectius ni flexibilitzant condicions pressupostàries com s'aconsegueix la recuperació econòmica i la creació d'ocupació".

Els ajuntaments són les administracions públiques que més sanejades tenen els comptes. Van registrar un superàvit del 0,53% del PIB, davant del 0,52% de l'any anterior. La Seguretat Social, per la seva banda, va registrar a finals de l'any passat un dèficit de l'1,06%, cinc dècimes menys que el 2013. I s'ajusta al seu objectiu en l'1%.

La xifra de dèficit del 2014, quan l'economia va créixer un 1,4%, revela que els ajustos en la despesa van acabar l'any passat. Des de finals del 2013, el Govern espanyol va obrir el puny que escanyava  les administracions públiques. El globus de l'austeritat a ultrança es va desinflar i ha deixat pas a un terme més digerible, "la sostenibilitat dels comptes públics". Però la bretxa en la sanitat, l'educació i els serveis socials continua sagnant perquè la despesa pública no ha recuperat el nivell previ a la crisi.