Jordi Pujol fill va ingressar diners als comptes de la família fins al 2000

Jordi Pujol Ferrusola va prometre que donaria les “primícies” sobre el seu paper com a gestor de la fortuna familiar al jutjat. En una declaració d'una hora, Júnior ha aportat algun detall nou sobre aquest tema, però ha deixat vives moltes de les incògnites que pesen sobre el patrimoni que els Pujol van amagar a Hisenda durant tres dècades. El primogènit ha reconegut que va seguir participant en la gestió de l'herència més enllà del 1992, quan l'últim dels seus germans, Oleguer, va arribar a la majoria d'edat i tots ells (amb la seva mare, Marta Ferrusola) van obrir un compte a Andorra.

Almenys fins a l'any 2000, Júnior va fer ingressos periòdics als comptes de la seva família. Aquests ingressos procedien, segons ha explicat davant la jutgessa d'instrucció, dels “venciments” dels productes financers que els seus antecessors en la gestió de l'herència (Delfí Mateu, especialment, i Joaquim Pujol) havien contractat per fer créixer el patrimoni suposadament llegat pel pare de l'expresident català, Florenci. Tant Mateu com Pujol estan morts. L'imputat també ha revelat la naturalesa d'aquests productes: es tracta de “làmines financeres” de “titularitat opaca”, que es pagaven al portador i anaven associades al compte bancari on, originàriament, es va ingressar la deixa o llegat.

El primogènit ha precisat que, quan la família va decidir que es fes càrrec de l'herència el 1990, ell es va trobar amb aquests productes i simplement els va mantenir. Ni Mateu (exdirectiu de Banca Catalana) ni el seu oncle Joaquim Pujol (excàrrec de la Generalitat) li van retre comptes sobre la gestió del patrimoni. Tampoc ell en va demanar, ha indicat. Júnior també ha fet costat al seu pare i ha ratificat la seva versió: l'expresident va dir, en la seva declaració com a imputat, que estava totalment desvinculat de l'herència i que mai va saber res de com es gestionaven els diners.

El primogènit ratifica davant la jutgessa que el seu pare no sabia res de com es gestionava l'herència

Malgrat ser requerit per la jutgessa i el fiscal, el fill gran no ha aportat documentació que acrediti l'existència d'aquestes “làmines financeres”. Són productes de diferent tipologia (bons, etcètera) que vencien en anys successius i que van donar un alt rendiment. Aquests rendiments expliquen, segons l'imputat, l'elevat creixement de l'herència. El 1980, quan va morir Florenci, el suposat llegat (en dòlars) ascendia a l'equivalent a 840.000 euros. El 1992, quan els germans van obrir els comptes, a tres milions. I el 2000, a uns vuit milions. El que va passar després s'ignora, perquè no es disposa de les transaccions ni el fill gran ha aportat llum sobre aquest tema.

Pujol fill ha deixat clar que, des del 1992, cada germà gestiona la seva part com li sembla i que ell es limitava a ser una mena de representant davant el banc. Els fons van estar primer a Andbank, encara que l'entitat els va obligar treure'ls el 2010 i els diners van ser traslladats a la Banca Privada d'Andorra. Sobre l'origen del llegat, Júnior ha remarcat que sap el que li van explicar, és a dir, la versió que ha mantingut des del principi la família: que Florenci estava preocupat pel futur dels Pujol i va decidir llegar uns diners que havia acumulat (amb el canvi de divises, entre altres negocis) a la seva nora i als seus set néts.