Un viatge llunyà, d'anada i tornada, de l’àguila pescadora

El misteri de la migració de les aus, a llarga distància, fascina no solament als ornitòlegs concentrats a documentar rutes i claus d'aquest hàbit, el desplaçament cap a llocs càlids. Gràcies al seguiment via satèl·lit d'una àguila pescadora, a la qual un grup d'experts van incorporar una motxilla-emissor de 30 grams, (el 2% del seu pes) amb bateria de càrrega solar, acaba de registrar-se un viatge d'anada i tornada, dia a dia, d'una rapaç, des que va partir cap a l'Àfrica des del parc natural de l'Albufera de Mallorca, fins que va retornar quatre mesos més tard, després d'estar més de 100 dies al sud del Marroc, a l'Atlàntic. Han estat més de tres mil quilòmetres. Ara l'àguila, femella, emet des d'un mateix entorn als penya-segats de la serra de Tramuntana de l'illa, està posicionada, adequant el seu niu, se suposa.

“La migració és innata, està provat en les àguiles pescadores que les adultes no piloten cap al sud a les seves cries. Parteixen primer els pares, sols, un a un i després els joves viatgen en el seu primer any de vida”, explica Toni Muñoz, naturalista mallorquí que participa en el projecte de conservació i seguiment de l'espècie protegida i amenaçada. És una iniciativa comuna en la qual coincideixen els ecologistes del GOB (Grup d'Ornitologia Balear) amb el seu impulsor, el Govern regional. L'espècie és cosmopolita i de comportament filopàtric –roman al territori en el qual va néixer–, detallen els experts. Està present com a reproductora en tres comunitats autònomes, Andalusia, les Canàries i Illes Balears.

El vol solitari del seu viatge meridional amb tornada és registrat hora a hora gràcies als senyals de posició del GPS, a través del programa Argos que cada tres dies acumula dades i les aporta via Internet. Abans, les investigacions estaven molt limitades, eren directes mitjançant la visualització o captures d'exemplars amb marques i anelles o mitjançant el seguiment d'emissors de proximitat amb antenes portàtils.

Els avanços i la baixada dels preus dels equips i del lloguer de l'ús del satèl·lit ajuden aquests complexos projectes dels naturalistes. Un seguiment per satèl·lit pot costar entre 2.000 i 6.000 euros, l'emissor i la banda reservada, segons dades del naturalista Miguel Macminn.

L'àguila pescadora de Mallorca ha volat a uns mil metres d'altura –encara que va superar els dos mil en creuar els cims de la serra de Granada- i la seva velocitat va ser de fins a 90 quilòmetres per hora. S'han registrat etapes de fins a 400 quilòmetres, sense parar, en un exemplar que va acabar de creuar el mar de nit fins a arribar a l'illa. L'espècie s'orienta i crea rutes sempre semblants, dues vegades a l'any i no sol errar. Però sempre busca els trajectes més curts sobre el mar, d'aquí el pas de l'estret de Gibraltar, els salts entre illes. Quan es fa focs sol posar-se en terra, descansar, després d'alimentar-se de la pesca.

Les imatges majestuoses les ofereix quan captura amb les seves urpes peixos en superfície i remunta amb força amb les ales a l'aigua. També se submergeix veloçment en picat per aconseguir la seva presa i surt a flotació i vola amb potència. Per això habiten o freqüenten el litoral, desembocadures de rius, estanys i albuferes.

En els seus dos desplaçaments, entre setembre i març, l'exemplar pilot de Mallorca ha cobert trajectes que sumen més de 3.000 quilòmetres i les seves dues rutes han estat semblants, de nou dies. De Mallorca a la península, per la Comunitat Valenciana, rumb al Sud, a l'Estret de Gibraltar i voltants. Se li va activar l'instint migratori i va retornar del migdia càlid de l'Àfrica a Mallorca, amb un sol canvi, una escala a l'illa d'Eivissa.

Anys enrere un altre especialista en l'espècie, Rafel Triay de Menorca, va registrar un viatge d'una au de la seva illa a la zona subtropical de Mauritània, prop de 3.500 quilòmetres. Un altre trajecte sorprenent va ser el d'una altra àguila marcada i seguida, denominada Karin, que va anar de les Balears a Suècia, va criar en una illa i va retornar: 2.400 quilòmetres de distància.

Miguel Macminn, un observador, assenyala que “és fascinant imaginar els viatges que fan aquestes aus” i reconeix que “encara estem aprenent molt sobre el misteri de la migració”. El responsable del projecte de l'àguila, Toni Muñoz, assumeix que s'estan emplenant buits sobre la vida i costums, migració i sedentarisme de l'espècie, es posen en qüestió idees fixes o suposicions sobre els exemplars que migraven i on criaven. A les Balears crien 23 parelles.