_
_
_
_

“És possible que les restes trobades siguin de Miguel de Cervantes”

La investigació diu que hi ha evidències històriques i arqueològiques però no prova d'ADN

L'equip que busca Cervantes a la cripta del convent.
L'equip que busca Cervantes a la cripta del convent.JULIÁN ROJAS

No està garantit al cent per cent que les restes trobades siguin de Miguel de Cervantes Saavedra perquè falta la prova d’ADN, però “és possible” que “alguns fragments” d'ossos trobats a l'església de les Trinitàries de Madrid siguin de l'autor d’El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat Francisco Etxeberria, forense i director de l'equip de 36 experts “a la vista de tota la informació generada en el cas de caràcter històric, arqueològic i antropològic”.

Más información
Els investigadors creuen que les restes trobades són de Cervantes
Troben el taüt de Cervantes

Les restes de Cervantes (Alcalá de Henares, 1547 - Madrid, 1616) es trobarien fragmentats i barrejats amb els de 16 difunts més, inclosa la seva esposa, en una sepultura situada a l'extrem del sòl de la cripta del convent madrileny, al barri de Las Letras. Els ossos, pertanyents a sis homes, cinc dones i sis nens, van ser reunits en una sepultura situada a 1,35 metres de profunditat al voltant de 1730, un segle després de la mort de l'escriptor. Aquesta reducció de restes va obeir al trasllat entre 1673 i 1698 de l'església primitiva a una altra de nova construcció, totes dues dins del perímetre conventual. Els vestigis ossis més atribuïbles a Cervantes són els de quatre adults, concretament una mandíbula que registra caigudes de peces ante mortem, com va escriure el mateix autor de Los trabajos de Persiles y Sigismunda dies abans de morir.

“No ho hem pogut resoldre amb certesa absoluta i per això som prudents. Estem convençuts que tenim alguna cosa”, assegura Etxeberria. Les dades s’ha sonat a conèixer aquest dimarts per responsables de l'equip científic interdisciplinari. La seu de l’Ajuntament madrileny ha acollit la convocatòria, amb la presència de l'alcaldessa, Ana Botella.

Algunes de les restes analitzades.
Algunes de les restes analitzades.

La troballa de les restes barrejades en el sòl de la cripta trinitària es va produir el 23 de febrer passat, 10 mesos després que comencés la investigació. Un altre facultatiu de l'equip destaca que “la sepultura que alberga els ossos es troba al subsòl de la cripta, just a la vertical on hi ha la làpida que, des de l'interior del temple conventual, recorda l'enterrament de Cervantes i la seva esposa al monestir trinitari”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_