Els científics critiquen l’“intrusisme” del nou currículum de religió

Entre les qüestions per les quals s'avaluarà un alumne de batxillerat hi ha la següent: “Reconeix amb admiració i s'esforça per comprendre l'origen diví del cosmos, i distingeix que no prové del caos i l'atzar”. El plantejament s'inclou en l'últim currículum de religió catòlica, aprovat fa poc. L'enrenou pel temari publicat en el BOE, que inclou afirmacions com ara “la incapacitat de la persona per aconseguir per si mateixa la felicitat”, ha arribat al Congrés de Diputats, on partits de l'oposició reclamen explicacions al Govern espanyol pel contingut.

EL PAÍS ha demanat a científics, filòsofs, docents i experts en religió que analitzin el contingut del currículum i valorin qüestions com la que fa referència a l'origen diví del cosmos o la inclusió en el temari dels casos de Galileu Galilei o Miquel Servet, sobre els quals es demana als estudiants que justifiquin “les causes i conseqüències d'aquests conflictes”.

“L'Església és una part interessada i no és el millor jutge per explicar la vida de Servet a l'aula perquè no es pot assegurar un tractament independent en una assignatura confessional”, considera José Manuel Sánchez Ron, catedràtic d'Història de la Ciència al departament de Física Teòrica de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Creu que hi ha “parcialitat” en els enfocaments. “Des del punt de vista de la ciència, no hi ha res que justifiqui dir que el cosmos té un origen diví, és una posició clarament creacionista que pot provocar un conflicte als alumnes”.

“Em sembla un error, bastant increïble a hores d'ara, continuar recorrent als misteris inexplicats per reconèixer-ne l'origen diví. L'afirmació del BOE no té base científica”, aprofundeix el físic teòric de la UAM, Alberto Casas. Respecte a la inclusió de Servet o Galilei, considera que del text “no se'n desprèn una voluntat d'acceptar els tràgics errors de l'Església, oposant-se al coneixement científic, sinó més aviat un afany per relativitzar-los. Què diríem si un text d'història busqués les raons justificades dels crims del nazisme?”. El també membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) rebutja la referència a “científics cristians” en un altre dels apartats perquè “posar l'accent en la seva confessió religiosa és desvirtuar el caràcter universal de la ciència”.

"És creacionisme i pot provocar un conflicte a l'alumne", diu un catedràtic

El nou text adapta l'assignatura a l'última reforma educativa, la Lomce. Substitueix el currículum que es va aprovar amb la Llei orgànica d'educació (LLOI) el 2007. De l'un a l'altre, s'han perdut les referències explícites a altres religions (“El projecte de Déu sobre l'home segons el judaisme, el cristianisme i l'islam”, incloïa el vell currículum de tercer de secundària) o a qüestions com l'avortament i l'eutanàsia. L'oració a les aules està present en tots dos textos.

La Conferència Episcopal elabora íntegrament el currículum des dels acords de l'Estat espanyol amb la Santa Seu firmats el 1979. En això no hi ha hagut variació d'una llei orgànica a una altra. El que sí que fa la Lomce és recuperar-la com a assignatura, la nota de la qual compta tant per a la mitjana final com per optar a una beca. L'última reforma educativa, impulsada pel ministeri que dirigeix José Ignacio Wert, va eliminar educació per a la ciutadania. Els alumnes han de triar ara entre religió i l'optativa de valors socials i cívics.

El ministeri va revisar el currículum “per veure que s'ajusta als requeriments tècnics dels elements curriculars”, segons un portaveu d'Educació, i per assegurar que “no inclogui continguts contraris al nostre ordenament constitucional i legal”. La Conferència Episcopal s'ha queixat fa poc del “maltractament” que, a parer seu, rep l'assignatura, amb diferents horaris en les diverses comunitats autònomes.

“La fe no és una qüestió màgica; fe i ciència són compatibles”, defensa César Nombela, catedràtic de Microbiologia de la Complutense i expresident del CSIC. “Com a científic i creient, no tinc por de conèixer”, afegeix. “L'estudiant de religió catòlica pot ser instruït en els errors que s'han comès en el si de l'Església”, assenyala el catedràtic. “La ciència ha explicat que el cosmos va tenir un origen fa gairebé 14.000 milions d'anys amb el Big Bang, la fe no es pot oposar a aquesta explicació científica, però es poden incloure les creences per intentar entendre què hi va haver abans de tot”. El professor de religió Jesús Losada comparteix que són elements pertinents en aquest currículum, però critica que en l'avaluació es demani als estudiants que reconeguin “amb admiració” aquest origen diví: “No és respectuós amb l'alumne, que pot admirar o no, es demana una cosa que no és fàcilment avaluable”.

“El problema és l'existència mateixa d'una assignatura confessional organitzada pel bisbat, amb professors triats pels bisbes i pagats per l'Estat”, sosté el filòsof Fernando Savater, autor d'Ética para amador. Savater ni tan sols entra a valorar els continguts i critica que valors socials sigui una alternativa a religió en un país aconfessional. El filòsof trasllada aquest assumpte al debat polític: “Un demòcrata no hauria de votar un partit que s'obstini a mantenir el concordat amb la Santa Seu”.

“L'única solució possible és no fer cas a l'acord [amb la Santa Seu]”, defensa Dionisio Llamazares, catedràtic emèrit de Dret Eclesiàstic de l'Estat a la Complutense i ex director general d'Assumptes Religiosos entre el 1991 i el 1993, quan Felipe González presidia el Govern. “És un ensenyament confessional que intenta fer proselitisme, no ensenyar”. Lamenta que l'última reforma educativa hagi recuperat el caràcter avaluable de la religió. “El que ha fet la Lomce ha estat cedir a les pressions de l'Església”.