Oliver Sacks s’acomiada després d’anunciar que té un càncer terminal

Amb un article senzill, emotiu i directe, paradoxalment ple d'optimisme, l'escriptor i neuròleg Oliver Sacks va anunciar aquest dimecres a The New York Times que pateix un càncer terminal i que li queden setmanes de vida. “Per sobre de tot, he estat un ésser humà amb sentits, un animal pensant, en aquest meravellós planeta i això, en si, ha estat un privilegi enorme i una aventura”, escriu aquest autor insòlit, els llibres del qual sobre els racons de la ment humana, com Despertares o L'home que va confondre la seva dona amb un barret, han estat adaptats al cinema i han venut milions d'exemplars a tot el món.

Oliver Sacks, que té 80 anys, va rebre la mala notícia fa unes setmanes, quan el van informar que pateix múltiples metàstasis al fetge, que procedeixen d'un tumor primigeni a l'ull detectat fa vuit anys. Assegura que els metges poden alentir l'avançament, però no aturar-lo.

Titulat La meva pròpia vida, en homenatge a l'autobiografia que va escriure el filòsof David Hume quan va saber que es moriria, el seu comiat és ple d'optimisme: “Em sento intensament viu i vull i espero que el temps que em quedi per viure em permeti aprofundir les meves amistats, acomiadar-me de la gent que estimo, escriure més, viatjar si tinc prou força, aconseguir nous nivells de coneixement i comprensió. Això inclourà audàcia, claredat i parlar amb franquesa; intentaré passar comptes amb el món. Però també tindré temps per divertir-me (fins i tot per fer alguna estupidesa)”.

Sacks explica que a l'abril publicarà les seves memòries i que té uns quants llibres més a punt d'acabar. Explica que no pensa dedicar-se a res que no consideri essencial, que no vol perdre el temps. “No puc dir que no tingui por. Però el meu sentiment predominant és el de la gratitud. He estimat i he estat estimat; he donat molt i m'han donat bastantes coses; he llegit, he viatjat i he escrit”.

Nascut a Londres el 1933, Sacks viu a Nova York des dels anys seixanta. Al llarg dels anys, ha anat plasmant les experiències amb les quals s'ha anat creuant a la consulta en llibres editats a Espanya primer per Mario Muchnik i actualment per Anagrama. Un antropòleg a Mart, Migranya, Con una sola pierna, L'illa dels cecs al color, L'home que va confondre la seva dona amb un barret, El tío Tungsteno, Veig una veu, Despertares i Alucinaciones són els seus títols més coneguts.

Fa uns mesos, Sacks va publicar un article meravellós a The New York Review of Books sobre els records i la ficció titulat Parla, memòria, en el qual relatava com, a mesura que envellia, anaven sorgint records cada vegada més clars de la seva infància; recordava, per exemple, dos episodis en els quals bombes nazis van caure prop de casa seva, a Londres, quan era un nen durant la Segona Guerra Mundial. No obstant això, el seu germà gran li va explicar que el primer l'havia viscut, però que el segon l'hi havien explicat, perquè en aquell moment ja no era a Londres.

Aquest episodi li serveix per fer una llarga dissertació sobre la importància de la ficció en la vida, perquè al final el que hem llegit i ens ha impressionat acaba sent tan important com el que hem viscut. “Nosaltres com a éssers humans hem desenvolupat sistemes de memòria que tenen errors, fragilitats i imperfeccions”, escriu. “La indiferència sobre les fonts ens permet assimilar el que llegim, el que ens expliquen, el que diuen altres i pensar, escriure i pintar, d'una forma tan rica i tan intensa com si fossin experiències primàries. Ens permet veure i escoltar amb els ulls i les orelles d'altres, entrar a la ment dels altres, assimilar l'art i la ciència i la religió de tota una cultura”.

Aquest text és alhora una mostra de la forma que té Sacks d'escriure i pensar i, alhora, de la immensa influència que tenen els seus escrits sobre la forma en què veiem el món en el qual vivim. La tranquil·la lucidesa amb la qual afronta la notícia del seu càncer sense retorn és una prova més de la seva saviesa.