Escac al ‘banquer ètic’

Va ser un minut de genuïna humiliació televisada. Dilluns passat, en horari de màxima audiència, la BBC va dedicar el seu programa Panorama a les revelacions sobre delictes fiscals extretes dels documents filtrats per Hervé Falciani. El reporter aborda en ple carrer Stephen Green, 65 anys, lord, sacerdot, exsecretari d'Estat del Govern de David Cameron, i president d'HSBC els anys en què la branca suïssa del banc va desplegar un entramat en diversos paradisos fiscals per facilitar l'evasió d'impostos d'almenys 2.500 clients, segons la investigació duta a terme per un grup de mitjans de diversos països, inclosa la mateixa televisió pública britànica.

—Recorda quan vostè estava al capdavant d'HSBC...?

—Sense comentaris.

—Els seus banquers ajudaven la gent a evadir impostos, per què els deixava?

El reporter, micròfon en mà, segueix Green per la vorera. "Després de tot allò, vostè va ser promocionat al Govern, devia quedar-se de pedra!". "Creu que és una persona indicada per asseure's a la Cambra dels Lords?". El banquer exhibeix un somriure forçat i manté el pas. Altres protagonistes abordats pel reporter perden els nervis. Lord Green no. Ell és el "banquer ètic". Així se'l coneixia a la City. Per això la seva caiguda, a més d'obrir un molest front del Govern de Cameron a gairebé tres mesos de les eleccions, és especialment humiliant.

El cas obre un front de l'Executiu a tres mesos de les eleccions

"Com a individus, el nostre comportament no es regeix només per la llei. Tenim els nostres propis codis de conducta, i hi responem. Assumim responsabilitats pels nostres actes". Ho diu Green al capítol 5 del seu llibre Good value, publicat el 2009 i subtitulat "Reflexions sobre els diners, la moralitat i un món incert". Teoritzar sobre l'ètica al món dels negocis ha estat una de les ocupacions de Green, pare de dues filles, ordenat sacerdot de l'Església d'Anglaterra el 1988.

Green va entrar al consell del grup HSBC el 1998. Portava, entre altres divisions, la de banca privada. El 2005 va tenir oportunitat de conèixer els detalls de la filial suïssa del banc, al capdavant de la companyia que la supervisava. Un any després va assumir la presidència del grup, lloc que va ocupar fins que, a final del 2010, David Cameron li va oferir posar-se la capa d'ermini, anomenar-se Lord Green de Hurstpierpoint i convertir-se en secretari d'Estat de Comerç del seu flamant Govern de coalició.

Fill d'un advocat de Brighton, Green va començar a estudiar alemany a Oxford i aviat es va canviar a la llicenciatura de Política, Filosofia i Econòmiques. Va treballar per l'administració en ajuda al desenvolupament internacional i després va fer un màster a l'Institut Tecnològic de Massachusetts. El 1977 va ingressar a McKinsey. D'aquí va passar a la branca a Hong Kong d'HSBC el 1982. Deu anys després va tornar al Regne Unit.

L'autoritat fiscal va silenciar un informe que implicava el banc en un frau

La seva reputació de banquer ètic es va forjar a la fi de la dècada passada, els anys de la crisi financera, quan va renunciar als bonus que li corresponien. Va ser elogiat per pilotar amb èxit durant la crisi el banc europeu més gran, que, al contrari que el Royal Bank of Scotland o el Lloyds, no va haver de ser rescatat amb diners públics. "És un dels pocs banquers que ha emergit amb prestigi de la crisi financera recent, i algú que ha proposat una poderosa filosofia per a l'ètica empresarial", va dir d'ell el ministre Vince Cable, després de reclutar-lo per al seu departament.

Els problemes van començar el 2012, quan HSBC va ser multat als Estats Units amb 1.900 milions de dòlars per permetre que es blanquegés diners del terrorisme i el narcotràfic. L'oposició laborista va demanar explicacions, al·legant que Green va tenir responsabilitats a l'època i als països on es van realitzar les operacions. Green —a qui també va fitxar el 2007 el primer ministre laborista Gordon Brown per a un consell assessor— va deixar el seu càrrec al Govern a finals del 2013.

Després de les últimes revelacions, Downing Street segueix defensant el seu fitxatge. "Va ser un excel·lent secretari d'Estat", va dir Cameron dilluns. Però ara l'assumpte s'embolica encara més, i esquitxa l'HMRC, l'autoritat fiscal britànica, que va emetre un dictamen favorable a l'ingrés de Green als Lords i no va informar al Govern que tenia en el seu poder documents que implicaven el banc en un massiu cas d'evasió fiscal durant el mandat de Green.

El banquer ètic és avui una patata calenta en mans del Govern, i també de l'oligarquia financera i de la jerarquia eclesiàstica, les seves tres àrees d'actuació. La City ha començat a girar-li l'esquena: ahir es va anunciar la seva dimissió (sembla que forçada) com a president del grup de pressió CityUK, el seu últim lloc a la milla quadrada. L'Església Anglicana, per la qual va dirigir una controvertida assessoria sobre formació i lideratge, li va donar suport divendres en un comunicat. Però ja hi ha veus que alerten sobre la inconveniència de barrejar-se amb el seu nom. I sobre els perills —en la terminologia del Nou Testament a la qual el mateix Green va recórrer per titular el seu primer llibre el 1996— de servir Déu i Mammon.