La justícia investigarà l’amnistia d’evasors de la ‘llista Falciani’

En plena eclosió de noms de la llista Falciani, obtinguda pel diari francès Le Monde i repartida a diversos mitjans internacionals, la justícia espanyola ha posat en qüestió l'ús que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va fer d'aquest repertori de presumptes defraudadors amb comptes opacs a l'HSBC de Ginebra. L'Audiència de Madrid ha ordenat investigar la presumpta amnistia d'evasors que l'Agència Tributària (Aeat) va engegar el maig del 2010 i que va permetre a centenars d'ells evitar condemnes de fins a sis anys de presó en permetre'ls regularitzar la seva situació. Els magistrats donen la raó al Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha) i obliguen el jutjat d'instrucció 37 de Madrid que continuï amb el procés contra María Dolores Bustamante, exdirectora de Gestió Tributària, i Carlos Cervantes, exdirector d'Inspecció, als quals aquest col·lectiu acusava de prevaricació. El tribunal arxiva el cas respecte a l'exdirector de l'Aeat Juan Manuel López Carbajo, que va dirigir tot el procés.

En rebre's els 659 noms de grans defraudadors de la primera llista Falciani —facilitada per l'informàtic francoitalià a les autoritats franceses—, Hisenda no va obrir automàticament un procés d'inspecció, fet habitual quan hi ha un indici de frau. En el seu lloc, l'agència va decidir lliurar en mà a 558 d'aquests evasors (la resta dels casos havien prescrit) un requeriment, en què se'ls informava del descobriment dels seus comptes a Suïssa i se'ls convidava a presentar les declaracions complementàries corresponents per tributar pels fons que tenien ocults a l'HSBC de Ginebra. El requeriment els donava un termini de 10 dies per respondre i els advertia que, si no ho feien, s'obriria contra ells un procediment d'inspecció.

Aquesta decisió política, no obrir inspeccions, va suposar en la pràctica una segona oportunitat per a gran part d'aquests evasors, sospitosos d'haver comès delictes fiscals (ja que el que havien defraudat superava els 120.000 euros). Gràcies a l'avís d'Hisenda, van ser automàticament absolts després d'abonar les quotes i van evitar així penes de presó. Després de rebre el requeriment, 306 dels 558 destinataris van presentar declaracions complementàries que Hisenda va considerar “espontànies”, cosa que els va deslliurar automàticament de la presó. D'aquesta manera, l'Aeat va recaptar 260 milions d'euros, 200 dels quals van ser abonats per la família Botín, amb diversos dels seus membres a la llista.

Hisenda va justificar la seva decisió pels dubtes sobre la validesa de la llista i la possibilitat que els jutges consideressin que tenia un origen il·lícit, ja que havia estat sostreta de l'HSBC. Una altra de les raons que va donar va ser la necessitat d'interrompre la prescripció dels deutes, una cosa que també podria haver-se aconseguit obrint-los inspecció.

No obstant això, els col·lectius d'inspectors i tècnics d'Hisenda van encendre's d'indignació en considerar aquesta política una “amnistia fiscal encoberta”. El sindicat majoritari dels tècnics, Gestha, va posar una querella contra el director de l'agència —Juan Manuel López Carbajo— i els directors d'Inspecció i Gestió. Aquests dos últims —Carlos Cervantes i Dolores Bustamante— van ser els que van indicar a tots els delegats regionals de l'Aeat el procediment que calia seguir amb els evasors de la llista Falciani en un correu electrònic enviat a tots el 26 de juny del 2010. Segons va dir el sindicat en la seva querella, aquests directius van tractar de “deixar impunes” els presumptes delictes contra la Hisenda Pública que aquests defraudadors haguessin pogut cometre.

La querella, no obstant això, va ser arxivada pel jutjat d'instrucció número 37 de Madrid en considerar que, per poder apreciar el delicte de prevaricació, havia d'existir una “resolució administrativa”, i la comunicació enviada per Cervantes i Bustamante als delegats regionals de l'agència, segons el jutge, no ho era. Gestha va recórrer contra aquesta decisió davant l'Audiència Provincial de Madrid.

Els magistrats de la secció primera d'aquest tribunal rebutgen ara l'argumentació del jutge i ordenen reobrir el cas. Afirmen que aquest correu electrònic és “un acte administratiu que suposa una declaració de voluntat de contingut decisori i que afecta els drets dels administrats o la col·lectivitat en general”, per la qual cosa sí que podria servir de base per a un presumpte delicte de prevaricació. El tribunal exclou l'exdirector general de l'agència, Juan Manuel López Carbajo, perquè considera que, malgrat haver estat el superior comú de Cervantes i Bustamante, no hi ha proves contra ell. Però podria tornar a ser imputat si sorgeixen proves contra ell durant la investigació que començarà ara.