Cristóbal Colón: “Hi ha una realitat inqüestionable: el món no funciona”

Cristóbal Colón està convençut que fa el millor iogurt del món. I ho aconsegueix gràcies a 280 persones i 422 vaques. Ho fa des del 1982 a la Garrotxa. Cristóbal Colón (Zuera, Zaragoza, 1949) és el fundador, al costat de la seva dona Carme Jordà Plujà —directora assistencial—, de La Fageda, una cooperativa amb 168 empleats que tenen alguna discapacitat psíquica i/o trastorn mental greu. Els seus iogurts, ara també melmelades i gelats, només es venen a Catalunya. No han volgut créixer mai. I sobretot no volen deixar el paisatge de la Fageda d’en Jordà. Al despatx d'aquest psicòleg clínic hi ha una taula de fusta, una cafetera i un enorme finestral amb vista als estables on les vaques descansen... i treballen. Escolten música clàssica: Vivaldi i Bach, entre d'altres, de nou del matí a sis de la tarda. Trenta-dos anys després, Colón diu que arriba el moment de retirar-se i donar pas a noves generacions. Ho vol fer bé i a poc a poc.

Pregunta. Cristóbal Colón se'n va de La Fageda?

Resposta. No me'n vaig immediatament. Estem fent un pla d'inversions molt important. Renovem els mitjans físics per al proper període del projecte, que no sé si seran 20 o 30 anys. Estem elaborant un pla perquè La Fageda pugui continuar funcionant correctament sense la presència dels fundadors, parlo de mi i de la meva dona.

El plantejament és que la successió surti de dins

P. En què consisteix el pla?

R. Volem fer un diagnòstic precís dels llocs clau i fer un pla de formació perquè en un termini de cinc anys hi hagi una terna o quaterna de persones que estiguin prou formades i amb el perfil adequat perquè un d'ells pugui ser el líder del projecte. Haurem de crear una estructura particular buscant la menys dolenta de les solucions. El plantejament és que la successió surti de dins. La inversió en totxo és més fàcil que en persones. La idea és deixar l'estructura física i d'organització adequada per a la propera etapa.

P. Ha entrat un fons de capital de risc?

R. No. Hem mantingut converses amb el fons de capital de risc Meridia, concretament amb el seu fons de capital social, però les inversions actuals les hem finançat amb un pool bancari. El fet que parlem amb Meridia Capital no és perquè necessitem un fons de capital de risc per finançar-nos és perquè a Meridia Capital li interessa invertir.

P. La Fageda és un projecte rendible?

R. Des del principi teníem clar que ho havia de ser. Som un projecte social la bastida del qual és una empresa. Per a nosaltres l'empresa, els diners, són un mitjà i no la fi. Volem que la gent recuperi la seva dignitat i la seva autoestima. El treball és una eina poderosa per tenir un lloc en aquest món. No hi ha treball si no hi ha empresa i no hi ha empresa si no fas coses útils.

P. La crisi ha deixat més de 5,4 milions d'aturats a Espanya. Com els ha afectat?

R. Per a nosaltres el més difícil va ser començar, els primers sis anys van ser molt durs. Vam arrencar el projecte a l'inrevés: no teníem un duro, no sabíem fer res, veníem d'estar al manicomi. Només sabíem que volíem muntar una empresa. Quan va arribar aquesta crisi van passar dues coses: estem en el sector de l'alimentació, que ha patit menys, i a més la immensa majoria dels nostres consumidors no estava a l'atur.

P. Per què La Fageda és una mica més que una marca de iogurts?

R. És el resultat d'una posició honesta. Quan vam començar a fer iogurts teníem molt clar que no volíem fer ús de la condició existencial dels nostres treballadors com a argument de venda. Creiem que és un argument poc atractiu: ‘Doni aquest iogurt al seu fill que el fan persones amb malalties mentals a la Garrotxa’. El que és important per a nosaltres és el valor del treball: una persona amb una discapacitat intel·lectual té un percepció de si mateix poc constructiva. A més el seu entorn afavoreix aquesta infravaloració. Aquí treballem persones amb capacitats diferents i el nostre objectiu és obtenir la brillantor de les persones. Tots som capaços d'alguna cosa, però no tots servim per al mateix. Teníem clar que volíem fer el millor iogurt del món. No amaguem qui som. La nostra marca és el resultat d'una posició honesta davant de nosaltres mateixos, no caiem en l'autollàstima. A la gent li diem que ens esforcem a fer el millor iogurt del món. No ens n'avergonyim, convidem la gent a visitar-nos i els ensenyem la cuina.

P. Tot sembla molt fàcil. Alguna vegada ha tingut ganes de tornar al manicomi?

R. No. Aquesta ha estat precisament la palanca que explica la perseverança que hem hagut de posar en pràctica tots aquests anys. L'única cosa que teníem clara és que no podíem tornar al manicomi. Anar cap enrere era l'única cosa que no podíem fer. I això que ens hem equivocat moltes vegades.

P. A més dels iogurts, gelats i melmelades. Com estan funcionant?

Hem hagut d'aprendre a fer gelats, però des de l'any passat per primera vegada estem molt contents. Ens ha costat tres anys aprendre'n

R. Vam cometre un error en quedar-nos la fàbrica de Badalona, la vam tancar i la vam portar a la Garrotxa. Hem hagut d'aprendre a fer gelats, però des de l'any passat per primera vegada estem molt contents. Ens ha costat tres anys aprendre'n. D'altra banda, en el cas de les melmelades, hem pogut lligar el fet de conrear coses amb la transformació. És el mateix procés que vam fer amb les vaques.

P. Granja Armengol és el seu principal competidor ara mateix?

R. És un altre model de negoci. Ells s'han convertit en botiguers, munten la seva botiga amb els productes. Nosaltres només fem iogurts, una cosa és fer un producte i una altra vendre'l. Nosaltres som fabricadors del millor iogurt del món i després n'hi ha d'haver un altre que es dediqui a la distribució.

P. Com veu la moda de la responsabilitat social corporativa?

R. Hi ha una realitat inqüestionable: el món no funciona i la gent se n'adona. Un 1% de la població mundial acapara el 99% de la riquesa. Si no vols enganyar-te a tu mateix, comproves que el sistema no funciona. I apareix un corrent per obrir una aixeta per ajudar la gent i hi ha persones honrades amb diners que sí que està fent les coses bé. Jo no conec Bill Gates, però destina un munt de diners a fer coses bones. Després hi ha els cretins, els dolents, que converteixen això en una mica de benefici i fan el màrqueting social. Però de cretins sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà. L'única cosa que cal fer és treure'ls els calçotets i ensenyar les seves vergonyes.

P. Què farà Cristóbal Colón quan es retiri?

R. Preparar-me per morir. Mort certa, moment incert. Tinc 65 anys, et parlo d'un període de cinc o sis anys, en tindré 71, i en tot cas la vellesa és una etapa misteriosa i il·lusionant. Vull preparar-me per a la vellesa.