Große Koalition Katalanisch

El que diuen partits i institucions, de sobte, no és percebut com a versemblant, encertat o, glups, cert. Una cosa important, si s'observa que partits i institucions han estat la gran font informativa local fins fa poc. Anyway. A l'Estat només hi ha dues polítiques confesses / sotmeses a declaracions. La recuperació econòmica i el Procés Català. Hi ha, o són alguna cosa no verificable, com totes les declaracions oficials emeses? Aquest article intentarà donar una resposta, a dia d'avui, al paquet Procés Català. Pel que fa a la recuperació, feu com el Rabino de Vilma: obriu la finestra i comproveu per vosaltres mateixos si el Messies ha vingut avui. A ell li sortia que no.

Procés Català. Descripció. El 2012 es va iniciar un procés governamental que hauria de culminar el 2014, però que ha topat amb l'inici d'un altre, amb la mateixa agenda i lèxic. Fi de la descripció. El que convida a veure-ho com un fenomen de declaracions, remeteu-vos al paràgraf anterior, i a donar per conclòs aquest article. Però el Procés, com qualsevol altre objecte, és també la seva ombra projectada a la paret. I, en aquest sentit, el Procés està projectant coses en realitat noves, que poden explicar millor el futur que aquest cúmul de declaracions calculades per no explicar-se, denominat Procés.

Així, el Procés és un combat entre elits. Això sempre passa en un final de Règim. De fet, és la seva prova del cotó. No només n'hi ha entre elits catalanes i espanyoles —amb la mateixa cosmovisió—, sinó en tots els biòtops del Règim sensible de tenir elits. En el cim del PSOE, en el del PP, sense anar més lluny, estan a navalla. Si el Procés és això, convé recordar com van acabar les picabaralles anteriors entre elits. El 23, el 36, el 39 i el 77, el combat entre el catalanisme conservador i les elits espanyoles va acabar en grans enteses. I en uns negocis comuns, com s'observa quan es repassa el llistat de socis de Pujol Jr. o el patriciat del cas Palau.

El Procés també és, i això és molt important —potser el que més—, el procés de refundació d'un partit. CiU no es presentarà a les eleccions del 27-S. El que vingui després, serà l'artista anteriorment conegut com CiU. CiU, en definitiva, fuig del seu passat —i d'aquesta regió del passat anomenada present—, marcat per la corrupció R+D. CiU marca tendència. És molt possible que PP i PSOE el segueixin i, a curt o mig termini, es tornen a fundar a sobre. És a dir, que CiU està més ben situada. Per a això només li ha calgut no emetre cap política efectiva sobre el Procés, la tertulianització de la premsa, i l'ANC / AVT / una ONG molt G que —solament ara comencen les divergències a la seva base—, ha vetllat per protegir el Govern abans que el Procés. També ha comptat amb el bonus-track de la inoperància reaccionària de l'Estat, que ha donat sentit a un Procés que no en tenia. Verbigràcia: fiscalia potser acaba inhabilitant / immortalitzant Mas per, literalment, no haver convocat una consulta legal i efectiva. Un altre fet important: si CiU desapareix, si cessa la seva activitat, deixarà de pagar el seu deute. El que fa pensar que aquest tram ja ha estat pactat amb la seva entitat de crèdit. Que és la mateixa que la d'ERC. El que podria explicar el paper passiu d'ERC en tot això.

O no. El Procés també ha suposat la constatació que CiU domina el marc del catalanisme verticalment. El que situa a fora, no és percebut com a catalanisme. I és per això que ERC procura no allunyar-se de CiU. El que crida l'atenció és que aquest marc és reaccionari. És un catalanisme asocial i jubilat el 1931, que s'ha transformat, des de final dels 70, en hegemònic. El resultat és que el Procés és també el procés de defensa d'aquest marc, en el qual es gasten recursos i una energia social cridanera per refundar un partit, i per mantenir al màxim un catalanisme enfront d'un altre, rupturista, problemàtic. El fracàs d'aquest catalanisme, que l'operació no doni pas a una CiU per als propers 35 anys, pot convertir-se en el fracàs de tot el contrari, de l'independentisme.

Hi ha senyals que això pot estar passant. A Grècia, sense necessitat de 2+2 anys de procés, s'està fent democràcia, sobirania popular i nacional, d'una manera nítida i efectiva. Cosa dramàtica pel Procés si s'avalua i es compara el que ha emès políticament Mas & The Procesettes.

El Procés ha estat, en aquest sentit, la forma local de l'abandó del Benestar, de la retallada de la democràcia, de la repressió i de la prolongació de la corrupció. Ha estat la forma local de les polítiques de la troica. El Procés, el pacte exCiU-ERC —úniques formacions que voten aquestes polítiques i aposten per la prolongació del Procés en la seva lògica reiterativa i innòcua—, és la forma pàtria de la Gran Coalició. CiU, també, s'ha avançat al PP i PSOE en això. Un parell d'anys i escaig.