El PP impugna els Pressupostos de Mas i en retarda un mes l’aprovació

El Parlament no podrà votar demà dimecres els Pressupostos per al 2015. El PP ha complert, a última hora, la seva amenaça i ha impugnat els comptes i la llei que els acompanya al Consell de Garanties Estatutàries, òrgan consultiu que s'encarrega d'establir si les normes catalanes compleixen l'Estatut i la Constitució. El PP vol que l'ens analitzi especialment la llei de pressupostos i la d'acompanyament per dues raons: primera, perquè preveuen 2.183 milions d'ingressos no previstos que depenen, teòricament, de transferències de l'Estat que no es faran i, segona, perquè la Llei de Mesures Financeres recull l'impuls de sis lleis destinades a crear estructures d'Estat. CiU i Esquerra han condemnat la iniciativa per obstaculitzar la inversió social que preveuen, com el fons de pobresa energètica o la partida per a la dependència. El dictamen no és vinculant i tots dos socis podran aprovar els comptes en el termini d'un mes.

Enric Millo, portaveu popular, ha argumentat la presentació del recurs sobre la base de “l'interès general” i per desemmascarar un Govern que, segons el seu parer, no fa més que mentir i actuar com el principal enemic dels catalans. La base de la petició es fonamenta en el fet que aquesta partida de 2.183 milions dels Pressupostos és “fictícia, irreal i imaginària” i que en realitat amaga un dèficit més elevat del que està previst complir. “La mentida és tan gran que ni tan sols l'expliquen als seus socis”, ha dit Millo en al·lusió al fet que aquesta partida està prevista als Pressupostos pactats amb Esquerra però no en els que l'Executiu va presentar al Ministeri d'Hisenda.

A més, el projecte inclou, segons el PP, mandats a institucions que han de ser independents del Govern: el Síndic de Greuges, el mateix Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau. Concretament, segons el PP, s'insta aquestes entitats a "aplicar mesures en matèria de despeses de personal", tot i que es matisa que hauran de fer-ho "dins de l'àmbit de la seva autonomia". El PP creu que aquesta precaució no és suficient i que el projecte se salta l'autonomia d'aquestes institucions que dicta l'Estatut.

La segona raó és que la llei d'acompanyament preveu l'impuls de sis lleis per reforçar les estructures d'Estat. Es tracta de la llei de l'Agència Tributària, la de patrimoni, la de les infraestructures crítiques, la llei de la Seguretat Social, la llei de la competència i la de seguretat nuclear. “Aquestes normes persegueixen eludir el control d'Hisenda, apropiar-se del patrimoni de l'Estat, crear unes forces armades i posen en risc les pensions. Només faltaria que l'energia nuclear acabés en mans d'Esquerra”, ha exclamat el portaveu del PP.

Els populars ja van recórrer el 2013 davant del Consell de Garanties Estatutàries contra els Pressupostos del 2014 perquè incloïen cinc milions d'euros per organitzar la consulta. La inversió social queda ara en dubte, però Millo va rebutjar que se'ls acusi de ser els responsables de posar-los fre. “L'única cosa que s'ha frenat són aquests Pressupostos destinats a la transició nacional a la independència”, ha afirmat Millo, que ha remarcat que l'únic responsable d'aquesta situació és el Govern de CiU per haver incomplert la seva obligació legal de presentar els comptes a la Cambra abans del 10 d'octubre. El PP ha demanat als dos socis que no tinguin la temptació d'acusar-los i ha convidat l'Executiu a aprovar un decret llei per garantir aquesta inversió. “Si així ho fan i és dins de la legalitat, nosaltres hi donarem suport”, ha assegurat.

Convergència ha acollit amb “perplexitat” la decisió del PP. “Es insultant. No és més que politiqueria”, ha assenyalat Jordi Turull, portaveu de CiU, que ha interpretat que aquest gest l'única cosa que aconsegueix és esfondrar el discurs de Mariano Rajoy, que sempre acusa els convergents de desgovernar Catalunya. En qualsevol cas, ha anticipat que els populars estan perdent el temps perquè l'Executiu té un compromís ferm a desenvolupar les estructures d'Estat. “Durant aquest mes, les impulsarem”, ha garantit. Pere Aragonés, diputat d'ERC, ha lamentat que la tramitació del pagament de les diferents partides socials (els 17 milions per a la dependència o els 10 per al fons de pobresa energètica, ha recordat) s'alenteixi. “Que demanin els dictàmens que vulguin, però el procés d'independència no s'atura”. Els populars, no obstant això, es guarden un as a la màniga i no descarten que l'Executiu de Rajoy pugui presentar recursos d'inconstitucionalitat contra aquestes lleis després les aprovi el Parlament.