Un assessor de Messi admet el transvasaments a paradisos fiscals

Els partits pregonats com a benèfics i altruistes sota l'epígraf "Messi i els seus amics contra la resta del món", jugats en quatre països americans en els estius del 2012 i del 2013, no van ser ni benèfics ni altruistes. I, a més, amaguen un garbuix de societats i transvasaments de diners a paradisos fiscals: a Curaçao (sud-est del Carib) i a Hong Kong (Xina), segons es desprèn de les perquisicions de la unitat central operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

L'empresari argentí Guillermo Marín, la persona que va coorganitzar i va representar Lionel Messi Cuccittini, l'astre del Barça, en aquests esdeveniments, va incórrer en greus contradiccions i llacunes durant la declaració que va prestar el juny passat a Madrid davant la Guàrdia Civil. Aquests agents investiguen des de fa un any presumptes delictes fiscals, falsedats i blanqueig de capitals procedents d'aquests enfrontaments. Interrogat per la Guàrdia Civil, Marín va començar dient que Messi no va cobrar res d'aquests esdeveniments. A continuació, va admetre que, per cadascun dels sis partits que va jugar a América el 2012 i el 2013, la fundació del futbolista va rebre 50.000 dòlars, 300.000 en total (una mica més de 266.000 euros). I, finalment, encerclat per les preguntes dels agents, va concloure reconeixent que va ordenar la remissió de diners (no precisa quants) a un compte del First Caribbean International Bank de Curaçao en benefici de la societat Mandatos Valneg.

El fiscal de delictes econòmics demana al jutge que citi Marín

I qui hi ha darrere d'aquest compte?, li van preguntar. No ho va aclarir. Va admetre que ell té vinculació amb aquest compte de Curaçao a través de la seva societat Player’s Image, situada a l'Uruguai, però únicament a efectes de “marca i visibilitat”, i que darrere seu hi ha “advocats d'aquest país”. En els paradisos fiscals hi ha advocats, anomenats fiduciaris, que actuen de pantalla dels autèntics titulars. Són testaferros. Les perquisicions revelen, també, que la quantitat enviada a Curaçao va ser molt superior als 300.000 dòlars que va deixar entreveure Marín. Només els dos partits que va disputar Messi a Colòmbia (Medellín i Bogotà) van provocar cinc transferències bancàries a Curaçao (estan acreditades en les diligències) que superen el milió d'euros. Aquests diners els va transferir a aquest paradís fiscal, per indicació de Marín, la firma Total Conciertos, promotora de dos enfrontaments a Colòmbia i un als Estats Units. Si Marín diu que ell és només la imatge d'aquestes societats i que darrere seu hi ha advocats, “a qui representen aquests advocats?”, es pregunten els investigadors.

La Guàrdia Civil ha demanat al jutge de Madrid que investiga aquest afer, el magistrat Eduardo López Palop, que enviï una comissió rogatòria en aquest paradís fiscal per determinar qui hi ha realment darrere d'aquests comptes. En els documents acreditatius de les transferències, fetes directament per la promotora Total Conciertos, a la part superior dreta, figuren manuscrits els cognoms “Messi-Marín”. La investigació sospita que hi ha més transferències i no només a Curaçao. També a Hong Kong. Marín, en la declaració que va prestar el 3 de juny passat davant la Guàrdia Civil, va dir que ignorava que tingués comptes en l'excolonia britànica. No només Total Conciertos va organitzar partits de la gira "Messi i els seus amics contra la resta del món". En els dos dels Estats Units, hi va intervenir la promotora Número 5 Producciones. La sospita és que hi ha més pagaments a Hong Kong. En les indagacions, hi ha testimonis que parlen dels “quatre melons” (quatre milions de dòlars, 3,55 milions d'euros) que Messi va percebre per aquests partits.

El jutjat d'instrucció número 51 de Madrid investiga si l'amo d'aquests comptes és Messi. Com que té la residència a Barcelona, l'astre argentí està obligat a tributar a España pels ingressos que obtingui dins i fora del país. Ocultar al fisc un mínim de 120.000 euros d'ingressos depassa l'esfera de l'àmbit administratiu tributari i s'endinsa en el delicte fiscal. Aquestes perquisicions per delicte fiscal són diferents de les que ha dut a terme un jutjat de Barcelona contra Messi, que haurà d'asseure's en el banc dels acusats per respondre d'un presumpte frau derivat de la no tributació dels drets d'imatge del jugador obtinguts en els exercicis 2007, 2008 i 2009. El jutge considera que el futbolista és el subjecte passiu i beneficiat de l'impagament d'aquests tributs, tot i que el seu pare ha dit que és ell qui li gestiona els comptes.

Els partits presumptament benèfics de Messi es van disputar a Cancún (Mèxic), Bogotà (Colòmbia) i Miami (EUA) el 2012, i a Medellín (Colòmbia), Lima (Perú) i Chicago (EUA) el 2013. La raó per la qual aquest afer el porta un jutjat de Madrid deriva que la firma Total Conciertos, organitzadora dels partits de Colòmbia, és la mateixa que també va promoure a Madrid un concert del popular cantant mexicà Vicente Fernández, en què se sospita que s'hauria pogut cometre blanqueig de capitals.

En el garbuix de societats i comptes que es creuen en les perquisicions pels sis partits d'Amèrica aparentment benèfics i altruistes, Guillermo Marín va reconèixer que ell és “l'apoderat” de la societat Player’s Image S.A., propietària del compte del First Caribbean de Curaçao, que té la residència a l'Uruguai i que, al seu torn, és la titular de la societat Mandatos Valneg. Però no va aclarir qui n'és l'autèntic titular, malgrat reconèixer que ell n'és l'apoderat.

En els documents de les transferències figuren manuscrits els cognoms “Messi-Marín”

Aquest és un dels motius pels quals la Fiscalia de Delictes Econòmics del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en un escrit del 23 de desembre, demana al jutge Eduardo López Palop que citi i interrogui Guillermo Marín en qualitat, de moment, “de testimoni”. Els investigadors de la UCO, en canvi, argumenten que ha de ser citat directament com a imputat. Marín viu a Buenos Aires, però són freqüents els seus viatges a Espanya. És possible que hagi de declarar al febrer als jutjats de Madrid.

Marín va declarar a la UCO que va ser Andrés Barco, representant de Total Conciertos, qui va promocionar com a benèfics i pel seu compte els partits, i que l'únic acord que hi havia era que en les samarretes figurés el logo de la Fundació Leo Messi, i que aquesta va ser la receptora (després va reconèixer que els diners van acabar a Curaçao) dels 300.000 dòlars que Messi sembla que va rebre pels sis partits en què va intervenir, i als quals es va endur els seus col·legues del FC Barcelona Mascherano, Dani Alves i el porter Pinto.

Tots ells han negat que cobressin diners per aquests partits, excepte les despeses de desplaçament i allotjament. No va ser així en tots els casos. Fabio Capello i alguns jugadors van exigir com a pagament diners en metàl·lic i van rebutjar ser abonats en espècies. Messi i el seu entorn van viatjar en un avió privat que havia de pagar l'organització dels partits, la firma Total Conciertos, en el cas dels celebrats a Colòmbia.

Marín es va presentar davant la UCO com algú que fa 20 anys que treballa d'intermediari entre marques comercials i esportistes d'elit, i va afirmar que ell s'endú una comissió dels acords que aconsegueix tancar entre uns i els altres. Ell va gestionar sis partits. I va assegurar que el promotor del partit de Cancún va ser Guillermo Lara, que va pagar gairebé un milió d'euros, tot i que el contracte d'aquest partit estipulava 2,5 milions de dòlars; que Total Conciertos va ser la promotora del partit de Bogotà, amb Andrés Barco al capdavant, que va pagar 1,7 milions, tot i que el contracte era de 2,5, i que el partit de Miami (Estats Units) del 2012 el va patrocinar la firma Bacardi, que va pagar el que estava estipulat, 2,5 milions de dòlars, el 2013.

A Medellín (Colòmbia), Total Entertainment va pagar 200.000 dòlars, si bé el contracte era d'entre 1,5 i 2,5 milions (no recordava la quantitat exacta). A més, va declarar que va cobrar de la marca UNE, com a patrocinador, 415.000 euros. I del partit del Perú, el 2013, el promotor del qual va ser Salomón Villafuerte, va cobrar els 900.000 dòlars acordats. I a Chicago, aquest mateix any, 700.000 dòlars més de la societat Número 5 Producciones, malgrat que el que estava acordat eren 2,7. Es va arribar a l'acord de rebaixar el preu a causa de la poca assistència de públic als partits.