Operació pionera a Vall d’Hebron per allargar el duodè a un nen

Metges de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona han aconseguit posar en pràctica una tècnica pionera al món d'allargament de duodè en nens. L'equip de cirurgia digestiva i trasplantaments del servei de cirurgia pediàtrica ha fet amb èxit la primera intervenció per allargar el duodè a un nen de set anys que patia la síndrome de l'intestí curt –una malaltia que impedeix l'absorció i la digestió dels nutrients necessaris a causa de la pèrdua d'un segment important de l'intestí prim–. El menor, que ha passat tota la vida connectat a una màquina que li administrava aliment per vena, ja pot menjar de forma autònoma.

L'Àlex, el nen operat amb aquesta nova tècnica, va ingressar per primera vegada a Vall d'Hebron amb una torsió de l'intestí prim que li provocava una necrosi intestinal quan tenia un mes de vida. Van caldre 18 intervencions per extirpar tots els segments d'intestí que li deixaven de funcionar. Només li va quedar el duodè i una part de l'intestí gros. "La síndrome de l'intestí curt és una malaltia rara. Sol desenvolupar-se, en un 80% dels casos, en període neonatal i, per catàstrofes intestinals, el 20% acaba amb una insuficiència intestinal irreversible", explica el cap del servei, Javier Bueno.

Els nens que pateixen aquesta malaltia viuen enganxats a una màquina d'alimentació artificial a l'espera d'un allargament intestinal o un trasplantament. El problema, explica Bueno, és que "la nutrició parenteral és un tractament pal·liatiu" i no soluciona la patologia de base. De fet, l'alimentació artificial pot generar, a més, moltes complicacions hepàtiques o infeccioses que acaben per sumar a la necessitat d'un trasplantament intestinal, un altre d'hepàtic o renal.

En el cas de l'Àlex, les solucions que tenien a mà els facultatius tampoc eren factibles. D'una banda, les tècniques clàssiques d'allargament intestinal exigien, com a mínim, un segment de l'intestí prim que no tenia. Cap dels mètodes descrits per la comunitat científica incloïen l'ús del duodè –l'única part de l'intestí que li quedava el nen– a causa de les complicacions quirúrgiques que suposa abordar aquest segment. "Té una vascularització compartida amb el pàncrees i una relació amb els conductes biliars que podrien resultar danyats per la intervenció i això seria molt greu", apunta Bueno.

L'opció del trasplantament tampoc era viable. Els facultatius releguen el trasplantament intestinal a "situacions en què hi hagi problemes amb la nutrició parenteral", a causa de l'alt risc de rebuig que té aquest òrgan. "És una zona colonitzada per bacteris i hi ha més risc de rebuig perquè el pacient està més immunodeprimit. La taxa de mortalitat és més elevada", explica el cap del servei.

Així, els metges de Vall d'Hebron van idear una variant tècnica dels mètodes d'allargament intestinal descrits perquè també es pogués practicar al duodè. El nen va ser operat el 2013 i, encara que pateix una insuficiència renal a conseqüència d'una fallida multiorgànica que va sofrir durant els anys en què va estar connectat a una màquina per alimentar-se, ja no necessita nutrició artificial ni cap dispositiu extra per alimentar-se. 

L'equip mèdic que ha intervingut l'Àlex també ha operat amb la mateixa tècnica dos nens més i preveuen que se'n puguin beneficiar un 40% dels menors que pateixen la síndrome d'intestí curt. L'operació, pionera al món, es publicarà a la revista científica Journal of Pediatric Surgery.