“Jo he vingut a parlar de màrtirs, i l’arquebisbe ha volgut prohibir-ho”

“Jo he vingut a Barcelona per parlar de sants i màrtirs. Fixeu-vos quin tema més cristià. I no obstant això, l'arquebisbe ha decidit prohibir-ho”. Juan José Tamayo, teòleg progressista i catedràtic de Teologia de la Universitat Carlos III de Madrid, va presentar ahir el seu llibre, Ignacio Ellacuría, Utopía y Teoría Crítica, en un local d'Esquerra Republicana de Catalunya al carrer Olzinelles, al barri barceloní de la Bordeta. L'acte havia de celebrar-se a la veïna parròquia de Sant Medir, però l'arxidiòcesi de Barcelona va impedir-ho.

El llibre que Tamayo —defensor de la teologia de l'alliberament i molt crític amb la jerarquia catòlica— ha dirigit juntament amb Luis Alvarenga, professor de Filosofia de la Universitat Centreamericana del Salvador, recull les aportacions de diversos acadèmics sobre la figura del jesuïta basc Ignacio Ellacuría, un dels pensadors que va desenvolupar la teologia de l'alliberament. Ellacuría, professor de la mateixa institució, va ser assassinat per militars salvadorencs el novembre del 1989.

L'expressió de Tamayo, pacífica, topava amb la rotunditat del seu discurs, que va pronunciar davant un auditori ple a vessar. “Prohibir algú que se'n parli [d'Ellacuría] és condemnar-lo novament al silenci i no rehabilitar-lo en la dignitat que li van destruir els assassins”, va assegurar el teòleg, alhora que va afegir que el veto era un senyal que “la reforma del papa Francesc no ha passat els Pirineus”. Un bloqueig, en la seva opinió, contradictori amb la posició de Sistach dins la jerarquia eclesiàstica: “Per informacions que llegeixo, interpreto que l'arquebisbe de Barcelona és un dels homes de confiança de Francesc. Què ha passat perquè no segueixi un papa que vol portar l'Església cap als pobres i cap a l'obertura?”

En la seva intervenció, el teòleg va elogiar la figura del jesuïta basc, de qui va qualificar la seva vida “com un missatge d'entrega als altres”. El catedràtic de la Universitat Carlos III va destacar el sacrifici d'Ellacuría que, malgrat la seva preparació, va optar per impartir ensenyament en un país “en un infern permanent” com el Salvador dels anys setanta i vuitanta, en lloc de fer-ho en alguna institució d'ensenyament “privilegiat”.

“[Ellacuría va llegar] un sistema filosòfic no orientat al pensament pel pensament, sinó al servei de l'alliberament de les majories populars”, va assegurar Tamayo

Tamayo va destacar, a més, el “gran rigor” intel·lectual d'Ellacuría, que es va formar a l'ombra de mestres com el filòsof i sacerdot jesuïta Xavier Zubiri, o de monsenyor Romero, arquebisbe del Salvador que es va significar en la defensa dels drets dels pobres i que va ser assassinat per l'extrema dreta d'aquell país mentre feia missa. “[Ellacuría va llegar] un sistema filosòfic no orientat al pensament pel pensament, sinó al servei de l'alliberament de les majories populars”, va concloure.

La xerrada del catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid es va celebrar després que l'Arquebisbat de Barcelona la prohibís a la parròquia de Sant Medir. És la tercera vegada que la institució veta una conferència del teòleg. L'última vegada que això va passar, el 2012, Tamayo també havia escollit la parròquia del barri de la Bordeta com a lloc de la trobada, i, davant el bloqueig de l'autoritat eclesiàstica, va traslladar la trobada al local d'ERC del carrer Olzinelles. El mateix lloc on es va celebrar la xerrada d'ahir. “La intervenció d'Ignacio Ellacuría la dedico al cardenal. És per a vostè”, va afegir ahir, no sense ironia, el teòleg.