Rebutjada la consulta sobre el monument franquista de Tortosa

El ple de l'Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) va rebutjar aquest dilluns a última hora fer una consulta ciutadana per decidir el futur del monument alçat en honor dels caiguts del bàndol nacional a la batalla de l'Ebre. L'obra, inaugurada el 1966 pel dictador, és el monument franquista de més dimensions conservat a Catalunya. Cap alcalde s'ha atrevit a retirar-lo, atès que el debat crea polèmica entre els veïns.

Els regidors de CiU, que governa la localitat, el PP i Plataforma per Catalunya, tots dos a l'oposició, van votar en contra de fer una consulta ciutadana. Els convergents van al·legar que la proposta és “electoralista”. La moció que va reobrir el debat sobre el monument va ser presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA i va rebre el suport dels regidors del PSC i ERC. No obstant això, com que no ha obtingut prou vots, la moció no ha prosperat. El monument franquista periòdicament és objecte de debat al ple de Tortosa. Amb el pas dels anys s'ha convertit en una arma llancívola entre els partits polítics, que es culpen mútuament de no afrontar el futur del monòlit.

El portaveu dels ecosocialistes, Jordi Jordan, va assegurar que el tema és “tabú”. Però Jordan al·lega que el pla per renovar la façana fluvial de Tortosa preveu la construcció d'una passarel·la de vianants sobre la pilastra que sosté en l'actualitat el monument, per la qual cosa pensa que és el moment d'afrontar el debat. En canvi, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, acusa ICV d'haver-se apropiat de la proposta de l'equip de govern local i afirma que la idea de la consulta és de CiU. Malgrat tot, Bel va tombar la moció afirmant que el problema ha de solucionar-se en “positiu” i sense reobrir el debat quan falten cinc mesos per a les eleccions municipals. Els convergents també van acusar ICV de no haver assumit el futur del monument mentre governaven la localitat, fins a l'any 2007.

L'escultura, encarregada a l'artista Lluís Maria Saumells, va ser aixecada enmig del riu, en concret sobre la pilastra de l'antic pont de la Cinta, volat el 1938 durant la guerra. L'obra mesura 45 metres d'altura i s'erigeix sobre una pilastra de formigó des de la qual s'alcen dues puntes de ferro piramidals. La més alta té una gran creu adossada en un dels angles i coronada per una estàtua que representa un soldat espanyol guiat per un estel, que toca amb el braç dret aixecat. La punta petita finalitza amb la figura d'una àguila amb les ales esteses. Després de la mort del dictador l'obra ha anat perdent els símbols més obertament feixistes, com l'anagrama “Víctor” que sostenia l'àguila.

El 1986 es va ordenar treure la inscripció que presidia l'obra al·lusiva al “Caudillo de la cruzada y la paz”. El 2008 l'Ajuntament es va desfer de tres plaques al·lusives a la inauguració i als caiguts del bàndol nacional. En l'actualitat cap administració es fa càrrec de la conservació del monument, que s'ha convertit en objecte de sabotatges i de bretolades.

El 2010 CiU i PP ja es van aliar per frenar l'enderrocament de la construcció en no donar suport al ple a una petició de l'entitat cívica Casal Popular Panxampla que instava a retirar-lo. La proposta de l'entitat estava avalada amb la signatura de 856 ciutadans i reclamava el compliment de la Llei de Memòria Històrica. Tots els grups van donar suport a la petició llevat del PP i CiU, que la va qualificar d'“electoralista”.