Els EUA aconsegueixen la major generació d’ocupació en quinze anys

L'economia dels Estats Units, la primera del món, s'entesta a edulcorar els dos últims anys de Barack Obama a la Casa Blanca i a premiar les polítiques d'estímul que el president i la Reserva Federal van mantenir davant de l'escepticisme de molts, entre els quals Europa. Aliens a les turbulències que castiguen el Vell Continent, l'Àsia o els països emergents, les dades d'ocupació conegudes aquest divendres confirmen un creixement robust. Obama, que va assumir un país enfonsat i en ple col·lapse financer, ha trobat en l'economia un aliat inesperat per marcar algunes fites en l'últim tram del seu mandat i fer front a l'onada republicana, que acaba de prendre el control del Congrés.

Al llarg del 2014 es van crear als Estats Units uns 2,95 milions d'ocupacions,  252.000 de les quals corresponen al mes de desembre. Es tracta de la major generació de llocs de feina en 15 anys (el 1999 se'n van crear 3,1 milions) i el cinquè any consecutiu en què els Estats Units és capaç de crear treball net, els últims quatre a un ritme de més de dos milions d'ocupacions. Aquest increment mantingut de la contractació ha permès que la taxa d'atur tanqui l'any al 5,6%.

Al desembre, el nombre de persones aturades va ser de 8,7 milions. Al llarg de l'any, els aturats van descendir un 1,1% (1,7 milions). Entre els principals grups de població, destaca un atur del 16,8% entre els joves. Els aturats de llarga durada (almenys sis mesos) són 2,8 milions i suposen el 31,9% del total d'inactius. Durant l'any, el nombre d'aturats de llarga durada s'ha reduït en 1,1 milions. Els serveis, el comerç, la construcció, la salut i la indústria van ser els sectors que es van comportar millor l'últim mes de l'any.

La població activa es manté en el 62,7%, la més baixa en 30 anys. Amb prou feines ha experimentat canvis durant l'any, encara que descendeix dues desenes respecte del novembre. El nombre d'empleats forçats a treballar a temps parcial es manté en 6,9 milions. Al desembre, el nombre de persones que no buscaven feina de forma activa (les últimes quatre setmanes) era de 2,3 milions.

L'economia dels EUA ha estat capaç de crear una mitjana de 250.000 llocs de feina al mes, un somni vist des de la vella Europa. És un dels avals d'Obama en aquests dos últims anys del seu mandat, que s'anuncien turmentosos. I un èxit de la Reserva Federal, que entre les seves comeses té estimular el mercat laboral. Per això no va dubtar a regar l'economia amb un programa de compra massiva d'actius financers i préstecs hipotecaris que es va perllongar durant 37 mesos i que va acabar l'octubre del 2014. La taxa d'atur, no obstant això, es recupera a un ritme més lent.

El repte d’Obama

Obama va arribar a la Casa Blanca el gener del 2009 amb l'economia dels Estats Units estimbada. Després d'anys de plena ocupació, les dades van començar a torçar-se el 2008, l'any de la fallida de Lehman Brothers i del col·lapse financer. En només dos anys, entre el gener del 2008 i el febrer del 2010, es van perdre 8,7 milions de llocs de feina, moment en què es va tocar fons amb només 129,6 milions d'assalariats.

No era la fi del desastre. Vuit mesos després, i malgrat els estímuls monetaris i fiscals, l'atur va aconseguir el màxim del 10% i es va mantenir per sobre del 9% un any més. Van ser necessaris quatre anys i quatre mesos, fins al maig de l'any passat, per recuperar tota l'ocupació destruïda durant l'última Gran Recessió. La taxa de desocupació està encara a un any, segons les previsions de la Reserva Federal, de la plena ocupació.

Alguns núvols continuen entenebrint el mercat laboral, raó per la qual els nord-americans no participen de l'entusiasme de les dades: la població activa s'ha reduït pels individus que han deixat de buscar feina, la desocupació entre els joves es manté alta (més del doble de la taxa general), les feines a temps parcial continuen perjudicant molts ciutadans i els salaris segueixen estancats quan es creuen amb l'alça de preus.

La bonança en l'ocupació és continuació de les excel·lents dades de creixement en el tercer trimestre, conegudes recentment. El PIB va reflectir un inesperat 5%, una millora d'1,1 punts sobre l'estimació prèvia. Tots els analistes consideren que és un ritme molt difícil de mantenir. La previsió per al quart trimestre és molt més conservadora. L'habitatge s'ha desaccelerat i les compres nadalenques van ser pitjors del que s'esperava. La idea és que l'any es tanqui amb una taxa anual de creixement del 2,4% (3% el 2015).

La Reserva Federal no té previst apujar els tipus d'interès fins a mitjan 2015. La baixa taxa d'inflació (1,3%) continua donant marge perquè el preu del diner continuï en el 0% durant un “temps considerable”. La caiguda del preu del petroli, que coincideix amb l'apreciació del dòlar, està tenint un efecte determinant. L'acta de l'última reunió, publicada aquesta setmana, descarta una pujada abans de l'abril i expressa la seva preocupació per la marxa de l'economia a la resta del món.

La Fed tem que el preocupant panorama mundial afecti el creixement dels EUA. La recaiguda del Japó, la desacceleració dels emergents, la tempesta financera a Rússia i l'estancament, quan no reculada, a Europa, agreujat per la nova crisi grega, amenacen amb noves turbulències mundials. Dimecres passat es va saber que la taxa d'inflació interanual a l'eurozona es va situar en el -0,2%, és a dir, va entrar en terreny negatiu per primera vegada en cinc anys, una dada terrible per al consum i per als països endeutats. El Banc Central Europeu haurà de suportar noves pressions. Amb una desocupació pertinaçment alta i l'euro feble, la inestabilitat torna a castigar els 19 països de la moneda comuna.