El ‘cas Pujol’ topa amb els seus límits

Cinc mesos després, Jordi Pujol ha facilitat al jutjat que l'investiga el testament del seu pare, Florenci. La resistència de l'expresident català a lliurar un document del 1967 va aixecar les sospites de la jutgessa i el fiscal, que van veure en aquesta maniobra d'obstrucció un indici que Pujol va mentir el passat 25 de juliol. L'expresident de la Generalitat va admetre llavors que la seva família havia mantingut oculta, durant 34 anys, una herència de Florenci a l'estranger. I va afegir que, donada la naturalesa d'aquest capital, no figurava en el testament.

El testament ve a corroborar aquesta obvietat —no es pot llegar una fortuna deliberadament amagada— però no canvia res sobre el cas Pujol, que continua pivotant sobre la mateixa pregunta: és aquest el veritable origen del patrimoni familiar —regularitzat l'any passat— o ha de buscar-se en la carrera política de Pujol? La investigació cada vegada està més lluny de resoldre la incògnita. Al desembre, la magistrada Beatriz Balfagón va cenyir la causa a un delicte fiscal i a un altre de blanqueig per esbrinar si l'esposa de Pujol, Marta Ferrusola, i tres dels fills —Marta, Mireia i Pere— van regularitzar correctament els quatre milions que tenien a Andorra.

La magistrada considera que no hi ha indicis, almenys fins ara, per sostenir que els diners “tenen un origen delictiu” i, en concret, que “procedeixen del cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació d'obres”. L'últim escrit de l'advocat defensor, Cristóbal Martell, revela que la limitació de la causa és una bona notícia per a l'expresident. El lletrat lloa la magistrada per haver “sabut expurgar precisament unes imputacions que navegaven sota pavelló equivocat”.

Martell s'oposa, en el mateix escrit, a la imputació dels Pujol. Creu que ni tan sols hi ha indicis de delicte fiscal perquè la regularització es va fer de manera “completa, veraç i correcta”. “Encara que no mereixés crèdit l'explicació raonada i raonable” del 25 de juliol, afegeix, els dos bancs d'Andorra per on han passat els fons de la família —Andbank i Banca Privada d'Andorra— han constatat que no hi ha hagut “increments de patrimoni” significatius en els comptes.

Suïssa i Andorra s'han negat a facilitar informació al·legant que els fets investigats són massa genèrics

A l'espera que l'expresident i la seva família donin explicacions el proper 27 de gener, el cas Pujol no ha pogut aprofundir ara com ara en la tesi sostinguda per les acusacions: que els diners andorrans no procedeixen de l'herència, sinó de negocis il·lícits fets a l'empara del poder polític. La falta de col·laboració d'altres països tampoc no ajuda a avançar en aquesta via. Suïssa i Andorra s'han negat a facilitar informació al·legant que els fets investigats són massa genèrics. La jutgessa ha donat per impossible Suïssa —que exigeix condicions draconianes per obrir la mà— i ha insistit amb Andorra.

Tot en la causa remet, una vegada i una altra, al comunicat de l'estiu passat, que va motivar la investigació judicial i va provocar la caiguda en desgràcia de Pujol com a personatge públic. L'expresident va assumir la seva responsabilitat, tot i que aquesta responsabilitat és, afegeix ara el seu advocat, “moral, política o jurídica”, no pas penal. Pujol, insisteix, “pot sentir-se personalment responsable de la tardana regularització”, però ell mateix mai no ha tingut, rebla, diners a l'estranger. El que sí que va rebre del seu pare —com a legitimari i no com a hereu— va ser una finca a Premià de Mar i accions per valor de 79.000 euros.