La Fiscalia no veu delicte als tuits que igualen nazisme i independentisme
El fiscal destaca que la Constitució no imposa "un model de democràcia militant"
La Fiscalia ha arxivat la denúncia de diverses entitats per una sèrie de piulades que equiparaven l'independentisme amb el nazisme. El ministeri públic entén que són "profundament reprovables" però no suposen una incitació directa a la violència o la discriminació ni obeeixen a una campanya organitzada.
En el seu escrit, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona arxiva la denúncia presentada per la Comissió de la Dignitat, l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans i la Fundació Catalunya, que van portar al ministeri públic una recopilació de tuits amb imatges, caricatures i fotomuntatges que comparen el nazisme amb persones que promouen la independència. Les piulades són, segons el fiscal, "profundament reprovables", però no encaixen en el Codi Penal perquè "de cap manera comporten una justificació del genocidi o un restabliment de règims o institucions que l'emparin".
Segons el parer de la Fiscalia, en les expressions denunciades "s'està expressant una opinió sobre l'actuació política dels qui defensen l'independentisme o el procés sobiranista". L'escrit subratlla que, en els casos de dubte, ha de prevaler el dret a la llibertat d'expressió i ideològica, ja que constitueix "un dels trets d'identitat més importants de la societat democràtica".
Davant el dubte, ha de prevaler el dret a la llibertat d'expressió i ideològica, que constitueix "un dels trets d'identitat més importants de la societat democràtica"
El ministeri públic considera que els tuits denunciats són "una suma simultània, massiva, no concertada de missatges individuals" en els quals no s'observa "una estructura mínimament organitzativa prèviament concertada". Afegeix que entre els autors de les piulades no figura "cap persona que tingui prou projecció o rellevància pública o lideratge polític o social perquè els seus missatges puguin crear o difondre aquest poder real d'incitació a la violència, l'odi o la discriminació a la ciutadania".
En el seu decret d'arxiu, el fiscal també destaca que la Constitució espanyola no imposa "un model de democràcia militant" i recorda que la decisió marc de la Unió Europea relativa a la lluita contra el racisme i la xenofòbia que els denunciants invoquen no és aplicable directament a l'ordenament jurídic espanyol, sinó que precisa una "transposició expressa" al Codi Penal. A dia d'avui, assenyala el ministeri públic, el poder legislatiu no ha fet aquesta transposició, tot i que hi ha un projecte de llei de reforma del Codi Penal que ho preveu. En un comunicat, les entitats denunciants, impulsores del manifest "Per la dignitat democràtica davant la banalització del nazisme", asseguren que estan estudiant portar el cas a instàncies europees i internacionals i critiquen que l'Estat no hagi inclòs en el seu ordenament jurídic aquesta decisió marc.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Denúncies
- Consulta catalana 2014
- Independentisme
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Nazisme
- Fiscalia
- Catalunya
- Ultradreta
- Segona Guerra Mundial
- Espanya
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Conflictes polítics
- Ideologies
- Poder judicial
- Història contemporània
- Guerra
- Conflictes
- Història
- Política
- Procés judicial
- Administració pública
- Justícia