Idees (i obstacles) per a una nova Constitució

El desafiament independentista del Govern de la Generalitat, les retallades socials com a resposta a la pitjor crisi econòmica que ha patit Espanya durant la recent etapa democràtica i les trames de corrupció que han esquitxat gairebé totes les institucions els últims anys han desencadenat un intens debat sobre la conveniència o no de canviar la Constitució per combatre aquests problemes.

EL PAÍS ho ha preguntat a representants dels quatre principals partits espanyols (PP, PSOE, IU i UPyD) i a Podem, ja que aquesta nova formació pot tenir, segons totes les enquestes, un paper molt rellevant a les properes Corts Generals. A aquesta campanya electoral, la del 2015, tots els partits excepte el PP hi participaran previsiblement amb propostes per reformar la Constitució del 1978. Els cinc portaveus que parlen en aquest reportatge subratllen que els seus plantejaments no s'han de prendre encara com a propostes tancades, perquè volen que se sotmetin a debat.

CAL? ÉS POSSIBLE? / Un consens inexistent

La reforma constitucional té un obstacle essencial: la desconfiança entre els partits, màxima en aquest moment. Tots admeten el problema, encara que només el PP ho veu insalvable. “Falta la condició fonamental per engegar un procés de reforma. La condició que sí que ha existit en altres països: la lleialtat”, diu el portaveu del PP a la Comissió Constitucional del Congrés, Pedro Gómez de la Serna. Deslleialtat sobretot, afirma, per part de CiU. Però també la “incògnita” que percep al PSOE actual.

“Si s'obre un procés de reforma sense una lleialtat mínima dels partits, serà aprofitat per alguns per destruir el règim constitucional. El risc que corres és immens”, afirma el portaveu popular. Qualsevol matís que s'introduís sobre el funcionament de la Monarquía derivaria, augura, en un debat sobre la institució; qualsevol canvi en el repartiment competencial entre administracions s'usaria per qüestionar la unitat d'Espanya. “La diferència entre el 1978 i ara és que llavors tots teníem un objectiu: la democràcia. Hi havia moltes diferències entre partits, però un objectiu essencial. Ara no hi ha objectius. I no es pot engegar un vaixell sense saber on vas. És un disbarat dinamitar això, que és l'única cosa que hem fet realment bé els espanyols en la història moderna”, conclou Gómez de la Serna assenyalant un exemplar de la Constitució.

La resta de partits aposten per córrer aquest risc perquè creuen que deixar les coses com estan implica un risc més alt: “La situació que travessa el país, amb el desafiament català, exigeix a les forces polítiques un esforç similar al del 1978. Si no, ens podem trobar d'aquí a uns mesos amb un govern que hagi declarat la independència d'una comunitat autònoma”, afirma Antonio Pradas, secretari de Política Federal del PSOE. “El consens s'ha de construir”, hi coincideix Rosa Díez, portaveu d'UPyD. A ella la reforma li sembla tan urgent que reclama que les properes Corts, després de les eleccions del 2015, siguin Corts constituents. I, si UPyD és determinant per formar Govern, abordar una reforma constitucional serà una de les condicions que posi.

EL MODEL TERRITORIAL / Clarificar les competències

Els articles que defineixen les competències de cada administració (148, 149 i 150) han provocat en aquests 36 anys molts conflictes davant el Tribunal Constitucional. La llei de lleis manté oberta aquesta qüestió a través de l'article 150.2, que permet delegar a les autonomies certes facultats de competència estatal. Tots els partits són partidaris de posar fi a aquests conflictes mitjançant una definició precisa i tancada de les competències de cada administració. Inclòs el PP, encara que insisteix que “ara mateix no es donen les condicions”. Respecte a l'estat federal que defensen la resta de portaveus, Gómez de la Serna opina que hi ha un “galimaties” de diferents propostes federals i sosté, a més, que Espanya ja és federal.

UPyD és l'únic partit que demana recuperar competències per a l'Administració central —les d'educació i sanitat— i defensa també eliminar els privilegis fiscals del País Basc i Navarra. “Parlar de singularitats a la Constitució és un suïcidi”, assenyala Rosa Díez. “A Europa estem parlant d'una política fiscal comuna i a Espanya tenim cinc hisendes diferents”.

Els socialistes proposen blindar les competències que ja tenen les autonomies per “evitar ingerències de l'Estat”; un model federal on “no hi haurà unes comunitats amb més competències que altres”; la reforma del Senat perquè estiguin representats els Governs autonòmics i que no sigui una cambra de segona volta sinó que pugui prendre decisions per si mateixa; i recollir en una sola disposició addicional de la Constitució totes les singularitats que ja inclou la Llei Fonamental (el concert fiscal basc i navarrès, la insularitat...) però “no singularitats noves”. Pradas explica que el “blindatge del català” que proposen consisteix que sobre aquesta llengua “només en pugui legislar el Parlament”. “No significaria que Catalunya pogués prohibir impartir classes en castellà”, diu.

Garzón (IU) afirma que el repartiment de competències seria “un debat a obrir amb la ciutadania” i que el que és rellevant és que la Constitució obligui a garantir els serveis a tot el territori. “Un país federal”, sosté Monedero (Podem) “és un país centralista, no fragmentat”. Però assenyala que “les singularitats caldria discutir-les”. I afegeix: “Si el federalisme homogeneïtza, no satisfarà ni Catalunya ni el País Basc. Per això, com que no volem que se'n vagin, el nostre federalisme no pot ser com el d'UPyD”.

CAP DE L'ESTAT / Discutible, no irrenunciable. Ni el PSOE ni el PP plantegen canviar l'article 1.3 que estableix que la forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia Parlamentària. Rosa Díez (UPyD) tampoc proposarà reformar aquest article, encara que està “oberta a discutir-lo”. IU sí que defensa la República. “Però és un element secundari per a nosaltres”, diu Garzón. “No el posaríem com a condició irrenunciable per a una reforma constitucional perquè seria malgastar energies, encara que crec que caurà pel seu propi pes”. “Pots tenir una República i les mateixes retallades socials”, coincideix Monedero (Podem). Tant ell com Garzón proposen fer primer un referèndum per saber què opina la població sobre aquest punt específic.

ESTAT DEL BENESTAR / El blindatge dels serveis socials

PSOE, IU, UPyD i Podem, en diferent grau cadascun, defensen modificar el capítol de drets per protegir l'Estat de benestar en un moment de “desmantellament”. Els socialistes volen incloure entre els drets fonamentals la sanitat i els serveis socials, per donar-los la mateixa categoria que ara té l'educació. “Que siguin drets reclamables davant els tribunals”, explica Pradas. Garzón, d'IU —que assenyala que aquesta seria la seva principal reivindicació en una negociació—, demana afegir, a més de la sanitat, el dret al treball i a l'habitatge. Garantir-los —“no regalar-los”— seria “una obligació de l'Estat”.

UPyD planteja incloure, a l'article que prohibeix discriminar per raons de sexe, raça o religió, una raó més: la llengua; per garantir la protecció del castellà en l'ensenyament a Catalunya. I Podem defensa enumerar a la Constitució una sèrie de serveis públics bàsics —inclòs el sector energètic— en què l'Estat tindria una “reserva” que li permetria intervenir per garantir el subministrament, per exemple en el cas que es disparin els preus.

REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA / Mecanismes de participació directa

UPyD proposa canviar dos articles de la Constitució per eliminar els aforaments de parlamentaris i membres del Govern. El PSOE advoca per limitar aquest privilegi dels polítics imputats, suprimint-lo només per a delictes aliens al càrrec.

Per IU i Podem, la regeneració passa sobretot per introduir mecanismes de participació directa de la ciutadania a la política. Garzón (IU) imposaria a la Constitució “mecanismes de funcionament democràtic intern” per als partits; per exemple, la possibilitat de revocar els seus dirigents a meitat de mandat. Podem dóna suport a la figura revocatòria per a càrrecs públics, advoca per aprovar una part de la despesa pública a través de “pressupostos participatius” i obre la porta que la ciutadania pugui plantejar una reforma constitucional si reuneix 500.000 signatures. Planteja, a més, un canvi en l'elecció dels organismes de supervisió perquè “els controlats no poden triar els controladors”: proposa que els òrgans unipersonals (com el Fiscal General o el Defensor del Poble) siguin triats directament pels ciutadans; i, per als òrgans col·legiats (Tribunal Constitucional, Consell del Poder Judicial, Tribunal de Comptes), “sotmetre a discussió” una fórmula com aquesta: “El 30% seria per elecció directa, un 40% corporativa i un 30% per sorteig”.

LAIC O ACONFESSIONAL / Els privilegis de l'Església

El PSOE va aprovar a la seva Conferència Política del 2013 eliminar la referència a l'Església catòlica a la Constitució, però Pradas sosté que aquest serà un aspecte obert al debat. “No volem introduir conceptes distorsionadors d'un consens”, afirma. Esquerra Unida, UPyD i Podem sí que reclamen canviar el qualificatiu d'“aconfessional” pel de “laic” a l'hora de definir l'Estat, i eliminar la referència específica a l'Església catòlica a l'article 16.3, per situar-la en pla d'igualtat amb la resta de confessions i evitar “privilegis”.

ANACRONISMES / Successió de la corona i matrimoni homosexual

Tots els partits estan d'acord a eliminar la discriminació a la dona en l'accés a la Corona. Respecte al matrimoni homosexual, avalat pel Constitucional, IU i PSOE es mostren partidaris d'introduir-lo a la llei de lleis.