Colòmbia i les FARC pacten la llibertat del general segrestat

La crisi en el procés de pau colombià que ha esclatat pel segrest des de diumenge passat del general Rubén Darío Alzate i dues persones que l’acompanyaven en una zona selvàtica del nord-oest d'aquest país, pot estar a punt d'acabar. Els representants dels Governs de Cuba i Noruega que actuen com a garants de les negociacions que Colòmbia i la guerrilla de les FARC tenen a l'Havana, van anunciar la tarda d'aquest dimecres (passada la una de la matinada de l’Espanya peninsular) que les dues parts han pactat les condicions necessàries per a l'alliberament de l'alt cap militar i de quatre persones més en poder del grup armat: el cap Jorge Rodríguez i l'advocada Gloria Urrego, que acompanyaven Alzate quan va ser capturat mentre viatjava en una llanxa pel riu Atrato vestit de civil i desarmat. També es troben en captivitat els soldats César Rivera i Jonathan Díaz, segrestats el 9 de novembre a Arauca, un departament fronterer amb Veneçuela. Aquest dia va morir un soldat i tres més van resultar ferits.

Els portaveus de Cuba i Noruega van anunciar que “els alliberaments es duran a terme tant aviat com es pugui”, sense donar més detalls i van agrair l’“actitud constructiva” tant del Govern com de la guerrilla per solucionar la suspensió de les negociacions. L’Executiu colombià va avançar en un curt comunicat que “una vegada tots estiguin en llibertat”, la seva delegació tornarà a l'Havana per reprendre les converses de pau.

El sistema de les Nacions Unides a Colòmbia va celebrar l'anunci i va expressar que confia que en un futur proper "es pugui arribar a mesures recíproques que permetin disminuir els impactes humanitaris del conflicte i augmentar la confiança en el procés de pau", diu un comunicat.

Hores abans, el president Juan Manuel Santos havia destacat que en aquest procés s'havia avançat “com mai abans” i va insistir que el seu Govern vol “continuar les negociacions per acabar aquesta guerra que ha dessagnat tots els colombians”. En aquest moment, va anticipar l'ajuda de Cuba i Noruega.

Les FARC van confirmar dimarts el segrest d’Alzate i els seus dos acompanyants. Unes hores abans que es difongués l'acord aconseguit, el número dos de la guerrilla i el seu cap negociador a l'Havana, Iván Márquez, van afirmar que la solució quedava en mans de Santos i de Timoleón Jiménez, Timochenko, el líder del grup armat. “Nosaltres [la delegació de pau a Cuba] no hem donat aquesta ordre. El secretariat de les FARC, a través del seu comandant, és el que maneja aquesta qüestió”, va dir Márquez als periodistes a l'Havana.

Ariel Ávila, analista de la fundació especialitzada en el conflicte Paz&Reconciliación, va apuntar que les paraules de Márquez no poden interpretar-se com una divisió a les FARC, entre els caps sobre el terreny i els enviats a Cuba. “El que va prendre la decisió de suspendre les negociacions va ser Santos, i no el seu cap negociador, Humberto de la Calle. Passa exactament el mateix a les FARC. És una organització centralista, cosa que significa que els negociadors a l'Havana, per més que siguin cinc dels nou que formen el Secretariat [el màxim òrgan executiu del grup] no prendran la decisió fins que no es consulti amb tots”, va explicar Ávila a EL PAÍS.

Márquez va destacar els avenços que s'han aconseguit en tres dels sis punts de l'agenda de negociació (reforma agrària, participació política i narcotràfic), quan fa dos anys del seu començament. “El balanç és altament favorable”, va dir. Des de l'agost es discuteix com es rescabalaran els drets a la veritat, la justícia i la reparació de set milions de víctimes que ha deixat el conflicte i armat, i al mateix temps, com serà el desarmament i la desmobilització de la guerrilla.

Mitjans locals van avançar que el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) sembla que està avançant gestions per rebre els segrestats, una cosa que ara confirmen els garants de Cuba i Noruega. El Govern, encapçalat pel ministre de Defensa, Juan Carlos Pinzón, que estava al capdavant dels operatius de rescat, havia ofert uns 45.000 dòlars a qui proporcionés informació sobre els segrestats.

Les víctimes també es van pronunciar per demanar a Santos que reprengui les converses de pau. Així ho va fer un grup de 40 que han viatjat recentment a la capital cubana per reunir-se amb els dos grups de negociadors. A les FARC els han demanat coherència amb la voluntat de pau i que es distanciïn de pràctiques com el segrest, que minven la confiança. “Alliberar-los és la millor oportunitat que tenen les FARC per demostrar el seu compromís amb la pau”, va dir a aquest diari Ángela Giraldo, germana d'un diputat segrestat i assassinat el 2007 per la guerrilla i signatària de la petició. Segons l'informe Ja n'hi ha prou! del Centre Nacional de Memòria Històrica, en els últims 40 anys han estat segrestades 27.000 persones a Colòmbia, la gran majoria per les guerrilles.

La bancada del Centre Democràtic al Congrés, el partit opositor que lidera el senador i expresident Álvaro Uribe, va refermar les seves crítiques contra el procés de pau i va plantar en els seus pupitres uns cartells amb la llegenda “#Nomashumillacionanuestroshéroes”, acompanyada de la foto de dos soldats. Uribe afirma que la negociació de Santos amb la guerrilla desmotiva les Forces Armades.