Madrid guanya força en la galàxia Michelin amb cinc noves estrelles

Els qui buscaven emocions fortes en l'anunci de la Guia Michelin 2015, van quedar freds en la ja per si mateixa insulsa Marbella de novembre. Cap novetat pel que fa al regne de les tres estrelles a Espanya i Portugal. Només dos de dos —Aponiente, a El Puerto de Santa María, i Belcanto, a Lisboa— juntament amb 21 restaurants reconeguts amb una estrella en la presentació de l'any que aviat començarà. L'ombra de la garreperia per les noves apostes d'alt nivell va planar a la gala.

Els vuit restaurants distingits amb el trio Michelin, aquests que, segons consta a la guia, són de nivell excepcional i justifiquen per si mateixos un viatge, van respirar alleujats per no haver estat despullats de galons. Podran lluir-los a la porta dels seus restaurants amb una preponderància de la cuina basca sobre la catalana i la llevantina, amb un àrbitre a Madrid —David Muñoz, de DiverXO—, que conserva la que es va guanyar a pols l'any passat.

Akelarre, de Pedro Subijana, Arzak i Martín Berasategui tornen a coronar Gipúscoa com la meca de la cuina a la Península. Les brases magistrals d'Azurmendi, a Biscaia, corroboren el predomini basc a la Guia Michelin. A Catalunya, es mantenen els germans Roca, amb El Celler de Can Roca, i Carme Ruscalleda, amb el Sant Pau, a Sant Pol de Mar. Quique Dacosta continua com el rei de Dénia, a Alacant.

Això pel que fa als grans. Dins la categoria “val la pena desviar-se” hi ha Aponiente, a El Puerto de Santa María (Cadis), i Belcanto, a Lisboa. Aquesta va ser la decisió més destacada d'aquesta edició, en què no hi va haver sobresalts dignes d'esment, excepte si apuntem que es manté gairebé la taula rasa en l'elit, però en què hi va haver una aposta per una efervescència emergent centrada en dues regions: Madrid i les Balears.

Guipúscoa repeteix com la meca de la cuina a la Península

De la mediterrània a les Illes se n'ha parlat molt. Comença el reconeixement. Com a Madrid, on els últims anys les generacions més joves de cuiners estan apostant per un risc sense complexos que els permet triomfar en el pitjor dels contextos i amb la crisi picant de valent.

Doble mèrit doncs per a restaurants com el d'Andreu Genestra o Simply Fresh, a Mallorca, que juntament amb Can Dani (Formentera) van rebre la primera estrella Michelin. Com la meteòrica ascensió de Diego Guerrero, a Madrid, qui després de deixar el Club Allard amb dues estrelles aconsegueix en només cinc mesos —va obrir al juny— una primera amb el nou DSTAgE. Álbora; la sacsejada mexicana de Punto MX, La Cabra i Montia, aquest a San Lorenzo del Escorial, arrodoneixen els cinc madrilenys reconeguts amb una estrella. Dos bascos més van passar a engrossir la llista: Aizian, a Bilbao, i Elkano, a Getaria, que per a sorpresa de molts no en tenia cap fins ara. Pakta, la nova proposta nikkei d'Albert Adrià, a Barcelona, ja disposa del seu primer galó. La Meseta també va tenir premi: El Carmen de Montesión (Toledo), La Lobita (a Navaleno, Sòria) i Refectorio, a Sardón de Duero (Valladolid), van entrar al temple interestel·lar. També Casa Manolo, a Daimús (València), El Retiro, a Llanes (Astúries), Kazan (Tenerife), Nova (Orense) i Tatau Bistró (Osca).

Portugal, a més de l'alegria de la doble estrella per Belcanto, s'ha de conformar amb dues estrelles més per Pedro Lemos (Foz do Douro) i São Gabriel (Almancil, Faro).