La voracitat humana augmenta les espècies amenaçades fins a les 22.400

Imagineu-vos que un animal comença a devorar d'un en un els 7.200 milions d'humans que habiten el planeta i al voltant de l'any 2050 només queden 720.000 persones a la Terra. El depredador hauria aniquilat tota la humanitat excepte una població de la mida de Sevilla. I això és el que li ha passat al peix globus de la Xina, un animal dotat, després de milions d'anys d'evolució, de verí i de la capacitat d'inflar-se per espantar els seus enemics, però que no ha pogut vèncer un nou perill: la moda del sashimi. La sobrepesca per proveir el mercat japonès n'ha disminuït la població un 99,99% en els últims 40 anys, segons l'última edició de la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades, presentada avui.

El catàleg, elaborat des del 1964 per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), ja inclou més de 76.000 espècies avaluades, de les quals gairebé el 30%, més de 22.400, estan amenaçades d'extinció, 4.635 de les quals estan en situació de perill crític. “El creixent mercat de l'alimentació està exercint una pressió insostenible sobre moltes espècies”, ha declarat Jane Smart, directora del grup de Biodiversitat de la UICN, en la presentació de l'informe al Congrés Mundial de Parcs, a Sidney. “La Llista Vermella és una crida a l'acció. Estem molt preocupats, perquè el que estem fent no és suficient”, ha afirmat Smart.

La voracitat humana també ha portat la tonyina d'aleta blava del Pacífic, ingredient del sushi i del sashimi, a passar de la categoria de "vulnerable a l'extinció". La indústria pesquera, sobretot l'asiàtica, captura aquests peixos quan són joves, abans que es reprodueixin, i la UICN calcula que la població pot haver-se retallat un 33% en les últimes dues dècades. La indústria de cria d'anguiles a Àsia, que ara es proveeix d'anguiles americanes després d'esgotar les japoneses, també ha obligat a classificar aquesta espècie com a amenaçada.

Smart ha exigit que s'imposin límits estrictes a la captura d'aquestes i altres espècies i ha demanat que s'engeguin al més aviat possible mesures per protegir els seus hàbitats. La meitat de les 2.000 espècies, l'estat de les quals s'ha avaluat per primera vegada en aquesta Llista Vermella, es troba en zones teòricament protegides. “Només el 25% de les àrees protegides estan ben gestionades i això és un problema molt seriós”, ha recordat Smart.

El nombre d'espècies amenaçades d'extinció a la Llista Vermella no para de créixer. El 2013 eren poc més de 21.000. El 2004, rondaven les 15.000. I el 1996 amb prou feines superaven les 10.000. A Espanya hi ha 552 espècies amenaçades, més del doble que en països de l'entorn, com França i Portugal.

La cobra xinesa és un bon exemple del fracàs en la conservació d'alguns santuaris naturals. Viu a les reserves xineses d'Ailaoshan i Dawesihan, a més del Parc Nacional de Kenting, a Taiwan, però la població d'aquesta espècie ha caigut en els últims 20 anys a causa de la caça per subministrar exemplars a les cuines de Hong Kong, on es considera una delicatessen.

La nova Llista Vermella també constata l'extinció total de dues espècies per la destrucció dels seus hàbitats. El cargol Plectostoma sciaphilum vivia únicament en un turó de pedra calcària de Bukit Panching, a la Malàisia peninsular. El 2007, una empresa de ciment va arrasar el turó per extreure la pedra i el cargol es dóna per desaparegut definitivament de la Terra. També s'ha esfumat el papaorelles més gran del planeta, el papaorelles gegant de Santa Helena (Labidura herculeana), un insecte de vuit centímetres que vivia a l'illa britànica del mateix nom, a més de 2.000 quilòmetres de la costa d'Angola. El desenvolupament urbanístic, les rates i les espècies invasores d'invertebrats que arriben en vaixells van eliminar aquest papaorelles, vist per última vegada el 1967.

Amb aquestes dues extincions, ja són 832 les espècies que s'han extingit durant el mig segle d'història de la Llista Vermella, encara que la xifra real és “molt més elevada”, segons alerta Craig Hilton Taylor, responsable del llistat. 69 espècies més s'han extingit en llibertat i només sobreviuen en captivitat.

El president de la Comissió per a la Supervivència d'Espècies de la UICN, Simon Stuart, ha demanat “multiplicar els esforços de conservació”. L'expert ha recordat que, quan hi ha recursos i voluntat política, s'aconsegueix revertir l'estat crític de les espècies, com ha passat amb la Reserva Natural Ranita Dorada, al departament colombià de Tolima. Aquesta àrea protegida es va crear el 2008 per blindar un fragment de bosc humit on viuen dues espècies de granotes verinoses descobertes  l'última dècada. La seva població s'està recuperant.

El papaorelles més gran del món es dóna per extingit a tot el planeta

“Els experts ens adverteixen que les espècies amenaçades que estan mal representades a les àrees protegides estan disminuint dues vegades més ràpid que les que estan ben representades. La nostra responsabilitat és augmentar el nombre d'àrees protegides i garantir-ne una gestió eficaç”, ha sostingut en un comunicat la directora general de la UICN, Julia Marton-Lefèvre.

La nova llista mostra centenars d'espècies que estan patint la destrucció dels seus hàbitats, incloent-hi 66 espècies de camaleons. El camaleó gegant amb banyes de fulla, exclusiu de les muntanyes de l'est d'Usambara, a Tanzània, ha estat inclòs en la llista com a amenaçat d'extinció, malgrat concentrar-se a la Reserva Natural d'Amani. Aquesta àrea teòricament protegida està sent afectada per la desforestació per crear cultius agrícoles, per la mineria a la recerca de carbó i per la tala per produir fusta.

La Llista Vermella és el catàleg més complet que existeix sobre les espècies amenaçades del planeta, però dista molt de ser exhaustiu, ja que només avalua 76.000 dels 1,7 milions d'espècies descrites.